Rússia activa, a l’Àrctic, l’única central nuclear flotant del món El ‘Titanic’ nuclear
- Rússia dona ple funcionament a l’única central nuclear flotant del món, clau en la nova ruta del nord de l’Àrtic
Amb permís d’Alaska i de les fantasies més elaborades de la ciència-ficció, l’última frontera és a l’ Àrtic. El desglaç que porta l’escalfament global ha despertat l’interès dels països de la regió pels recursos, i d’altres que es poden aprofitar de la ruta comercial que es podria obrir al nord del planeta. Però abans cal crear infraestructures, que és el que Rússia està fent. L’última és una estació nuclear flotant, l’ Acadèmic Lomonósov , que Moscou va enviar l’any passat a les costes de Txukotka i que ara acaba de posar a ple funcionament.
Segons el consorci Rosenergoatom, que forma part de l’agència nuclear russa Rosatom, la plataforma va entrar en operació comercial aquest 22 de maig després de rebre tots els permisos necessaris. Ara és quan el projecte es pot considerar “completat amb èxit”, va assegurar el director general, Andrei Petrov. És “l’onzena central nuclear que s’explota industrialment a Rússia, com també la més septentrional del món”, va explicar.
Els ecologistes són crítics amb aquesta infraestructura, que anomenen “el Txernòbil flotant”
El vaixell atòmic, batejat com a Acadèmic Lomonósov en honor del savi rus del segle XVIII, ha estat un projecte polèmic des que es va començar a construir, el 2006. Les organitzacions ecologistes creuen que és una amenaça per al fràgil ecosistema àrtic.
Lev Fedoseyev / Getty (Getty)
Greenpeace l’ha anomenat “el Txernòbil flotant” o “el Titanic nuclear”. I apunten que, a més dels residus nuclears i la possibilitat d’accident, també pot ser envestit per les tempestes. La fundació ecologista Bellona, que vigila el medi ambient a l’ Àrtic, va dir el 2011 que un tsunami podria fer xocar aquesta mena d’estructures contra la costa.
Des de l’agència Rosatom assegura que no es pot enfonsar, encara que hi hagi un tsunami com el que va provocar el 2011 el desastre de Fukushima ( Japó), ja que porta un sistema de contraforts. També rebutgen qualsevol comparació amb el desastre del 1986 a Txernòbil (avui a Ucraïna).
La companyia russa va veure en una estació flotant una bona alternativa a una planta convencional. A més de convertir-se en un element clau en la infraestructura de la nova ruta marítima del nord, era més fàcil de construir que una a terra ferma, ja que aquesta està congelada la major part de l’any.
Es va construir a prop de Sant Petersburg i el 2018 va ser remolcada fins a Múrmansk. En aquesta ciutat àrtica es va completar i l’agost del 2019 va començar el seu últim viatge. El desembre de l’any passat va arribar on és avui, a la ciutat de Pevek, i es va endollar a les estructures de generació d’energia de terra. El pla és que vagi substituint la central nuclear de Bilíbino, ja obsoleta, i la vella central tèrmica de Txaunsk, i sigui la principal font d’energia de Txukotka.
Aquesta és l’única central nuclear flotant del món, però no és la primera. L’armada dels Estats Units va recondicionar el 1961 un vell vaixell de càrrega amb un reactor nuclear, l’MH-1A Sturgis , que va subministrar energia al canal de Panamà entre el 1968 i el 1973. El projecte es va acabar el 1976 i el vaixell es va desballestar.