40 anys celebrant la Diada de la Catalunya Nord
A les portes d’un nou 7 de Novembre, recordem amb activistes nord-catalans com va ser l’inici de la celebració d’aquesta Diada a Perpinyà, convocada per primera vegada ara fa quaranta anys.
Per Manuel Lillo
Diada de la Catalunya Nord el 1984
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El Tractat dels Pirineus, signat el 7 de Novembre de 1659, va servir per a incorporar la Catalunya Nord al Regne de França com a desenllaç de la Guerra dels Trenta Anys, que va enfrontar la corona hispànica amb la francesa –hi havia molts altres estats implicats– en un dels conflictes europeus més devastadors de l’època moderna.
Tot i que aquella reconfiguració del mapa polític va ser determinant, el cert és que a la Catalunya Nord va passar desapercebuda entre les generacions posteriors. Pere Manzanares, un dels activistes nord-catalans més coneguts, actualment regidor a Elna (Rosselló), recorda que el Tractat dels Pirineus “no va ser ensenyat a les escoles i la població en tenia un record esvaït, imprecís”. I, en tot cas, si aquella data es recordava era per a reivindicar-la com una efemèride positiva en la història del Rosselló. El 1959, quan se’n complien 300 anys, les autoritats franceses van voler organitzar un acte de joia i celebració que va ser impedit per Josep Deloncle, un dels capdavanters de l’època en el nacionalisme català.
Ja als anys setanta, amb l’exili de catalans al Rosselló perseguits pel seu activisme polític i armat, es gestava un nou ambient de recuperació nacional propiciat per historiadores com Eva Serra. Dolors Serra, una de les exiliades en aquest territori, participava en l’anomenat Comitè de Denúncia del Tractat dels Pirineus, que va celebrar el seu primer acte a Ceret (Vallespir) l’any 1979 amb un concert de Jordi Barre i del grup Pa amb oli que inclouria també taules rodones i debat públic sobre aquell episodi històric amb el qual pretenien conscienciar.
De fet, les iniciatives pedagògiques van tindre certa continuïtat. Al 1981 Ceret, a iniciativa de l’agrupació Independentistes dels Països Catalans, acollia una nova conferència-debat al voltant d’aquest tractat, que començava a ser rescatat de l’oblit. Alguns intel·lectuals com Josep Sanabre contribuïen a aquest objectiu amb el llibre La resistència del Rosselló a incorporar-se a França.
La Falç, publicació de l'Esquerra Catalana dels Treballadors.
El context polític viscut a l’Estat francès, sempre determinant a la Catalunya Nord –que, a diferència del Principat, no és un territori amb vida política pròpia–, va propiciar la creació d’aquest moviment. El partit Esquerra Catalana dels Treballadors, fundat el 1972 i amb vincles amb el PSAN, s’havia creat en una època en què el debat anticolonial continuava sent central. Ja als vuitanta, coincidint amb l’accés a la presidència del socialista François Mitterrand, les diferents entitats socials i polítiques minoritàries d’arreu de l’Estat francès viurien una època de mobilització generalitzada que es traduiria, a la Catalunya Nord, amb la fundació de Ràdio Arrels o de diferents escoles en català que encara avui continuen en actiu.
Es propiciava un ambient, per tant, adequat per a la consolidació d’una reivindicació nacional massa anys –fins i tot segles, de fet– absent.
Les primeres Diades
Amb aquests precedents, modests però fonamentals després de segles de desert reivindicatiu, l’any 1984 se celebrava el 325è aniversari del Tractat dels Pirineus amb una conferència a Ceret el 31 d’octubre. A l’endemà va ser inaugurat a Tesà (Rosselló) un monument dedicat a la unitat dels Països Catalans i el dissabte dia de novembre 3 es va celebrar la manifestació unitària organitzada pel Col·lectiu 7 de Novembre, que acull diverses entitats i encara s’encarrega cada any de la Diada nord-catalana. Aquell any l’assistència va ser de vora un miler de persones.
Ressò a la premsa local de la primera Diada de Perpinyà
Rep les novetats d'El Temps al teu correu:
Un dels implicats en aquella primera Diada era Pasqual Tirach, llavors integrant del Jovent de Catalunya Nord, que tenia com a lema “volem futur català”. Recorda que aquesta manifestació va ser possible després d’anys organitzant actes commemorant el 7 de Novembre “no pas per celebrar-lo, sinó per denunciar-lo”. A través de la “pedagogia sobre la història del país i de denunciar el poc prestigi que s’atorgava a la nostra llengua amb l’absència del català a les institucions locals, les prohibicions que uns i altres patíem a nivell personal i com a comunitat”, la Diada va ser una realitat des d’una vessant reivindicativa.
Dolors Serra, barcelonina de naixement però establerta des d’aleshores al nord de les Alberes, recorda que en aquell moment “hi va haver una confluència amb tot el moviment polític de Catalunya Nord, que sempre ha anat a batzegades del que hi havia al sud”. Ella mateixa explica que el 1987 es va celebrar l’última manifestació d’aquest període. L’independentisme s’havia vist afectat per unes detencions d’activistes a Puigcerdà, a la Baixa Cerdanya, però l’impuls del Correllengua a finals de la dècada següent va situar novament Perpinyà al mapa dels Països Catalans. Aquesta celebració, promoguda per Acció Cultural del País Valencià, cloïa amb l’arribada de la flama per a llengua el 7 de Novembre a la capital de la Catalunya Nord, després d’haver recorregut tot el país.
La Diada de la Catalunya Nord als anys noranta
Era, aquest, l’inici d’un període que dura fins avui gràcies a l’organització, en primer terme, de la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes i, posteriorment, pel Col·lectiu 7 de Novembre.
L’evolució de la celebració
La commemoració del 7 de Novembre no ha anat mai deslligada de l’actualitat social del país. En les primeres edicions va servir, per exemple, també per a protestar contra el tancament d’una fàbrica nord-catalana que va generar un perjudici laboral important al territori. Enguany, la manifestació, que se celebrarà dissabte 9 de novembre, també servirà per a protestar contra la sequera i contra els projectes de camps de golf al voltant de Perpinyà. Altres anys s’ha clamat també contra la incorporació de la Catalunya Nord, a l’Estat francès englobada en el departament dels Pirineus Orientals, a la regió d’Occitània. I els últims anys les protestes contra l’alcalde, l’ultradretà Louis Aliot –qui evidentment no facilita les coses a l’organització–, també han sigut destacades. Tot i així, la defensa de la llengua és sempre l’element central.
La celebració de la Diada nord-catalana va comptar amb més presència d’assistents d’arreu del país a partir de la dècada passada, amb l’inici del que s’acabaria anomenant procés independentista. Pere Manzanares indica que si anteriorment la pràctica totalitat dels assistents eren de la Catalunya Nord, ara cada any s’hi pot veure vora un 40% de persones del Principat. Una rebuda que es benvinguda i que va ser especialment nombrosa els anys 2017 i 2018, els més pròxims al referèndum de l’1 d’octubre. Tot i així, Dolors Serra no té clar si aquesta transformació de la commemoració del 7 de Novembre ha estat positiva per al moviment independentista. “La Catalunya Nord ha estat molt present durant el procés, és rereguarda de moltes coses, és indispensable, i és importantíssim que continuï sent així, però la Catalunya Nord no només ha de formar part dels Països Catalans com a rereguarda, sinó com un territori més, i això no tothom ho té clar”, reflexiona aquesta veterana activista.
La Diada de la Catalunya Nord el 2018
Tot i les contradiccions, la Diada del 7 de Novembre va significar, segons Pere Manzanares, l’adquisició d’una “autoestima a través de les reivindicacions” i la recuperació de la memòria sobre el Tractat dels Pirineus, fins no fa massa anys totalment desconegut. Tot i que l’assistència no ha crescut massa en aquests quaranta anys, llevat dels anys més àlgids del procés, la manifestació serveix per a enfortir els vincles “entre els nord-catalans i altra gent del país”, i no compta amb oposició a Perpinyà, que viu en aquesta data una de les jornades culturals més destacades gràcies a la participació de castellers, músics i trabucaires.
El moviment cultural, de fet, també se sent interpel·lat en aquesta convocatòria unitària, que aquest dissabte viurà una nova edició amb jornades prèvies, com la que se celebrarà dijous 7 de novembre al Casal Jaume I, i amb la commemoració del diumenge dia 10, amb una ofrena floral “a la resistència catalana” a Puigcerdà, que anirà seguida de discursos d’autoritats que culminaran amb el parlament de l’expresident català Quim Torra. Aquesta cita tindrà lloc a la plaça del Sol a partir de les 12:30 i inclourà també actuacions musicals.
