d’aquells llots aquests carallots

...I llavors, mentre m’adormia, vaig recordar el cas de Miguel Pellicer, el jove de Calanda que el 1637, quan feinejava amb un carro carregat de blat, va caure a terra amb tanta mala sort que una roda li va passar per damunt de la cama dreta i li va fracturar la tíbia. Com que se li gangrenava, a l’hospital l’hi van amputar per sota del genoll. Danilo Poggiolini ho explica al llibre Mentre è Papa Francesco : “La cama, amb el peu corresponent, va ser sepultada al cementiri de Saragossa. Al cap d’un temps al jove li van tornar a créixer cama i peu. El fet va provocar gran renou entre els habitants de la zona”. Per verificar si la cama era nova o no, els veïns van anar al lloc on l’havien enterrada. La cama no hi era! De la crossa amb què havia caminat quan era coix en van fer dues baquetes per als tambors de Calanda, baquetes que –ves per on– va comprar el pagès Leonardo Buñuel, avantpassat del cineasta.

3-V-22, lavanguardia, Quim Monzó

Quim Monzó se enfrenta a la muerte con humor | El Correo