Quart Creixent, vendre llibres a Palma només en català

Quart Creixent, a Palma

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Situada en el cor de Palma, en un estret carrer només per a vianants, el d’en Rubí, que uneix el del Sindicat amb la plaça del Banc de l’Oli —just devora la Major—, Quart Creixent no és una llibreria qualsevol, perquè només ofereix llibres en català. «Crec que deu ser l’única de Mallorca», diu, orgullosa, una de les que foren les seves propietàries, Jerònia Oliver. I no només llibres, també té una cura especial a oferir joguines educatives i literatura adreçada als més joves. «Posam un interès particular a oferir a la nostra clientela una secció infantil i juvenil àmplia i ben dotada, convençuts que acostumar els infants a la lectura en català és essencial perquè valorin com cal la seva cultura, i així, quan siguin adults, en siguin fidels usuaris, consumidors i promotors», es llegeix a la seva pàgina web.

Va obrir les portes el 1982 gràcies a dos professors universitaris, Antoni Artigues —ja desaparegut— i Jaume Corbera, a més de la mestra Maria Pons, que deixà el grup impulsor poc després. Posteriorment, s’hi afegiren Arnau Amer —també mort— i Maria Dolors Fernández, a més de la citada Jerònia i el seu home, Miquel Serra.

Han passat quaranta-tres anys des del dia de la inauguració —un 12 de febrer—, amb la presència de Joan Brossa, que presentà el llibre Vint-i-set sextines i un sonet. Aquesta condició, la de ser un centre cultural on es presenten llibres i es fan actes diversos, ha continuat essent un dels segells de la identitat de Quart Creixent.

Des d’aquell primer dia, la missió autoimposada ha estat la mateixa i mai els propietaris han defallit: «Des de sempre hem volgut vendre únicament llibres en català», i aquesta «és la raó de ser de la llibreria», conta Oliver.

Una tasca que «no és fàcil», perquè «econòmicament resulta molt difícil». Si no fos «perquè el local és nostre, ja que el compràrem a mitjan anys noranta, avui seria impossible fer front a un lloguer com els que es fan pagar per aquesta zona».

Subscripció al butlletí

El local té un aspecte únic. Es tracta d’una antiga apotecaria modernista del segle XIX, a la qual la llibreria no li ha llevat ni el taulell, ni una sola prestatgeria ni cap element identificador. Els estants on hi ha els llibres són els antics estants on abans s'exposaven les tintures, les fórmules, els medicaments... «És part de l’encant», afegeix l’encarregada de la llibreria, Margalida Castell.

Margalida s’hi va incorporar fa pocs mesos, després de la jubilació de qui va estar al capdavant del negoci durant trenta-dos anys, Miquela Serra. Margalida, casualment, apareix per la llibreria el mateix dia que El Temps la visita: «L’especialització, el fet de vendre només llibres en català, ens dona un marcat caràcter que fa que la clientela s’hagi anat fidelitzant a través dels temps i que vengui a posta», raona.

Amb els canvis que ha experimentat Palma d'ençà del 1982 és ben necessari tenir clientela fidel. Entre altres coses, perquè entrar en cotxe fins al centre de la ciutat és una aventura: «Entre les dificultats d’aparcament i els preus dels lloguers molts de negocis, incloent-hi les llibreries, fugen del centre històric i se’n van a l’eixample», explica Castell.

Tota la zona antiga de la capital mallorquina ha canviat radicalment, en aquestes darreres quatre dècades. Quan s’inaugurà Quart Creixent —just devora el que se’n deia del barri xino, és a dir la zona de prostitució— era un territori hostil, fins i tot perillós a certes hores, i tothom que podia en fugia perquè, en tancar els comerços a les vuit de l’horabaixa, sobretot a l’hivern, quan ja era fosca negra, caminar per la rodalia era pràctica d’alt risc. Avui, en canvi, és objecte de desig per part de grups d’inversors i d’estrangers que hi volen viure: «La gentifricació mana», confirma Margalida. Avui tot el centre és «una zona molt turística» i els turistes «no ens compren res». Un element afegit que fa més necessari, si cal, el que deia Miquela: que la clientela hi hagi d’anar a posta.

Avui, diu Jerònia, «els vells som els que tenim la propietat del local», mentre que els propietaris de la llibreria són la seva filla, els dos fills de Corbera i els altres dos d’Arnau Amer. Ells cinc són els que mantenen viu el compromís de l’anterior generació de persistir en l’aventura d’oferir exclusivament llibres en català, com des del primer dia: «És compromís i ideologia», valora amb orgull. «Creiem amb el paper imprès i en català, però la veritat és que com a negoci seria molt difícil o impossible aguantar si només s’hagués d’atendre el compte de resultats».