Illes, espoli anual de 6.000 milions

Més de 6.000 milions espoliats el 2024

L'Assemblea Sobiranista denuncia el silenci dels partits illencs davant l'espoli fiscal

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha publicat el seu darrer informe sobre el que considera l'espoli fiscal que sotmet l'Estat espanyol a les Illes; el xifra en més de 6.000 milions l'any passat, i critica que els partits amb representació al Parlament no en parlin.

Acte de l'ASM davant del Parlament balear Acte de l'ASM davant del Parlament balear

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) va ser fundada el 2014 amb l’objectiu «d’estendre el sobiranisme» a l’illa «a fi de construir una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi per als mallorquins, juntament amb els ciutadans de la resta dels Països Catalans si així ho decideixen» —tal com es llegeix a la seva pàgina web— i a tal efecte vol «esdevenir un nexe d’unió i de coordinació entre persones i grups de l’òrbita sobiranista» per «contribuir a estructurar el catalanisme independentista de l’illa al marge de partidismes», alhora que ha establert, per assolir l’objectiu, «vies de coordinació i cooperació amb organitzacions similars de Menorca, Eivissa i Formentera, i de la resta dels Països Catalans que, en els territoris respectius, facin feina en la mateixa línia i amb els mateixos objectius».

Al llarg dels tretze anys d’existència, l’ASM ha posat especial esment a denunciar el que considera que és «l’espoli fiscal» que «l’Estat espanyol» imposa a les Illes. Fruit d’aquesta atenció presentava recentment el seu últim informe sobre la qüestió amb un acte de protesta davant del Parlament per criticar així «el silenci amb què els representants polítics acaten» el maltractament econòmic «de l’Estat» cap a les Balears.

El president de l’entitat, Joan Planes, assegurava que «el terrible espoli fiscal que patim, sense equivalent a Europa i al món desenvolupat» no s’avé gens ni mica amb l’actitud que manifesten els partits, els quals es condueixen amb «la irresponsabilitat» manifesta de no protestar, de «silenciar» aquest greuge.

Segons les dades que maneja l’ASM, «l’espoli via balances fiscals» representa «un saldo negatiu del 14,2% del PIB balear». Aplicat sobre les dades de producció de l’any passat, suposà un total de «6.226 milions d’euros que se’n van anar per no tornar», la qual cosa és l’equivalent que «una família de quatre membres paga a Espanya a fons perdut més de 20.000 euros», mentre que «regions com Extremadura hi surten guanyant amb un saldo positiu del 17,78% del PIB».

Subscripció al butlletí

Rep les novetats d'El Temps al teu correu:

 

El grup sobiranista explica que treu la xifra esmentada a partir de les dades de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, que mostren que «el PIB de les illes Balears és el que ha crescut més el 2024 amb un 4,2%». Si això se li aplica que «el PIB de 2023» va ser «de 42.084 milions d’euros, segons dades de l’INE», l’increment suposa «un total de 43.851 milions per a 2024». Aplicant-hi «el criteri del flux monetari de les balances fiscals de 2005, les úniques publicades pel Ministeri d’Hisenda fins ara» i que «reconeixen un saldo negatiu per a les Balears del 14,2%, el major amb diferència de totes les comunitats autònomes, això representa un total de 6.226 milions que se’n van cap a Madrid i que ja no tornen mai més.»

«Per fer-nos una idea de les dimensions de la xifra espoliada», deia, «el pressupost no financer de les Balears de 2024 va ser de 6.365,5 milions. Això vol dir que si les illes Balears fossin un estat independent, alliberat d’aquest robatori sistemàtic, podria doblar el pressupost dedicat als serveis públics».

A parer de l’ASM, «l’espoli» és el resultat «del dèficit de les inversions de l’Estat» a les Illes i de «l’infrafinançament patit» per les Balears amb el «sistema de finançament autonòmic, injust i caducat. Les conseqüències negatives de tot plegat són evidents, amb serveis públics infradotats i col·lapsats, una renda per capita en decreixement en relació amb la mitjana espanyola des de 1985, i la impossibilitat de diversificar la nostra economia i sortir d’aquest monocultiu turístic d’alt risc cap a activitats de més valor afegit i sostenibles. Estam a la coa en inversions i un 50 % per davall del nostre pes poblacional i de PIB».

Per tot això l’entitat sobiranista exigeix als representants dels grups polítics que sotmetin a debat en el Parlament la qüestió de les balances fiscals, «atesa la incidència directa que tenen sobre els serveis públics i el benestar de la ciutadania, i adoptin resolucions al respecte».