‘El País Valencià’, el segon volum de l’Obra Completa de Manuel Sanchis Guarner

18-9-23, vilaweb

  • Edicions 3i4 i la Institució Alfons el Magnànim coediten el volum, que es presenta avui a València

VilaWeb

El País Valencià. Estudis de geografia, història i art, és el títol del segon volum de l’Obra Completa de Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981) que han editat conjuntament la Institució Alfons el Magnànim i Edicions 3i4. El projecte el conformen set volums, el primer dels quals, La ciutat de València, es va publicar l’any 2007.

Sanchis Guarner va ser el primer catedràtic de lingüística catalana a la Universitat de València i hi va fundar el departament homònim. Entre més distincions, té el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Distinció al Mèrit Cultural concedida a títol pòstum per la Generalitat Valenciana i, també pòstumament, l’any 2001, se’l va reconèixer amb la Medalla de la Universitat de València.

Aquest segon volum de l’Obra Completa recull estudis i texts sobre la geografia, la història i la producció artística del País Valencià. Toca temes tan diversos com la València visigòtica, la València musulmana i la vertebració del Regne de València a partir de Jaume I.

Un projecte de país

Jan Brugueras, director literari de 3i4, considera l’edició dels texts de Sanchis Guarner un projecte de país. “Té una importància cabdal, el fet de tenir reunits en una sola col·lecció tota la producció d’un dels nostres referents intel·lectuals. Són texts que tots junts no havien sortit mai i el fet de tenir-los sistematitzats és fonamental”, diu a VilaWeb. És per això que ha expressat la intenció de continuar posant l’obra de Sanchis Guarner a disposició dels lectors.

El coordinador de l’edició de l’Obra Completa és el professor i acadèmic Antoni Ferrando. Està content de la represa del projecte perquè la tasca de sistematització de l’obra i, fins i tot, la faena d’alguns curadors, ja està feta. “És de justícia dignificar Sanchis Guarner amb una obra completa. I del punt de vista personal, és un homenatge al meu mestre”, diu.

Quant a aquest volum, Ferrando explica que, als anys setanta, el professor tenia prevista l’edició d’una obra intitulada, precisament, El País Valencià. “Era una resposta al debat acarnissat entre catalanistes i blavers, entre Fuster i Almela i Vives, per entendre’ns”, diu. I destaca el capítol “Regne de València, Regió Valenciana o País Valencià?”. En aquest text, que ocupa unes deu planes, Sanchis Guarner mira d’explicar als valencians, encara en temps de Franco, per què el nom del territori ha de ser País Valencià. “És una demostració més que Sanchis Guarner, en ple franquisme, amb censura i autocensura, i amb moltes limitacions, intentava de fer de tot per a contribuir a fer que el poble valencià tinguera consciència de la seua personalitat. Que els valencians fóssem conscients de ser membres d’un país i no d’un accident geogràfic”, diu.

Antoni Ferrando atribueix a aquesta ànsia de servir i d’ajudar el fet que estudia i escriu sobre matèries que van molt més enllà de la seua vocació filològica, i escriu sobre art, història o geografia. Dóna eines i instruments als valencians perquè sàpiguen qui són i per què.

Antoni Ferrando, director de l'edició de l'Obra completa de Manuel Sanchis Guarner Antoni Ferrando, director de l’edició de l’Obra Completa de Manuel Sanchis Guarner (fotografia: Prats i Camps).

Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, coincideix en la importància que aquesta obra arribe a les mans dels ciutadans. Flor explica que quan els editors de 3i4 li van proposar de fer-ne la coedició va valorar ràpidament que es tractava de la mena d’obres que publica aquesta institució pública que depèn de la Diputació de València. I posa l’exemple de les obres completes de poetes que han publicat, i també les de Joan Fuster.

Ferrando, com a coordinador, i Brugueras i Flor, com a coeditors, coincideixen en el desig que els canvis polítics recents al País Valencià no facen que el projecte es torne a congelar. Si el 2007 la causa va ser el començament de la crisi econòmica, ara podria ser el menysteniment per una figura com la de Sanchis Guarner dels nous gestors de la Diputació de València.

Vicenç Maria Rosselló, curador de l’obra

Aquest volum de les obres completes de Manuel Sanchis Guarner té com a regal afegit que l’ha curat el catedràtic emèrit del Departament de Geografia de la Universitat de València, Vicenç Maria Rosselló i Verger (Palma, 1931). El professor Rosselló va ser el creador d’aquest departament, és autor de molts estudis de geografia humana i de toponímia, tant del País Valencià com de Mallorca, i va ser amic personal de Sanchis Guarner. Ara, a noranta-dos anys, atresora bona cosa de la memòria de la seua relació, de les converses, dels treballs conjunts i de la visió del país i de la situació política de Sanchis.

La tasca de Rosselló en aquest volum ha estat d’introduir cadascun dels articles que el formen contextualitzant-los, recordar on i com s’havien publicat i explicar alguna de les conseqüències o reaccions a aquesta publicació. És, per tant, una informació de primera mà que permet la comprensió actual d’articles o conferències, o capítols d’unes altres obres escrites el segle passat.

Amb aquests texts, Rosselló també va dibuixant la personalitat i el pensament cívic i polític de l’amic. Pot servir d’exemple a aquesta afirmació, un paràgraf del davantal de l’article ja esmentat “¿Regne de València, regió Valenciana o País Valencià?”, publicat al número 6 de la revista Gorg l’any 1970. Diu Rosselló: “L’antipatia de l’autor vers les províncies de 1833, retocades un cop i un altre fins a 1851, és òbvia. El mot regió, el troba raonable o tolerable… però no recomanable. En canvi, país és preferible com a paraula clàssica –de Ramon Muntaner, si més no–, estalonada per les Societats Econòmiques d’Amics del País. Jo hi afegiré que Tomàs Serrano, cronista del tercer centenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer (1762), manejava l’expressió País Valenciano amb naturalitat. Felip Mateu, en un llibret esperançador, publicat per l’Estel el 1931 i titulat El País Valencià, recuperava una denominació que per a molts continua essent un mot d’ordre, una consigna.” En la conversa amb VilaWeb, Rosselló explica que Sanchis parteix d’unes arrels de cultura urbana, i de la voluntat antifeudal de Jaume I que va ser catalitzadora del Regne, del País Valencià –i cita Raimon–, “d’un país que ja anem fent”.

Vicenç Maria Rosselló, a la Facultat de Geografia, amb un exemplar del llibre de Manuel Sanchis Guarner (fotografia: Prats i Camps).

En un article d’homenatge, Vicenç M. Rosselló va qualificar Sanchis Guarner de geògraf intuïtiu. En una conversa amb VilaWeb diu que la majoria dels coneixements li venien del seu oncle, el canonge Josep Sanchis Sivera. “Ell l’havia induït a l’amor pel País Valencià. El va criar quan son pare es va morir. Les agudes consideracions de Sanchis Guarner sobre la topografia l’acrediten com a observador clarivident i autèntic geògraf”.

Dos amics a Mallorca i a València

Rosselló recorda com van treballar plegats. “Amb els anys vam repassar junts tota la toponímia i ens va passar que una autoritat política del meu temps, socialista, em deia que seria molt perillós canviar tota la nomenclatura del País Valencià.” Es referia, és clar, a normalitzar els noms dels llocs que el franquisme havia castellanitzat. Però amb els anys s’ha demostrat que no n’hi havia per a tenir tanta por, perquè la normalització ha estat acceptada per tothom.

Vicenç Maria Rosselló i Manuel Sanchis Guarner es van conèixer a Mallorca, quan Sanchis hi va fer una llarga estada. “El vaig conèixer a la mansió dels Moll; jo hi tenia relació amb la nissaga dels Moll. En Francesc de Borja Moll li recordava que hi anava a treballar i no a xerrar pels descosits”, explica.

Quan tots dos ja s’havien establert a València i eren professors a la universitat, l’amistat es va anar aprofundint. “En aquells temps, sortíem cada dia de la Universitat de València i ens separàvem a l’altura de la plaça on vivia. Parlàvem de tot. Vaig tenir la sort de ser de les persones que més van tractar en Sanchis Guarner. Ens unien no sols vivències paral·leles, d’estima a Mallorca i per la terra valenciana d’adopció, sinó també la passió per la toponímia, la geografia urbana i humana i la cartografia històrica. Vàrem passar llargues estones comentant etimologies i troballes relacionades amb aquestes disciplines.”

En aquelles converses també parlaven, els dos amics, del clima polític i social del país. De la duresa d’aquells anys i dels escarns, amenaces i paquets bomba que va rebre Manuel Sanchis Guarner. “Formava part de l’ambient polític del moment. La transició va tenir moments molt difícils. També hem de dir que, en el seu cas, les bombes no eren autèntiques”, diu. Amb la determinació clara perquè el nom del país fos “País Valencià” –afegeix– “li prengueren la mida com a valencianista dels Països Catalans…”.

Finalment, el professor Rosselló diu del seu amic: “Sempre va ser valent i no va perdre l’ocasió d’accentuar el problema de València. El seu compromís cívic era ben ferm. Supose que alguns ho han oblidat, però va fer una obra imperible per a preservar la memòria històrica dels valencians.”

Antoni Ferrando i Vicent Flor faran la presentació d’El País Valencià. Estudis de geografia, història i art aquesta vesprada a l’Octubre CCC.