*Vertebrar España. El PSOE: de la autodeterminación a la LOAPA (1974-1982)*, Vega Rodríguez-Flores

VERTEBRAR ESPAÑA. EL PSOE: DE LA AUTODETERMINACION A LA LOAPA (1974-1982) | VEGA  RODRIGUEZ-FLORES PARRA | Casa del LibroVERTEBRAR ESPAÑA. EL PSOE: DE LA AUTODETERMINACION A LA LOAPA (1974-1982) | VEGA  RODRIGUEZ-FLORES PARRA | Casa del LibroVERTEBRAR ESPAÑA. EL PSOE: DE LA AUTODETERMINACION A LA LOAPA (1974-1982) | VEGA  RODRIGUEZ-FLORES PARRA | Casa del Libro... Els processos de construcció nacional són força més complexos. El partit que va entendre millor què significava bastir una nació —en el seu cas, Espanya—, fou, potser, el PSOE dels anys de la Transició. Els “joves nacionalistes”, com els anomenava Barbara Probst Solomon a The New York Times després de la victòria electoral del tàndem Felipe González-Alfonso Guerra el 1982, van evolucionar molt de pressa ideològicament. Des de la teoria clàssica sobre l’autodeterminació dels pobles, aprovada al congrés de Suresnes el 1974, ratificada en un altre congrés el 1976, van passar a desprendre’s del marxisme el 1979 i, en conseqüència, de tot el que hi anava aparellat sobre la llibertat nacional i de classe. Només retindrien la nació. El mateix Felipe González va admetre aquest gir nacionalista, segons Juan Luis Cebrián, poc després de guanyar les eleccions el 1982 amb el lema “Por el cambio”: “¿Sabes lo que dicen del nuevo Gobierno español en Estados Unidos? Pues que somos un grupo de jóvenes nacionalistas. Y no les falta verdad. Creo que es necesaria la recuperación del sentimiento nacional, de las señas de identidad del español...”.  La historiadora valenciana Vega Rodríguez-Flores Parra explica amb tota mena de detalls aquest canvi en un llibre que acaba de veure la llum: Vertebrar España. El PSOE: de la autodeterminación a la LOAPA (1974-1982). Un resum en obert de les tesis que defensa aquesta jove historiadora es pot trobar a l’article que va publicar el 2018 en el monogràfic que la revista Pasado y Memoria va dedicar a la posició dels socialistes sobre la “qüestió nacional/regional” espanyola durant la Transició. A mesura que s’anava consolidant com a alternativa de govern, el PSOE va anar estructurant un pensament nacional cada vegada més espanyolista. Les autonomies no eren resultat de la voluntat d’autogovern de les nacionalitats, que per altra banda era controvertit determinar quantes eren, sinó de l’organització descentralitzada de l’Estat ...

Agustí Colomines, elnacional.cat, 27-VIII-21