> *de dissolubilitats*, Cassandra <
Els anys 70, el (re)canvi de règim vingué determinat per la lucidesa de sectors franquistes i la fam de sectors anomenats democràtics. La Transacció entre ambdós consistí en marginar franquistes obsolets, fent lloc per a una oposició, organitzada i ensinistrada des de, especialment, les ambaixades d'Alemanya i els EUA, a canvi de garantir la salvaguarda de la continuïtat, institucional i personal, dels fonaments de l'únic règim 'feixista' europeu que segueix governant.
I és que mentre el Tribunal de Orden Público esdevenia, d'un dia per l'altre, Audiencia Nacional, la Constitución del 78, amb els vots dels catalans i l'abstenció del que seria el PP, blinda un sistema de partits, sindicats i executiu dedicat a aplicar allò que els propietaris intocats del país vehiculen via legislatiu amb la garantia darrera del judicial.
Així, i en menys de 3 anys, el règim recomposat fulmina les qüestions d'Estat pendents: independentisme canari, revifada anarquista, carlisme, OTAN, Sahra Occ, blaverisme, ...arribant a l'avís-espectacle del 23F. Monàrquic. Actualitzant la cultura política espanyola: l'Exèrcit. La indisoluble.
Quina solubilitat té el solut de drets i Dret, llibertats i democràcia, en el solvent de la continuïtat política espanyola? Indisoluble?
Cassandra.
"La política a Catalunya no té nivell, ni formació, ni rigor." (p. 282)
"Fins a quin punt la narrativa de la "independència de la llei" era autoengany o cinisme." (p. 57)
"No és un fet de diferenciació, sinó d'irreductibilitat." (p. 140)
""Poc després, en Macià s'ha presentat a la Diputació. El senyor Maluquer oposava moltes resistències a entregar el càrrec.
-He estat elegit pels diputats i no abandonaré aquest lloc com no sigui per la força.
I en Macià, amb un gest magnífic, ha resolt el gran moment. Ha posat, suaument, la mà a l'espatlla del vell president.
-En té prou amb això? -li ha dit.
Moments després, la República Catalana era proclamada des dels balcons de l'Ajuntament i la Diputació." (p. 97)
"Espanya no va participar en la fundació de la Unió Europea, perquè en aquell moment estava aïllada sota un règim feixista. Dècades més tard, Espanya va poder entrar en la Unió Europea com una democràcia i la majoria dels catalans ho vam celebrar com un gran progrès. Però cal tenir en compte que a Espanya el feixisme no va ser derrotat mai; les seves institucions -el poder judicial, les forces armades i la monarquia- no van extirpar mai les seves arrels dictatorials. I avui aquestes arrels determinen la resposta autoritària espanyola al conflicicte català." (p. 335)
"Molts i ningú"; Clara Ponsatí.