les 4 batalles

ÍNDEX

Les 4 batalles radicals ho són per que van a l'arrel de problemes fonamentals de la nostra (in)cultura política en la guerra per la llibertat com a fonament bàsic, criteri prioritari i opció essencial.
A LIBERllibre es recomana una extensa bibliografia amb un sol punt en comú: la reflexió i exemple de la llibertat. L'encapçal·la LIBER100, una selecció de 100 títols amb pretensió de cànon en permanent revisió.
A parresia, s'ofereix l'opinió de desenes de comentaristes, polítics, acadèmics, intel·lectuals, ...endreçades per autor, i encapçalades pels amfitrions Cassandra i Rafa Villaró, autors dels editorials.

GEOPOL és un monotema multicasos, amb bon tractament d'alguns (Ucraïna!, ...) conflictes i fonts de referència força interessants. Per a malalts de geopolítica.
A dossiers s'hi troben temes a fons, activismes exemplars i d'altres recomanacions sempre des de perspectives llibertàries. Un dossier, per exemple, és Espanya cañí, retrat impressionista de la peculiar cultura cívica, política, espanyola fet amb 353 pinzellades/anècdotes del quotidià.
radicàlia és una carpeta de presentació del moviment noviolent transnacional dels radicals italians d'en Marco Pannella i n'Emma Bonino. En l'altra carpeta hi ha la documentació de Barcelona Radical, associació local que els prengué com a referent polític.

INTRO 4 BATALLES

La democràcia és una particular cultura política que mai s'ha donat a Espanya. Necessita d'una estructura institucional específica d'equilibri, que no independència, de funcions i d'una pràctica que només amb el temps esdevé norma i costum cívica, civil, civilitzada.

La cultura civil xilena, comparativament elevada respecte l'entorn, va retrocedir en tots els aspectes durant la dictadura de Pinochet. Caiguda aquesta, la societat recupera, i supera, democràcia gràcies a l'acumulat global de la història moderna de Xile.

La cultura civil espanyola poc podia pas recuperar allò que mai hagué. No s'acumula cultura lliberal des d'un terç de segle de règim religiósmilitar. Tampoc amb el precedent d'una dècada republicana acabada en guerra civil. Ni amb la prèvia dictadura (tova, dura) militar. Ni amb un segle XIX de guerra civil en guerra civil, sobre el que caldria demanar-ne'n l'opinió a Josep Bonaparte i a Amadeu de Savoia. A Pi i Margall i a Estanislau Figueres («Señores, ya no aguanto más. Voy a serles franco: ¡estoy hasta los cojones de todos nosotros!») ...

No dècades sinó segles d'incultura, d'anticultura, civil, des de la por que no dugué l'oblit sinó el silenci, han fet d'Espanya aquell país on mai s'han donat els rituals i protocols que vehiculen la superació dels traumes col·lectius. I així, des del 39, vivim en una permanent societat de vencedors i vençuts, una societat que regularment comet suïcidi civil, condemnant-se no només a perdre els vaixells sinó també l'honra. Aquell honor atàvic, esperpèntic, carpetovetònic, ...

4 batalles

>4 objectius
>>4 propostes

canviar el sistema electoral

>saber quin és el teu diputat, i que la seva representació depengui dels seus electors.
>>Adoptar un sistema proporcional amb diputat de districte com al Bundestag alemany

mostrar la Transacció de la Transició

>contraposar al relat del mite de la Transició el relat argumentat de les transaccions de la Transició.
>>Contrastar els mites de la Transició amb els fets que distorsionen o amaguen

contra la sobirania

>enfonsar el subterfugi de la sobirania, per a situar la prioritat política en els drets i el Rule of Law,
en la democràcia i les llibertats
>>Començar eliminant-la de tot text legal

contra la tolerància

>acabar amb tot allò que de mèrit i conveniència és atribuït a la tolerància
>>fomentar els valors del respecte denunciant els de la tolerància