consentiment civil davant l’espoli ferroviari?
Fa uns dies estàvem comentant amb l’amic Pere Rusiñol el desastre de Rodalies i ell em va recordar un informe de l’Airef, l’organisme fiscalitzador, que en un informe que va fer públic el 2020 analitzava com s’havia prioritzat la inversió en AVE en detriment de la resta de xarxes, tot i que aquestes concentraven el 90% dels viatgers. Aquest seria el resum: Entre el 1990 i el 2018 es van invertir 55.888 milions en AVE mentre que només es van gastar 3.679 milions a les que són de Rodalies. Us poso aquí el link de l’informe íntegre per si el voleu consultar.
Sóc usuària habitual de l’AVE Barcelona-Madrid, l’única que, segons molts experts, té sentit. "Si s'hagués fet un estudi seriós dels AVE, només s'hauria fet el de Madrid i Barcelona, i punt perquè els altres no cobreixen el cost", va explicar Ángel de la Fuente, el director executiu de Fedea, quan l’any passat va presentar un informe sobre les infraestructures a Espanya. Va afegir que la xarxa actual és “un luxe que difícilment ens podem permetre i pel qual no hauríem optat si s'hagués fet un càlcul racional”.
En el cas de les Rodalies d’aquí és evident que hi ha hagut una deixadesa. El Govern actual diu que amb les obres que s’estan fent començarem a veure alguna millora d’aquí a dos anys. Però mentrestant (i des de fa massa temps) la situació és insostenible per molts usuaris. Tant que ja s’han començat a organitzar. El president Illa ha demanat disculpes mentre que la consellera Paneque ha insistit que cal millorar la informació i l’atenció mentre es vagin fent uns treballs que encara poden empitjorar més el funcionament fins que no estiguin ja acabats.
“Has de comptar que dos o tres dies per setmana no funcionarà bé”, explica la Laia Vidal, un dels testimonis que surten en aquest reportatge que ha fet Arturo Puente. Els usuaris que, amb raó, ja no poden més, han convocat una protesta a diferents punts de Catalunya pel pròxim dia 22.
14-III-25, eldiario.es
