àrctic: la inversió dels EUA a Grenlàndia revifa les tensions amb Rússia

La inversió milionària dels Estats Units a Grenlàndia anunciada la setmana passada ha revifat les tensions amb Rússia, que acusa l’Administració de Donald Trump de posar en perill la pau a l’ Àrtic.

Nou mesos després de la po­lèmica desencadenada per les ­declaracions del president dels Estats Units sobre la intenció de comprar l’illa –territori autònom del Regne de Dinamarca–, Washington i Nuuk, la capital de Grenlàndia, han segellat un acord pel qual els Estats Units es comprometen a invertir 12,1 milions de dòlars (uns 11,1 milions d’euros) per a projectes civils relacionats amb l’extracció de matèries primeres, turisme i educació.

La primera notícia sobre la intenció de Washington de destinar un “substancial paquet d’ajuda ­financera” per potenciar el desenvolupament econòmic de Grenlàndia va arribar dimecres, quan l’ambaixadora dels EUA a Dinamarca, Carla Sands, va escriure un article al diari digital danès Al­tinget . Sands argumentava que l’objectiu d’aquest moviment és garantir l’“estabilitat” a la regió i contrarestar el “comportament agressiu i la creixent militarit­zació” de Rússia a l’ Àrtic, així com els “interessos econòmics depredadors” de la Xina en la regió.

Les paraules de Sands van indignar Moscou, que no ha trigat a respondre i ho ha fet de forma contundent. El diari danès Politiken (el principal del país) publicava ahir a portada les declaracions de l’ambaixador rus a Dinamarca: “Els Estats Units amenacen la pau a l’ Àrtic”. Vladímir V. Barbin argumenta que, tenint en compte les declaracions de Sands, els Estats Units han passat del diàleg i la ­cooperació “a una política de confrontació amb l’esperança de guanyar domini en aquesta part del món”. Segons Barbin, el comportament dels Estats Units “contradiu el contingut i l’esperit” de la declaració d’ Ilulissat, firmada el 2008 (i ratificada el 2018) pels cinc països amb territori àrtic (Dinamarca, Noruega, Rússia, Estats Units i Canadà), en què es comprometien a cooperar i respectar les convencions de l’ONU per protegir la zona de conflictes.

Mlenny / Getty Images (Getty Images)

“Els Estats Units proven de dividir l’ Àrtic i formar coalicions d’uns països contra altres”, assegura el diplomàtic rus, que considera que l’estratègia “deteriora la situació a la regió i soscava la tasca de promoure la pau, la seguretat i la cooperació internacional”.

Segons Hans Mouritzen, investigador de l’ Institut Danès d’ Estudis Internacionals ( DIIS), es tracta del contraatac més virulent de Rússia fins a la data cap al com­portament dels EUA a l’ Àrtic. “Els Estats Units fa temps que critiquen les accions de Rússia a l’ Àrtic, però fins ara la resposta russa havia estat calmar el conflicte. És la primera vegada que Rússia respon en un to tan intens”, va afirmar a Politiken .

El professor de Política Internacional de la Universitat de Copenhaguen Ole Waever destaca que la indignació de Rússia no respon a la inversió, sinó a la forma i les paraules amb què es va presentar. “Probablement, està fet de­liberadament i, en aquest sentit, l’ambaixador rus pot tenir raó que els Estats Units contribueixen a portar la tendència en una direcció de confrontació que la declaració d’ Ilulissat hauria d’evitar”, va argüir.

Fa anys que Grenlàndia és un territori altament disputat per les grans potències mundials a causa, en part, als valuosos minerals que s’amaguen (cada vegada menys) sota la capa de gel. Una de les principals riqueses d’aquesta enorme illa són les denominades terres rares, terme utilitzat per referir-se a alguns dels minerals fonamentals per a les indústries tecnològiques. Es calcula que Grenlàndia té 38,5 milions de tones d’aquests mi­nerals, una quarta part dels que hi ha a tot el món, segons ha publicat el Financial Times . El control d’aquests recursos pot fer guanyar terreny i poder als Estats Units, sobretot respecte a la Xina, líder mundial en l’extracció i transformació d’aquests elements cada vegada més preuats.

L’ambaixadora dels Estats Units ha negat les acusacions de Moscou, i assegura que el país nord-americà treballa per un Àrtic “estable, segur i lliure de conflictes”. També el Govern danès ha defensat l’acord, malgrat les crítiques de l’oposició, que van acusar els Estats Units de voler ­dividir el regne i de seguir amb el pla de comprar l’illa. El ministre d’Afers Exteriors danès, Jeppe Kofod, ha subratllat que no hi ha cap agenda secreta darrere de l’acord, amb el qual feia mesos que treballaven i que representa el “primer pas” d’una cooperació ­estratègica per al desenvolu­pament de Grenlàndia. “La meva posició com a ministre d’Exte­riors és perfectament clara: tre­ballo per mantenir i fer una contribució positiva l’objectiu comú que l’ Àrtic sigui una àrea de baix voltatge”, va afirmar.