declaració d’Olivier Dupuis sobre les acusacions de Putin
Torí, 6 febrer 2004. “Després de l’atemptat de Moscou, com era previsible, Vladimir Putin ha acusat ràpidament de complicitat amb el terrorisme a quants subscriuen “crides provinents de l’estranger”, per a recolçar una alternativa política raonable i pacífica a la interminable carnisseria militar i terrorista de la guerra a Txetxènia.
Cal recordar que la crida que ve “de l’estranger” és una -i només una- i recolça una -i només una- proposta, que és el pla Akhmadov-Maskadov, per una administració provisional de l’ONU a Txetxènia, amb la retirada de les tropes russes i el desarmament de totes les forces txetxenes.
Aquesta crida ha estat signada per 145 parlamentaris europeus, per decenes de personalitats prestigioses internacionalment -entre les quals Sergej Kovalev, Elena Bonner Sacharov, Lev Ponomarev i Alexander Podrabinek, que lluitaven per la democràcia a Rússia quan Putin era encara un dirigent del KGB- i per milers de ciutadans de tot el món.
També cal recordar que quants a Rússia sostenen que una sol.lució “dialogant” representaria una derrota o un cediment davant el terrorisme fan servir els mateixos arguments utilitzats per la minoria extremista txetxena, per a aillar i deslegitimitzar al president Maskhadov. Els uns, a Moscou, i els altres, a Txetxènia, saben que la prosecució d’una “guerra terrorista” és el major factor de conservació de l’status quo i de legitimització del seu poder.
En aquest moment és més important que mai ésser clars i recolçar una sola posició, sigui davant els russos sigui davant els txetxens. En una entrevista de propera publicació al Chechen Times he afirmat: “Fins i tot si, en la hipòtesi militar més optimista, la resistència (txetxena) aconseguís de derrotar les forces militars russes i expulsar-les de Txetxènia, es tractaria d’una victoria sense contingut polític, per que només portaria a un més gran aillament de Txetxènia, pel que, com el 1996, cap país, molt probablement, estaria disposat a reconèixer-la.”.
La única sol.lució que pot garantir tant la victòria de Rússia -amb el final del greu procés d’erossió de la democràcia– com la victòria de Txetxènia -a través d’un mecanisme que comporti la implantació de la llibertat, l’Estat de dret i la tolerància- passa per la internacionalització del procés de pau, amb la institució d’una administració provisional de l’ONU.”