SNCF & RENFE, reunió d’Estats ...

El brexit ha deixat Europa en mans de França.

La cagada del segon gasoducte bàltic situa el canceller Schröder entre l'avarícia imbècil la traició estúpida. I, amb ell, malgrat Merkèlia, a Alemanya, l'històric enemic del nord avui geopolíticament castrat després de la Segona Batussa Europea.

A l'històric enemic de l'oest, França el va tenir anys a la sala d'espera comunitària, sabotejà especialment (quin paio, en De Gaulle!) qualsevol iniciativa d'europeïtat militar (ai!, benvolguda Bonino, amb la França vam topar), a la pràctica, qualsevol col·laboració amb l'altre únic membre de la UE armat nuclearment. Pas du tout!

Per si de cas, abortà la (innocent o incompetent?) Constitució Europea i tot allò que anès cap a una Europa política. Fracassos o/i errors dels que acabaven, i acaben, tenint-ne sempre la culpa els britànics.

A l'est, condicionant península, una dinastia francesa de segon rang, negociadament expulsada del seu país (el nom encara el té) a Torí per a crear el més impensable: tota la península itàlica sota la mateixa bota. Inventar Itàliai, i fins i tot (oi?, d'Azeglio), els italians. Una història impossible i una geografia que només comunica fluidament amb la resta d'Europa passant per ...França.

Al sud, condicionant península, l'altra de condemnada a l'exclussiva francesa per accedir a Europa: la ibèrica, esperpent com a adjectiu de la Carpetovetònia del segle XXI, on els Levantes mediterranis mostren una competitivitat productiva en gestió de l'energia algeriana (cosa d'escàs interés per al campió en energia nuclear) i en, per exemple, producció agrícola (qui va ser el més beneficiat per la PAC?).

Sotmés, sembla que definitivament, el nord.
Expulsat l'oest, per competent nuclear.
D'istme francès, a l'est, (oh, Niça),
península políticament adolescent.
D'istme francès, al sud, un'altra,
versió fracassada de l'Estat,

25-X-22, Rafa Villaró

A partir de l’11 de desembre, només hi haurà dos viatges diaris d’anada i tornada amb tren d’alta velocitat entre Barcelona i Perpinyà, de manera que els trajectes es redueixen a la meitat, segons que ha confirmat VilaWeb. És una conseqüència directa de la ruptura entre Renfe i SNCF, operadores de ferrocarrils de l’estat espanyol i l’estat francès, respectivament, després de deu anys de cooperació.

El primer tren que connectarà Perpinyà amb Barcelona passarà a les 14.56, amb la qual cosa no serà possible d’anar-hi al matí. El segon i darrer tren passarà a les 21.25. De Barcelona cap a Perpinyà, els dos únics trens sortiran a les 10.33 i a les 14.32. Aquests trajectes tindran un cost de 29 euros pel cap baix. El trajecte complet dels trens de SNCF anirà de l’estació de Lió de París a l’estació de Sants de Barcelona, i viceversa.

Segons que han explicat fonts de Renfe a VilaWeb, arran de la ruptura amb SNCF, han tramitat els permisos per a continuar operant a Catalunya Nord i a tot l’estat francès. Diuen que no saben quant poden trigar a obtenir els permisos, que depenen de l’administració francesa. L’operadora espanyola tenia previst d’obrir una línia entre Barcelona i Lió, passant per Perpinyà, però de moment aquest projecte ha quedat suspès. Anteriorment, SNCF ja havia denegat algunes autoritzacions a Renfe per dificultats tècniques, però també per no haver de compartir amb altres empreses l’oligopoli del transport en ferrocarril a l’estat francès.

Així doncs, a partir de l’11 de desembre i fins a nou avís, Barcelona i Perpinyà estaran encara més mal connectades. La línia de tren que enllaça totes dues capitals acumula anys de despropòsits. El més sonat, el túnel del Pertús. Va ser inaugurat l’any 2010 per connectar Figueres amb Perpinyà, després de nombrosos endarreriments. El projecte preveia que hi passessin una trentena de trens el dia, però només hi passen una desena, a causa del retard en el corredor mediterrani per part de l’estat espanyol. Ara, amb la reducció de freqüència, la línia queda encara més tocada. Al mateix temps, SNCF continua la seva expansió. Dissabte, el director de TGV va anunciar que començaria a operar el trajecte entre Barcelona i París sense el suport de Renfe.

Malgrat que les dues companyies treballaven fins fa poc de manera conjunta per connectar els dos territoris, al mateix temps competeixen en el corredor Barcelona-Madrid, d’ençà que el maig del 2021 Ouigo –filial espanyola d’SNCF– va començar a explotar aquest recorregut. En aquell moment, el director general de la cooperació entre Renfe i SNCF, David Cortés, va dir que això no implicava cap contradicció.