40 aniversari de la Declaració de Mequinensa

23-2-24, vilaweb

L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) ha convocat un acte reivindicatiu per a defensar el català i l’aragonès arran dels atacs del govern de l’Aragó, format pel PP i Vox. L’acte coincideix amb el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa, una iniciativa empresa per disset batlles de la Franja de Ponent i el conseller de Cultura aragonès d’aleshores, José Bada, que demanava de normalitzar l’ús i l’ensenyament del català. “Quan vam conèixer el contingut del pacte de govern entre PP i Vox, ja ens ho temíem… Per això vam planificar aquest acte per a manifestar la preocupació dels catalanoparlants de l’Aragó”, explica Antonio Sanjuán, batlle de la ciutat. Serà avui a partir de les onze del matí.

 

 

El consistori ha fet una crida a tots els parlants de les llengües pròpies de l’Aragó. “Com més persones siguem, més clara quedarà el missatge que, a l’Aragó, s’hi parlen l’aragonès i el català”, defensa. L’acte tindrà dues parts: la primera, una concentració a la plaça de l’Ajuntament. La segona, cap a les dotze, serà a la sala Goya amb la lectura d’un manifest en defensa de les llengües pròpies de l’Aragó i amb les actuacions musicals de Júlia Cruz i Carla Azanuy. S’espera que hi assisteixin uns quants signants de la primera declaració, a més de professors de català i catedràtics integrants de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Finalment, també s’hi farà una lectura de texts a càrrec del grup teatral Garbinada de l’associació la Dona.

Ofensiva política contra el català

Aquestes darreres setmanes, el govern aragonès ha engegat una ofensiva contra el català. Primer, va suprimir la Direcció General de Política Lingüística i va eliminar el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua a petició de la ultradreta. Més tard, el 31 de gener, el president, Jorge Azcón, va anar a Brussel·les a negar que a l’Aragó es parlés català i va assegurar que a la Franja es parlen “modalitats lingüístiques pròpies”. A més, l’acord de govern inclou la derogació de l’actual llei de llengües.

Antonio Sanjuán lamenta aquesta deriva de l’executiu. “No cal tocar la llei actual. A tot estirar, es pot millorar. Ara podem dignificar, difondre i ensenyar tant el català com l’aragonès. Ningú s’hi sent incòmode, més enllà d’algunes persones amb unes posicions polítiques extremes que no estan sustentades per cap argument lingüístic. Demanem que no entrin a malmetre aquest consens”, assenyala. Per aquest motiu, reconeix que ja s’han fet els primers contactes per a fer una tercera declaració si el govern no continua en la mateixa línia.

Un bon exemple d’aquest consens és el fet que el regidor del PP a l’ajuntament votés a favor d’una moció presentada pel PSOE en defensa de les llengües pròpies. “No vull parlar per ningú, però a Mequinensa, independentment del color polític, sempre s’ha tingut molt en compte la defensa de la llengua i la cultura pròpies”, sentencia. Paral·lelament, més de dos-cents cinquanta professors i investigadors de la Universitat de Saragossa han signat una declaració per a defensar el català i l’aragonès a l’Aragó.