Els tres joves que van penjar els cartells de la campanya "Fora l'Alzheimer de Barcelona" contra Ernest Maragall abans de les eleccions municipals de 2023, i que ElNacional.cat va poder identificar, no actuaven sols. Era un secret a veus, però ningú ho va voler confirmar fins ara, que el diari Ara, en una investigació que ha durat diversos mesos, ha pogut confirmar que qui els va encarregar la feina va ser el mateix partit on està afiliat Maragall i pel qual es presentava a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya.
infame(s) partit(s) podrit(s)
27.01.2025 - vilaweb
La secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, ha confirmat que no troben els expedients interns sobre el cas dels cartells injuriosos amb Pasqual i Ernest Maragall i sobre les estructures paral·leles, tal com va informar ahir el diari Ara. Segons que ha dit en una conferència de premsa, quan el nou responsable de compliment normatiu d’ERC, Lluís Mombiela, es va incorporar a la seva posició “es va sorprendre que faltessin tres expedients”. “N’hi havia 64 tramitats d’aquest any, i en faltaven 3 de relacionats amb l’afer dels cartells i les suposades estructures paral·leles”, ha dit Alamany. Arran d’això, Mombiela ha demanat explicacions al seu antecessor, Xavier Mombiela –amb qui no té cap relació de parentiu–, i estan pendents de fer una reunió per a parlar sobre què ha passat. “És evident que és una situació totalment irregular que no s’hauria d’haver produït”, ha dit Alamany.
En les seves respostes, Alamany ha desvinculat l’executiva nacional d’ERC dels òrgans de control –el responsable de compliment i la comissió de garanties–, i ha dit que correspon al responsable de compliment d’esbrinar què se n’ha fet, d’aquests documents. Alamany, ha dit, s’ha limitat a dir a Lluís Mombiela que aixequés acta sobre la desaparició dels documents i ho comuniqués a la permanent del partit i a l’executiva nacional.
“A partir d’aquí, que aquesta persona treballi amb total llibertat”, ha dit. I ha afegit que, ara com ara, no fan conjectures sobre què pot haver passat amb els expedients: “No hi ha cap hipòtesi. Estic convençuda que ho resoldrem.”
A banda els òrgans estables de control intern d’ERC, el consell nacional del partit ha creat una “comissió de la veritat”, presidida per Joan Tardà, amb la missió d’investigar què ha passat amb les estructures de direcció paral·leles d’ERC i el joc brut practicat. Alamany ho ha comparat amb una comissió d’investigació paral·lela, que actua independentment de la justícia ordinària, que en aquest símil representaria Lluís Mombiela. “Han de continuar treballant amb total independència, fins i tot de la secretaria general”, ha di
-----------------
Esquerra, rere els cartells difamatoris contra Ernest Maragall a les eleccions municipals de 2023
Una investigació del diari Ara revela que els cartells van ser encarregats i pagats per ERC i a l'esquena de Maragall
Guillem RS
Barcelona. Dilluns, 1 de juliol de 2024. elnacional.cat
Barcelona. Dilluns, 1 de juliol de 2024. elnacional.cat
Segons aquesta investigació que ha fet el diari de Barcelona, els cartells que difamaven Maragall, barrejant la malaltia que pateix l'expresident Pasqual Maragall, germà de l'Ernest, es van coordinar des de Calàbria, la seu d'Esquerra, i es va gestionar a través d'un dels 150 militants que el partit té a la comarca de l'Anoia, que va ser l'encarregat de reclutar els tres joves que van ser enxampats pels Mossos. Van ser investigats i cridats a declarar en una investigació que va portar a terme la Comissaria General d'Informació, però no van dir qui els havia contractat per baixar d'Igualada a Barcelona per penjar aquests cartells de mal gust. Els cartells es van penjar davant d'algunes seus del partit i després es va activar una campanya de victimització per treure profit d'aquest atac de falsa bandera. ElNacional.cat va poder tenir accés a les imatges dels tres joves de l'Anoia que van penjar els cartells i ara s'han confirmat totes les sospites.
Van cobrar per penjar els cartells
Segons aquesta investigació periodística, qui va reclutar els tres joves per penjar els cartells va cobrar des d'una empresa pantalla per la feina. Es tracta d'un militant de base, però molt actiu a les xarxes socials, que es dedicava a accions de guerrilla digital, i que va ser retribuït per la campanya contra Maragall a les portes de les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, segons el diari. Quan es va saber que la campanya s'havia dissenyat des de la seu d'Esquerra, Maragall en va tenir coneixement, tot i que deu mesos després, i va retirar la denúncia. Alguns dirigents del partit ho sabien gairebé des del primer dia. Des del partit no van obrir cap investigació interna i tampoc van trencar relacions amb l'home que s'havia encarregat d'orquestrar la campanya.
Els dirigents del partit que segons el diari van saber que la campanya era pròpia van ser el viceconseller del Govern en funcions, Sergi Sabrià —aleshores era director de l'oficina d'estratègia i comunicació del president, Pere Aragonès—, i el llavors vicesecretari de comunicació d’Esquerra, Marc Colomer. Tot i això, Sabrià i Colomer neguen haver orquestrat la campanya contra Maragall. Des del partit creuen que qui va idear la campanya va ser, segons el diari, el director de comunicació del partit, Tolo Moya, que també estava en contacte amb el militant jove de l'Anoia i d'estreta confiança de Sabrià. El president Pere Aragonès i el president del partit fins fa pocs dies, Oriol Junqueras, preguntats pel diari, han assegurat que no tenien coneixement dels fets. Junqueras assegura sentir-se "decebut, fastiguejat, enfadat i sorprès".
Estructura paral·lela per pagar els cartells
Els cartells denigrants contra Pasqual Maragall durant la campanya electoral de Barcelona van ser pagats mitjançant un esquema d’estructura paral·lela dins d’ERC conegut com "la B", segons aquesta investigació. Un militant d'ERC va encarregar els cartells i es va contractar persones externes per penjar-los. Les factures, que sumaven entre 1.000 i 2.000 euros, van ser presentades als responsables de comunicació del partit, que les van enviar a l'empresa de màrqueting digital Relevance per fer els pagaments. Tot i que oficialment es justificaven amb conceptes genèrics com "Tècnic de comunicació", els pagaments incloïen serveis prestats pels joves que van col·locar els cartells i també pel militant que els va contractar.
Aquest sistema de finançament no era nou dins del partit, ja que diverses persones implicades han confirmat que es tracta d’una pràctica habitual dins "la B". Els alts dirigents polítics de comunicació d’ERC estaven al corrent d’aquesta estructura, tot i que ho neguen. Relevance, l'empresa utilitzada per gestionar aquests pagaments, també reconeix l’existència de les factures, però afirma que sempre obtenien un retorn en forma d’informes sobre xarxes socials. Així, els pagaments es feien regularment sense necessitat de justificar accions concretes, mantenint una relació discreta amb els militants a través d’aplicacions de missatgeria difícilment rastrejables, detalla també aquesta investigació que s'ha conegut avui.
---------------------------------------
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
-----------------
ERC envia una carta als militants dient que citarà a declarar els implicats en els cartells
Marta Rovira tanca files amb Sergi Sabrià a l'executiva del partit i afirma que el volen destruir
BarcelonaL’exclusiva de l’ARA que destapa que els cartells denigrants contra els Maragall en la precampanya electoral municipal del 2023 van sortir de les files d’ERC ha desencadenat un terratrèmol al partit. La portaveu dels republicans, Raquel Sans, ha demanat aquest dilluns perdó en roda de premsa i ha anunciat l’obertura d’una investigació interna amb una reunió de la comissió ètica que ja s'ha celebrat avui i ha donat el tret de sortida de l’expedient. "És de rebut demanar disculpes", ha assegurat, adreçant-se als que pateixen la malaltia, els seus familiars i al mateix Ernest Maragall i el seu germà, l’expresident Pasqual Maragall. Després d’expressar el "rebuig més absolut", Sans ha dit que una persona que treballava per al partit va ser qui va instigar l’atac de falsa bandera i va acabar confessant els fets a la direcció "mesos després", i que aquesta el va "apartar de les seves funcions".
Ara bé, la cúpula no va traslladar la informació a la policia, que ja investigava la col·locació dels cartells, i tampoc es va obrir llavors la investigació interna. Segons Sans, amb el reglament d’ERC a la mà no es podia actuar disciplinàriament abans que s’aclarís el cas judicialment, que ha quedat arxivat. "El codi ètic és un far, arribarem fins al final", ha arribat a dir, i ha assegurat que es van assabentar del tancament judicial per l’ARA, malgrat que diverses fonts del partit ja en tenien constància abans.
Els rols
Sans ha evitat detallar noms i també ha esquivat valorar el rol de l’actual viceconceller del Govern Sergi Sabrià i l’exvicesecretari de comunicació del partit Marc Colomer, que van assabentar-se just després de l’atac contra Maragall que venia de les seves pròpies files. Fonts properes al president de la Generalitat, Pere Aragonès, afirmen que aquest escàndol “no té a veure” amb la tasca del Govern. Sabrià va mantenir una interlocució amb el militant de l’Anoia que va encarregar la col·locació dels cartells després de l’acció i va parlar amb Maragall, que va acabar retirant la denúncia en veure que els autors podien venir d’ERC. No obstant això, els republicans s’espolsen la responsabilitat d’aquest fet: Sans ha dit que la direcció d’Esquerra va animar en tot moment Maragall a denunciar.
El cas dels cartells no és un cas aïllat, sinó que forma part d’una estructura anomenada B que es dedica a fer contracampanyes a les xarxes socials. Però també feien accions, com els cartells o els mariachis que van enviar a la seu de Junts quan discutien sobre si sortir o no del Govern. Aquest dilluns, Sans no ha entrat a valorar l’existència d’aquesta estructura i s'ha remès a la investigació interna. Fonts consultades per l’ARA especifiquen que es tracta d’un circuit estable, coordinat per Sabrià i Colomer, i que es paga a través d’un contracte que té Esquerra amb l’empresa de màrqueting Relevance. La versió oficial d’ERC facilitada al diari –que Sans no ha fet pública aquest dilluns– assenyala el director de comunicació del partit, Tolo Moya. Ara bé, l’ARA ha comprovat que Moya mantenia la interlocució amb els joves que feien les accions sense una posició de lideratge. Treballadors de la B confirmen que Moya era el seu intermediari.
Aquest dilluns mateix s'ha reunit la comissió d’ètica del partit, que serà l’espai on s’aclarirà què va passar amb els cartells i amb l’estructura paral·lela de contracampanya dels republicans. En una carta als militants al qual ha tingut accés aquest diari, la formació afirma que aquesta comissió ha obert una investigació d’ofici i citarà les persones que apareixen en la informació publicada per aquest diari a declarar. "L’objectiu és aclarir els fets i arribar fins al final. Prendrem les decisions que calgui”, afirma el partit en aquesta carta a la militància. Alhora, la missiva criticava que "aquestes accions no representen el partit ni els valors republicans". Aquest dilluns també s'ha celebrat una executiva del partit i l’escàndol dels cartells han centrat bona part de la trobada, tot i que estava convocada per parlar sobre les negociacions de la investidura. Segons fonts presents, la secretària general del partit, Marta Rovira, ha defensat la figura de Sergi Sabrià, que ha sigut present en l’executiva. En aquest sentit, Rovira ha dit que estaven intentant destruir el viceconseller en funcions del Govern. També hi ha hagut veus que han advocat per depurar responsabilitats.
Reclam de responsabilitats
Diversos membres d’ERC han manifestat públicament el seu malestar i han reclamat responsabilitats. El mateix expresident del partit, Oriol Junqueras, que es vol tornar a presentar per liderar el partit, ha expressat el seu rebuig i ha negat que la direcció nacional va conèixer els fets amb anterioritat, tal com ha dit avui Sans.
També han mostrat la seva oposició a l’acció els exalcaldes d’ERC de Lleida i Tarragona, Miquel Pueyo i Pau Ricomà, a més de l’exlíder al Congrés Joan Tardà, que ho ha titllat d'"atemptat contra el partit". L’exportaveu al Parlament Jordi Orobitg ha afirmat que cal “depurar responsabilitats”. També ha reaccionat la federació d’ERC de l’Anoia, d’on era el militant que va encarregar els cartells: "No estàvem al corrent d’aquests fets", afirmen en un comunicat en què també es posen a disposició de les autoritats del partit "per col·laborar en qualsevol investigació.
La presidenta del grup municipal republicà a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, va recalcar que és “inacceptable” un comportament com aquest: “Els qui vam participar d’aquella campanya ens mereixem explicacions i confio que el partit anirà fins al final en l’assumpció de responsabilitats”. A banda d’Alamany, altres veus de la federació de Barcelona d’ERC, com la presidenta, Eva Baró, o el secretari general, Toni Vidal, van mostrar la seva indignació i “profunda tristesa i nova decepció” per la informació. Tot plegat coincideix amb el debat de sobre si incorporar-se al govern de l’alcalde Jaume Collboni.
Cap veu de la resta de formacions de l’ajuntament ha reaccionat, més enllà del cap de files de Junts, Xavier Trias. Preguntat a TV3, ha qualificat de "bomba" la notícia que considera "tremenda". L’exalcalde ha afirmat que aquests tipus d’atacs "greus" es fan per "destrossar a les persones". Les reaccions també han arribat dels comuns. El seu portaveu, Joan Mena, ha afirmat que és un tema “molt desagradable” i ha volgut fer arribar el seu suport i solidaritat a Maragall. Els dirigents de Junts i el PSC, que ara estan negociant amb ERC la investidura, no han criticat l’acció obertament. "La temptació podria ser alta, però no baixarem aquí, tenim molt clar quin és l’adversari", ha assegurat el secretari general de Junts, Jordi Turull.