*Per una nova etapa cultural a Catalunya*, vv.aa., 2003

La hora del cambio cultural
Decenas de intelectuales y creadores piden a las instituciones que cambien sus estrategias

BARCELONA. Redacción - 23/04/2003
Un amplio grupo de intelectuales y creadores catalanes, de diversas tendencias políticas, dieron a conocer ayer un manifiesto titulado “Por una nueva etapa cultural en Catalunya”, dirigido a las autoridades, en estos “tiempos de cambios importantes en el mundo y en Catalunya” y desde una “sensación general de parálisis institucional”.

Los firmantes de dicho manifiesto abogan por “devolver a la cultura un lugar preeminente, a fin de estimular la conciencia crítica, forjar una nueva ética y preservar la diversidad”. El método para alcanzar tales objetivos pasa, según el manifiesto, por priorizar la creación; establecer un modelo que permita alcanzar la soberanía cultural; multiplicar por cinco los actuales presupuestos de cultura; y poner en primer lugar la calidad y la excelencia, sin caer en el elitismo.

El documento, abierto a nuevas adhesiones, ha sido elaborado por Manuel Borja-Vilell, Xavier Bru de Sala, Héctor Bofill, Lluís Cabrera, Julià de Jòdar, Baltasar Porcel, Fèlix Riera y Xavier Antich. Cuenta además con las firmas de Francesc Bellmunt, Joan Lluís Bozzo, Enrique Vila-Matas, Antoni Llena, Miquel de Palol, Jordi Balló, Emili Teixidor, Josep M. Muñoz, Joan Fontcuberta, Sebastià Alzamora, Antoni Marí, Marcelo Expósito, Manel Ollé, Miquel Tàpies, Margarida Casacuberta, Francesc Garriga, Domènec Font, Carles Guerra, Xavier Pla, Ada Castells, Maria de la Pau Janer, Sam Abrams, Vicent Alonso, Txema Martínez, Jordi van Campen, Lluís Calvo, Valentí Soler, Núria Enguita, Manuel Forcano y Lluís Boada.

El manifiesto reclama, en primer lugar, una “apuesta decidida y ambiciosa por la creación”, y asegura que es necesario “abrir vías a nuevas formas de estrategia y producción creativa, más allá de los modelos basados en el mercado”. Habría, a tal fin, que “marcarse horizontes de excelencia y hacer una auténtica planificación organizada de apoyo a la creación en todos los ámbitos”, para que “las producciones culturales surgidas en Catalunya puedan presentarse (...) tanto a nivel local como global”. Los firmantes solicitan “situar los mecanismos de mediación, reproducción y difusión a la altura de los nuevos retos”. “Es preciso que los equipamientos culturales no se limiten a la conservación del patrimonio o del legado del pasado, sino que, huyendo de la ‘parquetematización’ y la momificación participen de lleno en la cultura creativa y en la formación de la conciencia ciudadana.”

El manifiesto es crítico también con “buena parte” de las políticas culturales concertadas hasta la fecha, cuyos resultados califica de “insuficientes” y de propiciadores de “la banalización de los contenidos (...) La confusión entre industria cultural y negocio del entretenimiento masivo ha sido funesta”.En una dura andanada a los medios públicos de comunicación, el manifiesto apunta que “se han orientado al entretenimiento vacuo y la desculturación social, han operado a espaldas de los creadores y de sus producciones, de modo que, en todo el periodo democrático, la cultura y sobre todo sus expresiones críticas han estado intencionadamente marginadas”. El manifiesto hace extensiva la crítica al “sistema general de enseñanza, de la primaria a la universitaria”, y hace votos para que en el futuro la cultura sirva para “formar a las nuevas generaciones en la recepción crítica”.

Asimismo, se critica el concepto de “público como un cuerpo singular y homogéneo, consumidor de entretenimiento banal”, y se solicita que sea sustituido por el de “públicos, formados por personas que actúan como agentes activos desde el punto de vista social, político y cultural”. Atendiendo a la diversidad creciente de la sociedad catalana, añade que “hay que pasar de la cultura de la resistencia a la de la confianza, del recelo a la confraternización, de la cultura homologada a la diversidad real”.

El manifiesto contiene también una dura crítica contra el planteamiento del Fòrum de les Cultures: “Tal y como se ha orientado, hacia el multiculturalismo grandilocuente y retórico, no tendrá incidencia positiva en la cultura y en su percepción ciudadana. Por el contrario, supone un malgasto de ingentes recursos, que se convierte en un insulto”.

-------------------------------------

Texto íntegro del manifiesto por una nueva política cultural catalana
"Per una nova etapa cultural"

LA VANGUARDIA - 23/04/2003
Són temps de canvis importants al món i a Catalunya. Davant d'una percepció generalitzada de mutacions profundes a nivell global, que obren noves perspectives a l'esperit creatiu i reclamen nous paradigmes al pensament, creiem que cal retornar la cultura a un lloc preeminent per a estimular la consciència crítica, forjar una nova ètica i preservar la diversitat.

Des d'una sensació general de paràlisi institucional i de falta de polítiques culturals que impulsin la nostra cultura a afrontar els reptes del present, els sotasignants adrecen, amb un esperit obert i constructiu però amb una ferma convicció, les següents consideracions a la comunitat cultural, a l'opinió pública i als diversos poders que conformen la societat, en especial el polític, amb la finalitat d'endegar, amb exigència i ambició, una nova etapa cultural a Catalunya i a tota l'àrea de la cultura catalana.

1 Cal una aposta decidida i ambiciosa per la creació. Si no disposa de creadors i productors culturals de primera magnitud, una cultura es queda sense veu en els grans debats que es produeixen al món. Cal un esforç per obrir vies a noves formes i estratègies de producció creativa, més enllà dels models basats en el mercat.

El suport a la producció cultural ha estat, els darrers decennis, deficient i desorganitzat, de manera que els creadors han hagut de treballar en un ambient polític gens propici i en una societat abocada a la indiferència. No es tracta ara de tapar forats, sinó de marcar-se horitzons

d'excel·lència i fer una autèntica planificació organitzada, de suport a la creació en tots els àmbits, amb l'objectiu de permetre que les produccions culturals sorgides a Catalunya puguin presentar-se, en igualtat de condicions, en l'espai públic de debat i confrontació que configura la cultura, tan a nivell local com global.

2 Cal situar els mecanismes de mediació, reproducció i difusió a l'alçada dels nous reptes. La batalla pels equipaments, que ha concentrat fins no fa gaire els esforços de les administracions, no és sinó una mínima part d'aquest aspecte. Cal que els equipaments culturals no es limitin a la conservació del patrimoni o el llegat del passat, sinó que, fugint de la “parctematització” i la momificació, participin de ple en la cultura creativa i en la formació de la consciència ciutadana del present.

Bona part de les polítiques culturals que s'han concentrat fins ara, i encara de forma temorenca, en les indústries culturals menys desenvolupades, han resultat insuficients i han propiciat la banalització dels continguts, de manera que ni les indústries han pogut deixar enrere la precarització ni la cultura endinsar-se en el present universal, reflectir la societat o interpel·lar-la. La confusió entre indústria cultural i negoci de l'entreteniment massiu ha estat funesta.

Els mitjans públics de comunicació, orientats a l'entreteniment vacu i la desculturalització social, han girat l'esquena als creadors i a les seves produccions, de manera que, en tot el període democràtic, la cultura i sobretot les seves expressions crítiques, han estat intencionadament marginades. Cal posar fi a aquesta situació i dur a terme un acte de sobirania cultural, tan legítim com imprescindible, que obri grans espais a la cultura pròpia, desembarassada de tota dependència.

Així mateix, en el sistema general d'ensenyament, del primari a l'universitari, la presència de la cultura ha d'esdevenir catalitzadora del desenvolupament humà i de la consciència ciutadana. Cal primar també, en aquest àmbit, el coneixement de les millors creacions i formar les noves generacions en la recepció crítica i el conreu de la qualitat.

3 Cal deixar de considerar el públic com un cos singular i homogeni, consumidor d'entreteniment banal. En aquest sentit, les intervencions públiques no poden regular-se segons mesures quantitatives. El concepte de “públic”, referit a una massa passiva, no té sentit en termes culturals. Considerem que cal substituir-lo pel seu plural, públics, formats per persones que actuen com a agents actius des del punt de vista social, polític i cultural.

Arreu se susciten noves formes de participació ciutadana i temptatives de compromís amb la realitat, que confereixen a les pràctiques culturals possibilitats inèdites de participació social. La cultura ha de tenir un paper actiu en la configuració dels imaginaris, diversos i col·lectius, enfront de l'imaginari únic, imposat per les manifestacions hegemòniques del poder i del mercat. En comptes de quedar-se'n al marge, l'àmbit cultural català compta, gràcies al seu dinamisme i la seva diversitat interior, amb grans possibilitats d'esdevenir-ne un referent, al costat d'altres països.

El lloc de la cultura com a configuradora de les identitats és, ja avui, absolutament central. Amb aquesta finalitat, cal recuperar la sobirania cultural, per tal de poder obtenir una realitat més frondosa, al temps que els empelts de les immigracions reforcen el tronc en comptes d'esqueixar-lo. Cal passar, de manera efectiva, de la cultura de la resistència a la cultura de la confiança, del recel a la confraternització, de la cultura homologada a la diversitat real.

En aquest sentit, considerem que el Fòrum de les Cultures, tal com s'ha orientat, cap al multiculturalisme grandiloqüent i retòric, no tindrà cap incidència positiva en la cultura i en la seva percepció ciutadana. Al contrari, suposa una malbaratament de ingent recursos, que esdevé un insult quan es compara amb la injusta migradesa dels pressupostos de la Generalitat i l'Ajuntament destinats a la cultura, més que doblats pel Fòrum.

És per això que sotmetem les següents propostes a la consideració de la comunitat cultural i l'opinió pública, i emplacem les administracions i els responsables polítics a prendre posicions.

1 Cal prioritzar la creació, els processos de producció imaginativa i la cultura com a agents actius de la nostra societat. La cultura ha de passar de la marginalitat a la centralitat, tal com succeeix als països que no es conformen amb la passivitat i el seguidisme acrític de les decisions dels centres de poder del món.

2 La política cultural espanyola no és el model a seguir ni amb el qual competir. Ni és eficient, ni proporciona estímuls ni defineix continguts culturals a l'alçada dels reptes esmentats. Lluny de localismes estrets de mires, ens cal assolir la sobirania cultural, per propiciar una cultura ambiciosa, exigent, arrelada, acarada al futur propi i immergida en els reptes de la humanitat.

3 La funció de les polítiques culturals és primordial en la nova etapa de la cultura. En ella, i lluny dels intervencionismes del present i el passat, els poders públics hauran de posar els mitjans, uns pressupostos que multipliquin els actuals almenys per cinc, i assolir la xifra de sis-cents milions d'euros, per tal d'acostar-los als estàndards europeus, tot cedint a la comunitat cultural el protagonisme i la capacitat orientadora.

4 Per tal de participar en la configuració dels nous escenaris de la creació i l'intermediació cultural, cal posar en primer pla la qualitat i l'excellència, necessàries per a qualsevol cultura, en la clau dels horitzons que defineixen el món contemporani, tot fugint de l'elitisme que pretén aïllar l'alta cultura de la societat i els seus reptes.

Finalment, els sotasignants, conviden els diversos sectors i agents que conformen la comunitat cultural, a fer les seves aportacions, sumar-se a aquest document o corregir-lo, per tal que el debat resulti enriquidor, fructifiqui en els diferents àmbits de la producció cultural i permeti entrar en la nova etapa amb les màximes possibilitats d'èxit. Es tracta d'implementar aquestes propostes en la realitat, per la qual cosa és imprescindible que els responsables polítics assumeixin el seu nou rol d'impuls a la cultura sense ambigüitats, manipulacions ni reticències.

MANUEL BORJA–VILELL,XAVIER BRU DE SALA, BALTASAR PORCEL, HÈCTOR BOFILL, LLUÍS CABRERA, JULIÀ DE JÒDAR, FÈLIX RIERA, XAVIER ANTICH y 30 firmas más