Putin també pren posicions a l Àrtic
Quan a Ucraïna continua disputant-se la pugna política més gran entre l´Est i l´Oest des del final de la guerra freda, Vladímir Putin ja mira cap a un altre objectiu geoestratègic: l´Àrtic, una zona del món els potencials recursos de la qual auguren xocs entre els països amb interessos. Per als propers anys Rússia prepara un programa de desenvolupament a la zona sota el seu domini. En una reunió del Consell de Seguretat de la Federació Russa, Putin va demanar ahir que es resolguin totes les qüestions financeres d´un programa que s´ha d´activar el 2017. Va remarcar, a més, que és necessari parar atenció a la seguretat de les fronteres russes de l´Àrtic. "Les plataformes d´extracció de gas i petroli, les terminals de càrrega, els oleoductes han d´estar defensats adequadament de terroristes i altres amenaces potencials", va anunciar. Va afegir que cal "enfortir la infraestructura militar, la qual cosa en part significa crear al nostre sector de l´Àrtic un sistema únic de vaixells i submarins de nova generació". Això també inclourà la formació d´un grup especial de guàrdies de fronteres pertanyent a l´FSB, els serveis de seguretat, hereus del KGB. Les ambicions de Rússia a l´Àrtic han aixecat des de fa temps preocupació entre altres països que tenen costa en aquest oceà. L´any passat Rússia va reobrir una antiga base militar soviètica a les illes Novossibirsk i va enviar una expedició de deu vaixells i quatre trencaglaços atòmics, en una demostració amb què va anunciar els seus interessos per explotar els recursos de la regió. L´annexió de Crimea el mes passat pot fer que ara es vigilin els moviments russos en aquesta altra part del món. La setmana passada Rússia va posar en marxa la seva primera explotació a l´Àrtic i va començar a extreure cru al mar de Petxora. Segons els càlculs dels experts, sota les aigües de l´oceà Àrtic s´hi podrien trobar el 30% de les reserves mundials de gas i petroli encara no explotades. La competició no ha fet més que començar.
L´explotació petrolífera de l´Àrtic ja ha començat. Els desglaços ocasionats per l´escalfament, que deixen cada any sense la capa glaçada superfícies marines cada vegada més grans, ha permès començar aquesta extracció. El transport del primer carregament amb cru va començar la setmana passada des de la plataforma petrolífera Prirazlomnaia, al mar de Petxora, a 60 km de les costes siberianes del nord-oest de Rússia.
La zona solia estar glaçada la major part de l´any, però les altes temperatures ara permeten una millor navegabilitat. El vaixell Mikhaïl Ulianov viatja ara cap a Rotterdam amb 70.000 tones de càrrega.
La tramesa va ser anunciada dimarts passat pel president rus, Vladimir Putin, que va destacar l´esdeveniment amb una conversa telefònica amb el màxim responsable de l´empresa explotadora Gazprom, Aleksei Míller, que estava a bord de la plataforma petrolifera. Putin va presentar aquest fet com una prova de l´"expansió de la presència de Rússia als mercats mundials d´energia".
Es demostra així que les companyies petrolieres estan apostant per l´Àrtic, conscients que els recursos d´aquest oceà poden proporcionar una nova font de poder i guanys les pròximes dècades, almenys aprofitant les zones més accessibles. Altres petrolieres, com Shell, Exxon, Mobil o Statoil, segueixen el mateix camí.
La zona d´on s´extreu el cru (la plataforma Prirazlomnaia) va ser l´escenari de l´assalt protagonitzat el mes de setembre passat per 28 activistes de Greenpeace, que amb la seva acció van voler expressar la seva protesta per aquesta "febre del petroli a l´Àrtic", que amenaça de demorar la transició cap a un model energètic més net i renovable, i menys perillós per a la seguretat climàtica.
Greenpeace al·lega, a més, que aquesta mena de càrregues comporta seriosos riscos, ja que, si es produeixen vessaments, es posa en perill la conservació d´aigües ara totalment netes. "Aquesta explotació és una cursa eixelebrada, ja que són enormes els riscos d´accidents", diu Pilar Marcos, la seva portaveu en aquesta campanya. De bon principi, s´havia previst que aquest transport es dugués a terme el mes de febrer; però la qualitat del cru és tan baixa que Grazprom va tenir problemes per trobar un comprador, segons Greenpeace,
La cursa per l´explotació petroliera de l´oceà Àrtic s´obre camí gràcies als desglaços cada vegada més acusats i prolongats. La banquisa és cada final d´estiu més reduïda; la temporada de fusió es va allargant, i la disminució del gel s´ha accelerat els últims anys, segons constata la cinquena avaluació del Grup Intergovernamental d´Experts sobre Canvi Climàtic de l´ONU (IPCC).
L´Àrtic va assolir el 16 de setembre del 2012 la mínima extensió glaçada des que van començar els càlculs amb satèl·lit el 1979: es va reduir a només 3,41 milions de km<MD+>2, un 18% menys que en l´anterior rècord (el 18 de setembre del 2007), segons l´NSIDC, l´organisme dels EUA que du a terme els mesuraments.
L´escalfament a les regions polars ha triplicat la mitjana del planeta l´últim segle. Els augments de temperatures han estat de fins a tres graus centígrads en parts del nord d´Alaska (des de principis dels vuitanta fins a mitjans de la dècada del 2000) i de fins a dos graus en algunes parts del nord de la Rússia europea (1971-2010), afegeix l´informe de l´IPCC.
23-IV-14, lavanguardia