Gagaúsia, Transnístria i la regió búlgara, en el referèndum
Gagaúsia, Transnístria i la regió búlgara rebutgen incloure a la constitució moldava l’objectiu d’ingressar a la UE
El “sí” ha guanyat el referèndum per un punt percentual entre el conjunt dels votants moldaus
Evghenia Guțul (centre), entre més votants en el referèndum, en un col·legi electoral a Gagaüsia. Autor/a: Gagauziya Bakannık Komiteti El referèndum no vinculant celebrat aquest diumenge a Moldàvia sobre l’accés d’aquest país a la Unió Europea mostra una societat dividida sobre la qüestió, amb un 50,5% dels votants favorables a canviar la constitució per consignar-hi l’objectiu d’ingressar a la UE i un 49,5% de contraris. A Transnístria, Gagaúsia i la regió de majoria búlgara de Taraclia, el “no” ha guanyat amb un marge ampli.
El rebuig a la modificació pro-UE de la constitució ha estat del 62,5% a Transnístria, un percentatge relativament moderat si es té en compte que es tracta d’una república autoproclamada independent que manté presència de tropes russes al seu territori. On el resultat ha estat aclaparador és a Taraclia, on el “no” ha aconseguit el 86,8% dels vots, i encara més a l’autonomia de Gagaúsia, amb un rebuig a la UE que s’ha enfilat fins al 94,8%. La governadora (cap de govern) de Gagaúsia, la prorussa Evghenia Guțul, ha dit que el resultat mostra que els gagaüsos “volen una Moldàvia independent i neutral” que reforci “la cooperació amb la Federació Russa i altres socis”.
Les minories gagaüsa i búlgara mantenen una orientació prorussa que analistes i mitjans occidentals solen atribuir als vincles entre el Kremlin i les elits polítiques i econòmiques d’aquests dos pobles a Moldàvia i a la permeabilitat més gran dels discursos de Moscou entre aquestes dues comunitats. També, però, hi ha vinculacions històriques, religioses i culturals amb Rússia, tant en el cas dels búlgars com dels gagaüsos, que poden ajudar a explicar aquesta orientació. I, en general, moltes persones pertanyents a les minories de Moldàvia temen que un acostament del país cap a la UE acabi conduint, a mitjà o llarg termini, a l’annexió a Romania, escenari que volen evitar de totes totes.
La resta de Moldàvia està força dividida entre partidaris i detractors de l’esmena constitucional. La presidenta moldava, Maia Sandu, favorable a l’ingrés a la UE, ha dit que el seu govern té provés d’un “atac sense precedents” contra “la llibertat i la democràcia” a Moldàvia per part de “forces estrangeres” —sense esmentar directament Rússia— que haurien intentat comprar 300.000 vots.
El juny de 2024, Moldàvia va iniciar negociacions amb la UE per esdevenir-ne membre. El marge escàs de la victòria del “sí” pot significar una frenada, atès que el resultat és símptoma d’una insuficient cohesió política i social interna, que pot ser explotada pels sectors contraris a l’acostament a Brussel·les i, alhora, pot suscitar dubtes dins mateix de la UE.