oficialitat.cat, autosabotatge del Gobierno

Espanya envia de manera matussera la proposta d'oficialitat del català a la UE i genera malestar

La tardança en l'enviament de la proposta i que només s'hagi fet arribar en castellà ha generat malestar entre alguns estats

Aquest dimecres a les 9 del matí es debatrà, de nou, la proposta per convertir el català en una llengua oficial a la UE. És un debat que els estats membres ja van tenir al mes d'octubre i que es va tancar sense cap decisió al respecte, però amb certs dubtes entre alguns dels estats membres com Finlàndia, tot i que Aitana Bonmatí ha intentat convèncer als finlandesos. Aquest dimecres Espanya tornarà a explicar els seus arguments, però sembla que la trobada no comença amb bon peu. Alguns estats membres han mostrat malestar per la forma en què l'estat espanyol ha fet arribar la "proposta adaptada" sobre l'oficialitat del català. El motiu del malestar seria que aquest document s'ha fet arribar tard, aquest dimarts a la nit, i que només estaria redactat en castellà, una llengua que dificulta la labor de la majoria dels estats membres.

Diverses delegacions consultades per l'ACN han mostrat el seu malestar perquè la "proposta adaptada" del govern espanyol sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec els ha arribat tard. "La proposta va arribar molt tard dilluns a la nit i la versió compartida amb els estats membre per correu electrònic era només en castellà, per tant, inservible per a la majoria de nosaltres", apunten fonts diplomàtiques, que critiquen que se'ls ha fet arribar la versió traduïda només un dia abans de la reunió.  Altres delegacions lamenten que la nova proposta no inclogui "massa novetat" i que no especifiqui l'impacte legal i financer de la iniciativa, tal com havien demanat des de l'inici la majoria de països. "Entre això i que se'ns ha fet arribar el text en castellà i tard, no és una qüestió que pugui ser considerada seriosament dimecres per part dels ministres", subratllen fonts d'algunes delegacions.

Les condicions que fixa Espanya per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català per demanar l'oficialitat

El govern espanyol proposa a la resta d'estats membre fixar sis condicions per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català, el basc i el gallec per demanar l'oficialitat a la Unió Europea. El document, al qual ha tingut accés l'ACN, diu que el català, el basc i el gallec s'inclouen a la llista d'oficials a la UE perquè compleixen aquests sis requisits: ser llengües "originàries" d'un estat membre, tenir "reconeixement constitucional", ser "llengües de treball" al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per acords administratius, que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost.

Els sis requisits formen part d'un annex que el document remarca "formarà part integral" del reglament sobre el règim lingüístic de la UE, el qual el govern espanyol vol modificar per introduir les tres llengües. Així ho recull l'últim article del text, el número 9, que recorda que, en cas que s'aprovi, el reglament "serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a cada estat membre". La "proposta adaptada" amb què el govern espanyol vol convèncer els socis comunitaris més reticents, amb dubtes especialment legals i financers sobre la iniciativa, remarca que en els estats membre on hi ha més d'una llengua oficial "l'ús d'una llengua es regirà, a petició de l'estat interessat, per les normes generals de la legislació de l'estat en qüestió".

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reuneix demà amb la qüestió de l’oficialitat del català una altra vegada sobre la taula. No es preveia que hi hagués votació, però, tal com s’ha fet arribat la nova proposta del govern espanyol, fins i tot sembla complicat que hi pugui haver el mínim avenç.

Uns quants governs europeus han expressat de manera enèrgica a VilaWeb el seu malestar. Un primer motiu compartit és que la darrera reunió en què es va tractar de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec va ser el 24 d’octubre, i fins dilluns a la nit, menys de quaranta-vuit hores abans de la reunió, no s’ha fet arribar la nova proposta. Aquest fet obliga les delegacions a anar a corre-cuita per a poder analitzar-la i estudiar les esmenes pertinents. Però, més enllà d’això, com expliquen fonts del govern txec, “atès que la distribució del document s’ha fet tan tard, no serà objecte de discussió en cap dels òrgans de treball preparatoris del Consell de la UE de demà, cosa que veiem problemàtica”.

A més, la versió del document que van enviar dilluns a la nit les autoritats espanyoles era solament en castellà. “Inservible per a la majoria de nosaltres”, es lamenten fonts del govern dels Països Baixos, que expliquen que fins avui, un dia abans de la reunió, no han pogut accedir a una versió llegible per a tothom.

Finalment, uns quants governs remarquen que tampoc no els han fet arribar cap anàlisi d’impacte, ni jurídic, ni financer ni pràctic, imprescindible per a l’aprovació d’aquesta proposta, que es preveu que encara trigarà unes quantes setmanes. Per exemple, fonts del govern suec asseguren: “No tenim res nou a dir, perquè encara no hem vist una avaluació d’impacte exhaustiva tal com ha sol·licitat el Consell i com ha promès la presidència espanyola.” De manera que, sense la informació tècnica imprescindible, uns quants governs es mostren contundents sobre les expectatives de demà. Per exemple, l’executiu neerlandès deixa clares les possibilitats que demà hi hagi alguna mena de canvi: “Entre això i el fet que el text s’hagi lliurat tard i en castellà, no és una qüestió que els ministres puguin considerar seriosament demà.”

La nova proposta del govern espanyol afegeix un annex, que formaria part del reglament, i que enumera tot de condicions per a declarar oficial una llengua amb la voluntat de tancar la porta a un efecte dòmino i a hipotètiques reclamacions futures de més comunitats lingüístiques europees que ara no són oficials. Concretament, el text diu això:

“El català, l’èuscar i el gallec són idiomes oficials i de treball de les institucions de la Unió per complir els requisits següents:

a) Ser originàries d’un estat membre.

b) Comptar amb reconeixement constitucional en un estat membre.

c) Ser llengües de treball al parlament nacional d’un estat membre.

d) Haver-se utilitzat durant un termini de més deu anys a les institucions de la Unió sobre la base d’acords administratius entre les institucions esmentades i un estat membre.

e) Haver-se dipositat als arxius del Consell una còpia certificada de les traduccions dels tractats a aquestes llengües d’acord amb l’article 55.2 del Tractat d’Unió Europea.

e) L’estat membre que n’hagi sol·licitat el reconeixement com a llengua oficial i de treball de les Institucions de la Unió s’ha compromès a assumir tots els costs derivats de la seva utilització a les institucions de la Unió.”

Podeu veure ací la nova proposta del govern espanyol:

14-11-23, vilaweb