paper CPI x CIDOB: un format polític excel·lent per eficient

RESUM

No hi ha Pau Sense Justícia, o com fer realitat una justícia transnacional universal. I eficaç.

Potser una de les campanyes transnacionals que han adoptat una estratègia més brillant i han tingut un impacte geopolític més important ha estat, i és, la de la constitució, i universalització, de la Cort Penal Internacional.

La seva coordinació de sinèrgies entre els diversos actors per a reforçar la pressió sobre els decision-makers està fonamentada en la creació d’una àmplia i oberta xarxa d’ongs (Coalició per la Cort Penal Internacional), anuncis i crides d’impacte mediàtic global amb implicació de personalitats rellevants, organització de seminaris específics excel·lents per a constituir una ‘legal task force’, conferències regionals coordinatives i, last but not least, la informada consciència de l’opinió pública (i publicada).

Aquesta coordinació ha correspost i correspon especialment a No Peace Without Justice, liderada per Emma Bonino, sortida de l’entorn d’una ong d’origen italià d’status consultiu a l’ECOSOC de l’ONU (el Nonviolent Transnational Radical Party), i es concreta en primer pas en una Conferència a Roma l’any 1998, amb els precedents del Tribunals ad hoc sobre l’ex-Jugoslàvia i sobre Rwanda. El conseqüent Estatut de Roma que estableix la constitució de la CPI, amb el suport de Kofi Annan, aconseguirà les ratificacions necessàries per a entrar en vigor el 2001, i la Cort entra en funcions el 2003. Tot plegat, un cas insòlit d’eficiència per a una mena de tema tan poc plaent a l’statu quo de la ‘comunitat internacional’.

NPWJ és membre del Comité Executiu de la CCPI, xarxa de 2.500 organitzacions de 150 Estats. Un cop aconseguida l’entrada en vigor de la CPI, la seva feina actual és la d’aconseguir la universalització de la seva jurisdicció, en una perspectiva de globalització del Dret i la democràcia.

2013

BREU NOTA BIOGRÀFICA

Rafa Villaró, Castellar del Vallès, 1957, antropòleg, membre del Nonviolent Transnational Radical Party des del 1991 (radicalparty.org), d’Acció per la Democràcia des del 2008 (accioperlademocracia.org), secretari de BarcelonaRadical.net.

El camp d’estudi, i a l’hora treball de camp, que concerneix a aquest tema vindria a ser les precondicions que permeten l’existència ‘real’ d’un sistema polític basat en les llibertats.

Si el Rule of Law i la politologia el defineixen, l’enfoc antropològic permet qüestionar (“popperianament”) els seus fonaments, per a mirar de definir empíricament els universals implícits que el constitueixen (o que volem que en siguin constitutius). Uns universals la universalitat dels quals necessita així mateix ser qüestionada en/amb un procés metodològic que passa, entre d’altres, per la semiòtica...