Què canvia amb la nova llei d’À Punt?

PP i Vox faran avui ús de la seua majoria per aprovar la nova llei d'À Punt. La nova arquitectura jurídica de la ràdio i la televisió públiques incrementa el control polític sobre els òrgans de govern, obre la porta a la programació en castellà i genera incertesa sobre el finançament de l'ens.

PP i Vox assoliran avui, si no hi ha imprevistos, un dels objectius que es van marcar quan el juny de 2023 van segellar el seu pacte de govern: prendre el control d'À Punt. Perquè aquest dijous al matí és previst que amb els 53 vots que sumen els uns i els altres, quede aprovada la proposició de llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana. Això significarà, a la pràctica, derogar l'anterior llei, aprovada l'any 2016 pel Botànic i que va servir per recuperar el servei públic de radiodifusió, clausurat manu militari el novembre de 2013 per l'aleshores president de la Generalitat Alberto Fabra. La mala gestió que durant vint anys va fer el PP de Canal 9 es va saldar amb un deute de 1.053 milions d'euros.
L'aprovació d'aquesta llei forma part del paquet legislatiu amb què PP i Vox han volgut marcar la primera meitat de la legislatura. Però quins són, a la pràctica, els canvis que introdueix la nova llei? EL TEMPS repassa quines repercussions tindrà per a À Punt el text legal promogut per PP i Vox:

1. MÉS CASTELLÀ: L'apartat a) de l'article 2 de la Llei diu que un dels principis del la ràdio i la televisió serà "l'aplicació i el desenvolupament de l'article 6 de la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que expressa que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià; que l'idioma valencià és l'oficial de la Comunitat Valenciana igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat, i la Generalitat ha de garantir l'ús normal i oficial de les dues llengües".
En cap moment de la llei no es menciona la necessitat de promoció i normalització de la llengua pròpia. Tant la llei que va posar en marxa Canal 9 com la d'À Punt hi feien referència explícita. Aquesta darrera, de fet, en el punt n) de l'article 5 establia que la llengua vehicular del canal públic seria el valencià.

2. MÉS CONTROL POLÍTIC: Si en Canal 9 tots els membres del Consell d'Administració estaven nomenats per les Corts Valencianes, la llei aprovada del Botànic va obrir la porta a la participació d'altres col·lectius. Així, al Consell d'Administració se li va nomenar Consell Rector i estava format per nou persones, de les quals, cinc eren nomenades per les Corts, dos pel Consell de l'Audiovisual, un pel Consell de la Ciutadania i un en representació dels treballadors.
La llei que aquest dijous aproven PP i Vox recupera l'antiga nomenclatura (Consell d'Administració) i, sobretot, la forma d'elecció dels seus vuit membres. Així doncs, desapareixen els consellers externs a l'àmbit de la política. Per contra, set persones seran elegides per les Corts a proposta dels grups parlamentaris i una a proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

3. MÉS SIMPLE: Amb l'objectiu d'evitar les mangarrufes que van dur Canal 9 a acumular un deute de 1.053 milions d'euros, el Botànic va optar per la creació d'un doble ens per gestionar la radiotelevisió pública. Per això es creà, d'una banda, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació; i de l'altra, la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació.
Tanmateix, aquesta duplicitat va generar problemes d'operativitat, com han reconegut tots els gestors que han passat per la casa. Per aquesta raó, la nova llei contempla l'existència, únicament de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), la qual centralitza totes les funcions.

4. MÉS ESPANYOLA: La llei que avui aprovaran les Corts és la primera que introdueix una referència explícita a "la nació". Ho diu en el punt IV del preàmbul, després d'assegurar que el servei públic haurà d'arreplegar "les diverses sensibilitats socials, tant majoritàries com minoritàries", diu: "Tot això, per aconseguir que l'entitat prestador siga competitiva i, per tant, un instrument eficaç de vertebració de la identitat valenciana com a poble dins el conjunt de la nació".

5. MENYS PARTICIPADA: La nova llei elimina el Consell de la Ciutadania, un òrgan de participació públic que vetllava per la qualitat i la independència del mitjà. Format per tretze membres, nou eren proposats per la societat civil i quatre seleccionats en un concurs públic.

6. MÉS INDEFINIDA RESPECTE DE LA INDEPENDÈNCIA DELS I LES PERIODISTES: La llei que va aprovar el Botànic definia com seria el funcionament del Consell d'Informatiu, l'òrgan que vetlla per la independència dels professionals de la comunicació que treballen a la casa, així com la tria dels seus membres. La nova llei posa en mans del Consell d'Administració la redacció del reglament que regeix el Consell d'Informatius. L'anterior llei, per exemple, obligava que el nomenament del cap d'informatius tingués el vistiplau de la plantilla de periodistes.

7. MENYS NORMATIVA: L'aprovació de la nova llei significa, també, donar per amortitzat el llibre d'estil actualment vigent, un document de 311 pàgines que estableix el model de llengua, però que també estableix, per exemple, que no es donarà difusió a actes on hi haja maltractament animal, amb l'excepció de si estan relacionats amb un fet informativament rellevant.

Ara, queda en mans del nou Consell d'Administració l'aprovació d'un nou llibre d'estil on podria estipular-se, per exemple, la retransmissió de corregudes de bous. A més, al contrari del que passava en l'anterior text legal, la nova llei no estipula que, en termes lingüístics, calga l'aval de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

8. MENYS DOTADA ECONÒMICAMENT: L'anterior llei d'À Punt estipulava que als mitjans públics valencians es destinarien entre el 0,3 i el 0,6% del pressupost de la Generalitat Valenciana. La nova llei no estableix cap forquilla i es limita a dir que "el Consell de la Generalitat Valenciana ha de garantir, a través de la Llei de pressupostos, en qualsevol cas, un finançament suficient i viable perquè la CACVSA puga complir els objectius de servei públic".

violeta tena, 27-6-24, eltemps