guia de les eleccions primàries als Estats Units

El caucus republicà a Iowa aquest dilluns 15 de gener dona el tret de sortida a la cursa electoral cap a la Casa Blanca

 

BarcelonaL’estat nord-americà d’Iowa tornarà a ser avui el centre del món per un dia. Cada quatre anys, des del 1972, els caucus d’Iowa donen el tret de sortida a la cursa electoral cap a la presidència dels Estats Units. El Partit Demòcrata va decidir desbancar-lo del podi i, per primer cop aquest any, ha fet caure “l’estat de l’ull de falcó” del seu primer lloc a la llista. Però el Partit Republicà manté la tradició i el 15 de gener celebrarà la seva primera contesa electoral en aquest estat rural i blanc de poc més de 3 milions d’habitants. Tot i que les enquestes s’entesten a contradir-ho, la cursa cap a la nominació republicana encara està oberta i Donald Trump té cinc competidors, dels quals només dos semblen tenir possibilitats. En el bàndol demòcrata hi ha dos candidats més a banda de Joe Biden, però un president mai ha perdut la renominació i els sondejos diuen que aquest cop tampoc passarà.

Arrenca així una campanya electoral totalment atípica: per primer cop a la història, un dels principals candidats a la presidència dels Estats Units –el favorit als sondejos– haurà de combinar els mítings i actes de campanya amb les visites als tribunals, on està acusat de 91 delictes. Trump té quatre casos penals oberts i dos de civils, cosa que el converteix no només en el primer expresident imputat amb càrrecs criminals sinó el primer que podria tornar a la Casa Blanca malgrat això. Fidel al seu estil, Trump ha decidit no defensar-se de les acusacions sinó passar a l’atac i acusar el seu rival polític, Joe Biden, d’instigar una persecució política contra ell a través dels tribunals. Una estratègia de campanya que, de moment, sembla que li està funcionant.

A hores d’ara tot indica que el 5 de novembre les presidencials dels Estats Units enfrontaran de nou Biden i Trump. I les enquestes també diuen que aquest cop el resultat podria ser diferent del del 2020 i fer tornar el magnat imputat a la Casa Blanca. Però tot plegat dependrà de les primàries que arrenquen avui, un procès tan llarg i peculiar que qualsevol cosa és possible, encara.


Com funcionen les primàries i els caucus?

Què és un caucus?

Els caucus són un sistema de votació assembleari que fan servir alguns estats dels Estats Units. Els votants (normalment han de ser afiliats al partit en aquell estat) han d'anar presencialment al lloc de votació, un gimnàs o centre comunitari, per exemple, on es fan discursos per defensar un candidat o un altre. En el cas republicà, el sistema és menys complicat que el demòcrata: els votants apunten en un paper el nom del seu candidat i algú en fa recompte en veu alta i envia els resultats al partit. Amb més de 1.600 centres de votació, necessita un cert temps. Però el cas demòcrata és més enrevesat: els votants han d'anar formant grups físics en suport de cada candidat i els que tenen massa pocs membres s'han de disgregar i unir-se als grups d'altres candidats.

Què són les primàries?

La majoria d'estats no fan servir els caucus sinó el sistema de primàries, que són votacions tradicionals: els votants dipositen el seu vot secret en una urna en col·legis electorals o per correu. La participació acostuma a ser així més alta perquè anar a votar requereix molt menys temps: els caucus requereixen molta més implicació. Les primàries poden ser obertes a tots els ciutadans de l'estat, tancades només als afiliats o semitancades per permetre el vot de ciutadans independents però només en un dels dos partits.

Com s'escull el candidat de cada partit?

La votació en les primàries o caucus és indirecta. En realitat el que es fa és escollir els delegats d'aquell estat que assistiran a la convenció nacional de cada partit i que votaran el candidat que s'hagi decidit en la votació. En el cas de les primàries, hi ha alguns estats que assignen a cada candidat un nombre de delegats, proporcional al percentatge obtingut en les primàries, mentre que d'altres opten pel sistema "el guanyador s'ho emporta tot" (winner takes all), on el candidat que obté més vots s'emporta tots els delegats d'aquell estat.

El nombre de delegats de cada estat varia en funció del seu pes demogràfic. En el cas del Partit Republicà, els 50 estats dels Estats Units (a més d'estats lliures associats com Puerto Rico i altres territoris no incorporats com les illes Verges o les Marianes) sumaran un total de 2.249 delegats, des dels 40 d'Iowa o els 17 de Vermont, per exemple, fins als 169 de Califòrnia, el que en té més. El candidat que n'obtingui 1.215 o més serà el guanyador. En el cas del Partit Demòcrata, són 3.945 delegats escollits a les primàries i caucus, també amb Califòrnia al capdavant amb 415 delegats. Aquest partit també té els anomenats superdelegats, figures importants del partit com congressistes i senadors, però des del 2020 aquests 746 superdelegats no participen en la primera votació. En cas que cap dels candidats obtingui els 1.973 delegats que necessita per guanyar (la meitat del total), hi hauria una segona votació on votarien també els 746 superdelegats (caldrien llavors 2.346 vots per guanyar).

Per què només voten els republicans a Iowa el 15 de gener?

Per primer cop en més de 40 anys, Iowa no serà el primer estat en votar el candidat del Partit Demòcrata. El grup de Joe Biden ha volgut canviar l'ordre precisament per evitar la preeminència que tenia aquest estat tan poc representatiu del país (el 92% dels seus habitants són blancs), ja que sortir escollit en les primeres votacions condiciona en certa manera la resta. Biden volia que els primers a dir-hi la seva fossin estats més diversos com Carolina del Sud (3 de febrer) i Nevada (6 de febrer). Aquest any, Iowa farà el seu caucus demòcrata el Superdimarts (5 de març), tot i que s'hi pot votar per correu des d'aquest mateix cap de setmana.

Per què voten demòcrates i republicans a Nou Hampshire el 23 de gener?

Tot i que el Partit Demòcrata volia que les seves primàries a Nou Hampshire fossin el mateix dia que a Nevada, el 6 de febrer, aquest estat no ha volgut perdre la preeminència que té en la cursa electoral i ha mantingut la data. Això el situa per primer cop com el primer estat que votarà en la cursa demòcrata (ja que Iowa ha passat al 5 de març), tot i que continua sent el segon en el cas republicà.

Els principals candidats

Joe Biden

81 anys. Partit Demòcrata

El president dels Estats Units arriba a la reelecció en hores baixes, amb una popularitat del 38%. La majoria d'electors, i de demòcrates, el veuen massa vell per seguir governant. Els seus 81 anys –és el president de més edat de la història– comencen a notar-se en les relliscades físiques i verbals. Però no ha sorgit en el seu partit cap candidat amb prou carisma per succeir-lo. Igual que va passar el 2020, Biden s'erigeix com el candidat de consens de les diferents branques del partit. Tant entre els demòcrates com en la batalla final per la presidència, la seva gran basa electoral és que no és Donald Trump.

Marianne Williamson

71 anys. Partit Demòcrata

Escriptora de llibres d'autoajuda i exlíder espiritual (pastora de l'Església de la Unitat), aquesta texana de 71 anys es presenta per segona vegada a les primàries demòcrates, tot i la seva derrota el 2020. Es va fer famosa per la seva proximitat a Oprah Winfrey, que la convidava sovint al seu programa de televisió, i entre les seves propostes hi ha crear un departament per la pau i concedir reparacions a la població afroamericana per l'esclavitud.

Dean Phillips

54 anys. Partit Demòcrata

El congressista de Minnessotta des del 2018 va fer un pas endavant preocupat per l'edat de Biden. Comparteix amb ell molts punts del programa, i en el seu temps al Congrés ha donat suport a la seva agenda, però creu que el president és massa gran per seguir a la Casa Blanca. Tot i així, la seva candidatura no està aconseguint fer ombra a la de Biden.

Donald Trump

77 anys. Partit Republicà

L'expresident només té quatre anys menys que Biden i algunes de les seves patinades verbals també han posat en dubte la seva capacitat per al càrrec, però tot i així continua liderant les enquestes. És el favorit a la nominació republicana i també supera Biden en els sondejos d'intenció de vot entre els dos rivals. I tot això malgrat els processos judicials i malgrat que insisteix en la teoria (provada com a falsa) del frau electoral del 2020. Es calcula que la seva base de seguidors fidels (els MAGA, per Make America great again) podria representar fins a la meitat dels votants republicans, però no n'hi ha dades segures.

Ron DeSantis

45 anys. Partit Republicà

El governador de Florida va arribar a aquest càrrec el 2019 de la mà de Donald Trump, que li va donar un suport crucial. Des de llavors, s'ha destacat per les seves postures cada cop més radicals, que l'han portat a revisar l'ensenyament de la història racial del país a les escoles de Florida o a aprovar una llei per prohibir als mestres parlar d'homosexualitat a les escoles. Tot i mantenir-se en segona posició a les enquestes, és encara molt lluny de Trump. Segons alguns analistes, seria el candidat dels trumpistes escèptics, mentre que Haley seria la candidata dels republicans anti-Trump.

Nikki Haley

51 anys. Partit Republicà

L'exgovernadora de Carolina del Sud va ser ambaixadora dels Estats Units davant de l'ONU durant el govern de Donald Trump. Tot i que al principi va dir que no volia competir amb Trump, finalment va decidir presentar-se i la seva candidatura va agafar embranzida quan la xarxa política Americans for Prosperity Action, fundada per dos dels grans donants republicans, els germans multimilionaris Charles i David Koch, li va donar suport. Competeix amb DeSantis pel segon lloc a les enquestes.

Vivek Ramaswamy

38 anys. Partit Republicà

Multimilionari i emprenedor d'origen indi, les seves postures de dreta radical són força agressives, com la que proposa militaritzar la frontera. Rebutja de pla les mesures contra l'emergència climàtica i aposta per seguir emetent carboni sense restriccions. També vol deixar d'ajudar Ucraïna i li recomana que cedeixi territori a Rússia.

Asa Hutchinson

73 anys. Partit Republicà

Exgovernador d'Arkansas que va deixar el càrrec al gener per combatre Trump a les primàries.

Ryan Binkley

56 anys. Partit Republicà

Gran empresari i pastor d'una església a Texas.

Els temes que marcaràn la campanya

Economia

El tema que més influeix en el vot als Estats Units hauria de ser una carta guanyadora per a Biden, perquè les dades econòmiques són molt bones. Però paradoxalment li juga en contra. Els mercats tenen millors resultats amb ell que amb Donald Trump, el creixement econòmic ja ha tornat a nivells prepandèmia, l'atur es manté per sota del 4% i la inflació ja ha reculat fins a nivells normals. Però els estatunidencs no veuen aquestes dades reflectides en el seu dia a dia, sobretot perquè els preus de la vivenda i els interessos de les hipoteques estan molt alts, encara, i el sentiment general és que la situació econòmica és dolenta, segons les enquestes. Una percepció de la qual està treient rèdit la campanya de Donald Trump.

Avortament

Un dels temes que més mobilitzarà els votants progressistes, tant demòcrates com independents, serà el dret a l'avortament, després de la sentència del Tribunal Suprem que el va anul·lar el juny del 2022. Per això serà un tema clau de la campanya de Biden, especialment si el rival acaba sent Donald Trump, responsable directe del nomenament de tres dels jutges del Suprem que van posar fi a la doctrina Roe vs. Wade que des dels anys 70 garantia el dret a l'avortament als Estats Units.

Democràcia

L'espantall de "l'amenaça a la democràcia" s'ha convertit en aquest inici de campanya en una arma llançívola entre els dos principals candidats dels partits. Joe Biden ha fet d'aquesta mantra el seu gran cavall de batalla contra el probable candidat republicà, Donald Trump, per la seva implicació en l'assalt al Capitoli, la seva insistència en denunciar un frau electoral inexistent, i fins i tot la retòrica totalitària –ha arribat a dir en una entrevista que serà dictador durant un dia quan torni a la Casa Blanca–. Però Trump ha girat la truita d'aquest argument i acusa Joe Biden de ser "la veritable amenaça a la democràcia". Ho fa assenyalant el president com a responsable últim dels seus processos judicials oberts, i dels intents de vetar la seva candidatura als tribunals de diversos estats, que l'expresident denuncia com a moviments "antidemocràtics" de persecució política.

Guerra d'Ucraïna, Gaza i la Xina

Les ajudes militars i econòmiques a Ucraïna s'han tornat un dels principals punts de fricció entre els dos partits al Congrés, on cada cop més republicans aposten per reduir aquesta despesa. La fatiga de la guerra ha fet crèixer entre els estatunidencs la percepció que els Estats Units són els únics aliats d'Ucraïna i els que més hi contribueixen econòmicament (cosa que cada cop és menys certa). Trump diu que ell pot acabar amb la guerra en pocs dies. El suport a Israel és una politica d'estat, però cada cop més votants progressistes dels demòcrates qüestionen el suport total de Biden a Netanyahu. La política exterior dels Estats Units mai no és determinant en el vot dels seus ciutadans, però en el context actual de lluita de potències amb el rival clar de la Xina, sobretot des d'un punt de vista econòmic, el tema no passarà desapercebut.

Canvi climàtic

Joe Biden ha estat el president que ha aprovat el paquet d'inversions més gran en la lluita climàtica. Ha engegat una transició energètica amb ajudes a les renovables i infraestructures netes i s'ha compromés a retallar el 55% de les emissions del país de cara al 2030. Però la guerra d'Ucraïna també ha disparat la producció i exportació de gas natural al país, i molts estatunidencs encara veuen aquesta indústria com un motor econòmic del país. Trump, per la seva banda, és el president que ja va retirar els Estats Units de l'Acord de París, i desfaria tot aquest camí; la resta de candidats republicans tampoc no veuen aquest tema com a prioritari. El negacionisme climàtic encara és fort als Estats Units.

Els judicis de Trump

Judicis penals:

  • Pagaments per silenciar l'actriu porno Stormy Daniels
  • Documents classificats a Mar-a-Lago
  • Assalt al Capitoli
  • Intent de manipular els resultats electorals a Geòrgia

Judicis civils:

  • Difamació i abús sexual a l'escriptora E. Jean Carroll
  • Frau fiscal de l'Organització Trump a Nova York

Retrospectiva al país

Índex d'aprovació

60%

Biden va arrencar amb un índex de popularitat molt més alt que el seu predecesor però ha anat perdent suport a mesura que avançava la seva presidència, fins a caure per sota de les xifres de Trump en el mateix moment de mandat.

Els paquets de recuperació postcovid aprovats al Congrés, un de Trump el 2020 i un altre de Joe Biden el 2021, van impulsar la inflació. El de Biden va ser més gros del necessari, vist en retrospectiva, i va contribuir a disparar la inflació, diu The Economist, tot i que el fenomen s'ha donat també en molts altres països després de la pandèmia i s'ha agreujat amb la guerra a Ucraïna. A partir del 2023 els preus han tornat a baixar de forma acusada.

Mercats
Índex Dow Jones del 20 de gener del 2021 = 100

Donald Trump acostuma a treure pit del bon rendiment dels mercats durant la seva presidència, però en realitat Joe Biden ha estat el millor dels dos si mirem la Borsa de Nova York.

Tant la taxa d'ocupació com els sous ja duien una trajectòria ascendent quan Donald Trump va arribar al poder, i els va seguir fent créixer. Després de la patacada de la pandèmia, Biden també ha aconseguit remuntar l'ocupació, que ara ja està per sobre de les dades més altes de Trump.

Immigració irregular
Detencions a la frontera sud. En milers

Les dades de detencions a la frontera demostren una petita pujada en l'arribada d'immigrants il·legals el 2019 per la millora de l'economia. Però durant la presidència de Biden les detencions han crescut molt, en part perquè es va mantenir el títol 42 aprovat per Trump durant la pandèmia i que permetia les expulsions en calent per motius de sanitat. Això feia que molts migrants expulsats ho tornessin a intentar diverses vegades, segons The Economist. El que està clar, però, és que la immigració irregular ha generat un "caos a la frontera" durant l'etapa de Biden, i "això és clarament una victòria per a Trump", apunta el rotatiu.

El resultat del 2020