toc d’atenció del Consell d’Europa a Espanya pel 25% de castellà a l’escola

El Consell d’Europa ha fet un toc d’atenció a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana. Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’organisme considera que aquestes decisions són incompatibles amb compromisos ratificats per l’estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguin totes les mesures necessàries per a posar-hi remei.

“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyala el document. L’organisme recorda que Espanya va optar pel nivell de protecció més elevat de les llengües regionals i minoritàries quan va subscriure la carta europea, un fet que implica impartir un ensenyament amb la llengua minoritària com a mitjà d’instrucció, tenint també en compte el castellà com a llengua oficial de l’estat i l’ensenyament de llengües estrangeres. “Aquest principi s’ha d’aplicar de forma flexible”, subratllen.

El comitè d’experts torna a fer menció de la carta europea i aclareix que la protecció de les llengües minoritàries o regionals no ha d’anar en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d’aprendre-les. “En determinades escoles, segons el seu entorn sociolingüístic, salvaguardar l’aprenentatge de la llengua oficial de l’estat pot comportar la necessitat de reforçar-ne l’ensenyament utilitzant-lo com a mitjà d’una o més assignatures; […] però fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea”, conclou.

Poc ús del català en l’àmbit sanitari, judicial i de l’administració pública 

El Consell d’Europa també considera que Espanya ha de millorar molt en el sistema judicial, perquè la legislació actual no garanteix que els jutjats puguin fer judicis en les llengües oficials altres que el castellà a petició de les parts.

De fet, el document denuncia que la majoria dels òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en aquestes llengües i lamenten que el nombre de diligències fetes, per exemple, en català sigui baix.

El comitè també fa un breu esment a uns altres serveis públics: “Cal fer més esforços per a assegurar la presència de totes les llengües regionals, especialment en la policia i en els serveis de salut, tot i que també en altres camps, com els processos de licitació amb empreses privades, que generalment no inclouen requisits lingüístics específics.”

Més enllà de la situació del català al Principat, els experts també fan un apunt sobre el català a l’Aragó i al Carxe, on consideren que Espanya ha de garantir-ne la preservació.

El conseller de Política Lingüística celebra la visió del Consell d’Europa

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, ha dit a RAC1 que el missatge que envien des del Consell d’Europa és contundent, i celebra que serveixi per a encarrilar les coses en la bona direcció. Tanmateix, ha recordat que estan pendents de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que s’hi ha de pronunciar. En tot cas, celebra que es vegi l’escola com un pilar fonamental per a la transmissió del català: “L’escola ha de tenir un paper compensador per proporcionar igualtat d’oportunitats als alumnes”, ha dit.

El Consell d’Europa va fer ahir un retret important a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana.

Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, el consell considera que aquestes decisions són incompatibles –incompatibles, diu– amb els compromisos ratificats per l’estat espanyol en virtut del tractat. I demana, per tant, a les autoritats espanyoles que prenguen totes les mesures necessàries per a posar-hi remei, és a dir, per a tornar a fer que el català siga l’única llengua d’escolarització.

“Fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea”, conclou l’informe, que no deixa, doncs, espai per a cap dubte.

El mateix report és particularment dur contra la nova llei d’educació valenciana, l’anomenada “llei Rovira”, perquè reduirà “dràsticament” la presència del català a totes les escoles i, sobretot, a les zones tradicionalment castellanoparlants, on passarà a ser poc més que una assignatura voluntària. Cinquanta diputats del parlament espanyol, a iniciativa de Compromís, duran la llei al Constitucional, però de moment fa mal.

La notícia té lectures diverses. Una és que despulla els nostres polítics esporuguits. També, evidentment, que despulla els governs espanyols –del PSOE o del PP– i tota l’arquitectura mediàtico-jurídica que ha introduït en el debat escolar conceptes extremadament polititzats com si fossen normals i raonables. L’espanyolisme ja ho fa sovint, això d’inventar-se teories que ningú més, enlloc del món, no fa seues i imposar-les per força, mirant de revestir-les d’autoritat i equilibri. I aleshores, pam!, darrere ve el Consell d’Europa a dir-los si són boigs o què.

Però la culpa no és tota d’Espanya. En aquest problema concret de la presència del català a les escoles, bona part de la culpa la tenen els nostres polítics esporuguits. Que, amb tal de no tenir amenaces judicials prop seu, pacten amb el dimoni coses que no hi havien d’haver pactat mai. Com és el cas, al Parlament de Catalunya, del nefast acord entre ERC i Junts amb PSC i Comuns, que introdueix per primera volta el castellà com a llengua d’ús a l’escola. Com ho és l’horrible llei de plurilingüisme presentada per Compromís al País Valencià.

Si els uns i els altres s’haguessen mantingut en les posicions inicials, aquest informe d’ara seria la base per a una futura sentència dels tribunals europeus contra la segregació lingüística i la imposició del castellà. Però ara, què? Ara què faran? Diran que sí, que s’ha demostrat que teníem raó? I què més? Concretament: què canviarà això a les nostres escoles?

Hannah Arendt, a Els orígens del totalitarisme, va explicar perfectament que el terror totalitari utilitza la por no sols per a destruir la resistència física, sinó també la llibertat moral de l’individu. Perquè reprimeix la capacitat dels individus de pensar i actuar de manera autònoma i lliure. I és d’això que parlem.

Perquè sabien, tots –ho sabia Compromís, ho sabia Esquerra, ho sabia Junts–, que Espanya no tenia raó. Sabien, tots, que era una batalla guanyada a Europa, on la por no altera necessàriament la racionalitat. Sabien, tots, que cedint quèiem col·lectivament en un pou profundíssim. Però tenien por. Ells. Una por física. Concreta. D’anar ells, en persona, a la presó. O de ser inhabilitats per uns quants anys. I van acceptar coses inacceptables. I ara Europa els despulla. A ells també.

PS1. Espere que algú, a partir d’aquest informe del Consell d’Europa, emprenga un procés judicial que faça retirar les quotes de castellà obligatori a l’escola. No n’hi ha prou de tenir raó. La raó ha de tenir efecte.