La pasión y el alma; Armando Francesconi

Els britànics ens duen quasi 500 anys d'avantatge ...

Cada país arrossega la motxilla del seu background històric, i a la nostra hi duem les guerres civil, rifenya, cubana, filipina, carlines, ...i tot plegat gestionat per una espècie endèmica de pseudoèlit, l'esperpentsius carpetovetònicus, potser les darreres restes dels neandertals supervivents d'incògnit allà on, diuen, es van extingir.
És feridor al respecte un llibret (*) que exposa, i compara, la cultura feixista a Itàlia i a Espanya. Així, mentre allà hi ha una explosió de modernitat, amb abundància de líders culturals, polítics, artístics, amb un frenesí governamental urbanístic i ecològic, i una voluntat de competir a la primera divisió geopolítica del moment, transitant intel·lectualment del totalitarisme socialista al totalitarisme imperialista, ...mentrestant, aquí, l'avantguarda feixista local (la Falange) era una minoria controlada, i sotmesa, pels militars, amb tot just un líder ideològic, Giménez Caballero, i un de polític, fill de dictador militar. Tot plegat, regit per un mediocre general baixet i amb mala llet, que tenia per nord la defensa de la Tradició i conseqüent guerra -literal- a la Modernitat.
La cultura política dominant des del darrer quart del XX és el producte d'aquella anècdota, real o no, d'un general Ísimo aconsellant: "Usted hagame caso, joven, haga como yo y no se meta el política". Traduït a la veu de la gent: "Passo de la política, tots són uns podrits i uns lladres". Actitud hereva de dictadures militars, i d'escoles doctrinàries, segrestadores de la responsabilitat cívica individual, tasca que el règim del 78 encomanà, blindant-los, als partits polítics, al sistema de partits, a la partitocràcia local.

(*).- "La pasión y el alma", Armando Francesconi

16-9-24