Catalunya, amnistia i senyals de voluntat negociadora per part de Carles Puigdemont i Pedro Sánchez. Aquests han estat els únics ingredients necessaris per despertar la vella guàrdia centralista i anticatalanista del PSOE aquests darrers dies, amb la participació indispensable del baró Emiliano García-Page. Felipe González, Alfonso Guerra, Jordi Sevilla, Nicolás Redondo i Joaquín Leguina són alguns dels socialistes que aquesta setmana han disparat munició contra l’actual govern espanyol per no tancar la porta a pactar una llei que exculpi els diversos actors del Procés perseguits per la justícia espanyola.

Ja va passar amb els indults i aquest cop es torna a repetir: la dependència que té l’actual PSOE de l’independentisme al Congrés dels Diputats ha accentuat el protagonisme de Carles Puigdemont al taulell polític i ha fet veure que l’exigència d’una amnistia pel Procés pot acabar-se materialitzant. El primer pas de l’executiu de Pedro Sánchez ha estat deixar de dir per activa i per passiva que aquesta mesura és anticonstitucional, i això és el que ha fet que la vella guàrdia socialista hagi posat el crit al cel.

Un dels primers a obrir la llauna va ser el gerro xinès per excel·lència, Felipe González. L’expresident espanyol va arribar a admetre que en les darreres eleccions generals del 23-J va votar el PSOE amb poc convenciment; i va posar-se les mans al cap en veure que, si aquesta legislatura es manté viva, el govern espanyol dependrà constantment de Carles Puigdemont. Així, l’exdirigent socialista va criticar durament la possibilitat d’amnistiar els represaliats del Procés. "La Constitució no és un xiclet que s'adapta al desig particular de cadascú", va afirmar.