a viquipèdia
-
L'Audiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol.[1] Les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. El jutjat està dividit en diverses sales emplaçades a diverses ubicacions del centre de la vila de Madrid (c. Goya, 14; c. Prim, 12, c. García Gutiérrez, 1...).
Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets llei on respectivament es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències d'un a l'altra.
En concret, s'ocupa dels delictes de major gravetat i rellevància social com són, entre altres, els de terrorisme, crim organitzat, narcotràfic, delictes contra la Corona o els delictes econòmics que causen greu perjudici a l'economia nacional. En matèria contenciosa-administrativa, l'Audiència Nacional fiscalitza les resolucions de l'Administració de l'Estat. En la jurisdicció social s'encarrega, fonamentalment, de les impugnacions de convenis col·lectius d'àmbit territorial superior a una comunitat autònoma o que tindran efecte en l'àmbit territorial superior al d'una Comunitat.[2]
Origen
L'1 de març de 1940 es va dictar a Espanya la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Per a executar-la es va fundar el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme.[3][4] Entre 1940 i 1964 va conduir més de 60.000 processos.[5] El Tribunal fou suprimit el 8 de febrer de 1964, i gran part de les seves funcions es van transferir al Tribunal d'Ordre Públic creat el 2 de desembre de 1963. Conegut com a TOP, fou una instància judicial especial existent en la fase final del franquisme. La seva missió va ser la repressió de les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista.[6]
L'Audiència Nacional va ser creada per Reial decret llei el 4 de gener de 1977, el mateix dia en què es suprimia el Tribunal d'Ordre Públic, vigent en els últims anys de la dictadura franquista i en els primers anys de la transició. Això ha portat a alguns autors a considerar a l'Audiència Nacional com a successora del TOP, «per jutjar delictes de terrorisme i altres d'àmbit estatal»,[7] fet que ha estat negat per altres autors usant dos arguments fonamentalment: l'Audiència Nacional és independent de l'executiu i les seves competències, en part relacionades amb delictes de terrorisme, en res afecten el relacionat amb l'exercici de drets fonamentals.[8]
Durant bona part dels anys 80 i 90 del segle xx va gestionar diversos casos de la banda armada Euskadi Ta Askatasuna, i un cop cessada aquesta activitat, l'Audiència Nacional s'ha centrat en jutjar d'altres successos vinculats a moviments polítics com l'anarquisme, l'independentisme gallec o el català. A data novembre de 2017, 311 presos bascos compleixen sentència signada a l'Audiència Nacional.[9]
Composició
L'Audiència Nacional està integrada per sis jutjats centrals d'instrucció penal i quatre sales: d'apel·lació, penal, contenciós-administratiu i social. A més, estan adscrits a l'Audiència Nacional 12 jutjats centrals contenciosos, un jutjat central penal i un Jutjat de Menors.
Presidència
El president de l'Audiència Nacional té la consideració de president de sala del Tribunal Suprem i és el president nat de totes les seves sales. Entre les seves atribucions està convocar i presidir les deliberacions de la Sala de Govern, fixar l'ordre de dia d'aquesta sala, sotmetre totes les propostes considera oportunes, autoritzar els acords, vetllar pel compliment de les mesures adoptades per l'òrgan governatiu, despatxar els informes demanats pel CGPJ i exercir tots els poders dirigits al bon ordre del Tribunal.[10] En l'actualitat (2017) el magistrat José Ramón Navarro Miranda ocupa aquest càrrec.[11]
...Sales
Les sales de l'Audiència Nacional són les següents:[1]
...
Jutjats Centrals d'Instrucció
Dins de l'Audiència Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucció, ubicats al Carrer García Gutiérrez, 1[18] que s'encarreguen d'instruir les causes que després seran jutjades a la Sala Penal; i els Jutjats Centrals Penals.
...Fiscals
A diferència dels jutjats i els tribunals, que són diversos, el Ministeri Fiscal és únic per a tot el territori estatal. Un òrgan del Ministeri Fiscal és la "Fiscalia de l'Audiència Nacional". La Fiscalia de l'Audiència Nacional és competent per a conèixer dels assumptes que corresponguin a aquest òrgan judicial, amb excepció dels que resultin atribuïts a una altra Fiscalia Especial; com, per exemple, la Fiscalia Antidroga i la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada. D'entre els fiscals que estan o han estat relacionats amb l'Audiència Nacional, es poden citar a:
- Carmen Tagle (fiscal adscrita als casos que tramitava el Jutjat Central d'Instrucció número 5).
- Eduardo Fungairiño (fiscal en cap de l'Audiència Nacional entre 1997 i 2006).
- Ignacio Gordillo (casos de terrorisme i delinqüència econòmica organitzada entre 1980 i 2010).
- L'actual fiscal en cap de l'Audiència Nacional és Jesús Alonso Cristóbal.
Polèmiques
Algun autor ha defensat que l'existència de l'Audiència Nacional era contrària a la Constitució Espanyola en contravenir el precepte de l'article 24.2 sobre el dret al jutge natural. Aquests autors entenen per tal un que tingui la seva seu al lloc de comissió dels fets, i que per això l'Audiència Nacional seria contrària a la Constitució. No obstant això, el Tribunal Constitucional d'Espanya[19] ha entès que la seva existència no contravé la Constitució Espanyola, ja que aquesta garanteix el dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei, és a dir, que no es creï un tribunal específic amb posterioritat al delicte, sinó que sigui un òrgan previst per la llei i dotat de competència amb anterioritat al fet que motiva l'actuació judicial.[20] Entén el Tribunal Constitucional que existeixen supòsits que, en relació amb la seva naturalesa, amb la matèria sobre la qual versen, per l'amplitud de l'àmbit territorial en què es produeixen, i per la seva transcendència per al conjunt de la societat, poden portar raonablement el legislador a fer que la instrucció i l'enjudiciament d'aquests pugui dur-se a terme per un òrgan judicial centralitzat, sense que amb això es contradigui l'art. 152.1 de la Constitució.[21]
Les actuacions de l'Audiència Nacional en matèria antiterrorista i pels delictes d'injúria a la Corona han generat diverses discrepàncies i algunes decisions polèmiques. Destaquen el processament d'Èric Bertran, un adolescent que reclamava l'etiquetatge en català a les empreses mitjançant correus electrònics, el tancament dels diaris bascos Egin i Egunkaria, i el segrest judicial del número 1573 (juliol 2007) de la revista satírica El Jueves amb una il·lustració a la portada que representava els prínceps d'Espanya Felip i Letízia practicant el coit.
Referències
- Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 695. ISBN 84-930048-0-4.
- «Qué es la AN» (en castellà). CGPJ. [Consulta: 5 novembre 2017].
- «Audiència Nacional». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Text oficial de la llei: Ley 1 de març de 1.940 (B.O.E. no 12.667) sobre Represión de la Masonería y del Comunismo, in Butlletí Oficial de l'Estat, n°.62, pàgines 1.537-1540
- «Web Exiliados». Arxivat de l'original el 2012-12-20. [Consulta: 5 novembre 2017].
- «Audiència Nacional». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Gil Pecharromán, Julio. Con permiso de la autoridad. La España de Franco (1939-1975). Madrid: Temas de Hoy, 2008, p. 352. ISBN 978-84-8460-693-2.
- Francisco Javier Díaz González, «Los delitos de terrorismo y la creación de la Audiencia Nacional (1977-1978)» Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine., en La transición a la democracia en España, Actas de las VI Jornadas de Castilla-la Mancha sobre investigación en archivos, 2004, pp. 5-6.
- BOU, David, La disputa pel reconeixement de la presó política, Diari La Directa, número 441, 2 de novembre 2017, pàgines 2-8
- article 63.2 de la LOPJ
- Nomenat mitjançant Reial Decret 257/2014, de 4 d'abril - BOE 2014.05.02
- Ángel Juanes toma posesión como vicepresidente del Supremo Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.. Consulta: 24 de enero de 2014
- «Cómo funciona la AN» (en castellà). CGPJ. [Consulta: 5 novembre 2017].
- «El CGPJ eludió enfrentarse a las Cortes sobre los privilegios procesales de los políticos». Diario ABC, 12-04-1991.
- «Clemente Auger, nuevo presidente de la Audiencia Territorial de Madrid». El País, 07-03-1986.
- «Gonzalo de la Concha, presidente de la sala de lo penal de la Audiencia Nacional». El País, 22-02-1977.
- «Audiencia Nacional. Sala de lo Social Única». [Consulta: 5 novembre 2017].
- «Juzgado Central de Instrucción número 1». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 6 novembre 2017].
- STC 199/1987, de 16 de diciembre
- Torres del Moral, A., Principios de derecho constitucional español, Átomo ediciones, Madrid, 1988. pág. 384 «Los delitos de terrorismo y la creación de la Audiencia Nacional». Francisco Javier Díaz González, Universidad de Alcalá. Arxivat de l'original el 2017-10-17. [Consulta: 16 octubre 2017].