*La llibertat i el cristianoislamisme (CI) són incompatibles*

El CI és la única religió de la humanitat que es fonamenta en la Veritat (amb majúscula) universal.

L’universalisme és la insòlita i estranya creença (creença) de que el que tu creus pot (pot) servir per a tothom (grosso modo, a més a més del CI només el pressuposa el budisme, sense Veritat però que valgui).

La incompatibilitat entre Llibertat i CI ve de l’afirmació de la Veritat, amb majúscula, que implica necessàriament la situació d’error de qualsevol afirmació no sotmesa (sotmesa) a la Veritat.

Si, a més a més, la Veritat és universal, implicarà també el sagrat (sagrat) deure essencial i ineludible, de tot CIic de dur la Bona Nova (o no tant ‘nova’...) a tothom. Missió i (i) objectiu superior a qualsevol altre consideració. I per tant compatible conjunturalment amb la tolerància, ergo (ergo) incompatible amb el respecte real i sistèmic, precondició de l’exercici de la llibertat.

Totes les coartades, excuses i justificacions d’aquesta Missió, inherentment (no pot no ser) totalitària, només es poden entendre en termes de subterfugi sotmès al seu objectiu.

La Veritat -lligada a l’afirmació absolutament única en el devenir humà del Déu Únic i Un- l’hereva el CI del judaisme, que només adoptar-la ha de fugir cames ajudeu-me perseguida per l’exèrcit més poderós de l’època, anant a fer-se un reconet al mateix lloc on en les darreres dècades ha tornat a disputar-s’el a bufetades amb els altres residents (dels filisteus als palestins...).

Poble diferent per ser l’Únic, i únic, en afirmar Déu com a Ún i Únic, i per tant incompatible amb qualsevol altre consideració que se li sotmeti (islam: sotmetiment), el judaisme fou l’única (aparquem la cosa celta, druides, per coneixement poc sòlid) religió que es negà a incorporar-se al PanTeon romà. L´única que es negà a figurar en peu d’igualtat davant la Llei.

Però el judaisme no és universal sinó exclusiu, i per tant excloent. El seu Déu, la seva Veritat és només per al Poble Escollit. Perillós concepte que el CI heretarà en diferents manifestacions sempre totalitzantment lliberticides.

La variant jueva que proclamarà el seu universalisme, la cristiana, practicarà un creixement a partir de la negació i sotmetiment d’altres, sempre (encara avui) i només via políticomilitar (terme conegut a Euskal Herria).

La variant islàmica del cristianisme servint de retroacció ‘purista’, coherent amb els principis més fonamentals del tronc comú.