Armènia i Azerbaidjan, carn de canó del pols Rússia-Turquia

Dimars, 29 de setembre de 2020, 03h00 Internacional,Politica

Artsakh: la guèrra entre Armènia e Azerbaitjan abranda la region pus violenta del Mond

Los afrontaments d’aquesta dimenjada fan crénher una guèrra ont poirián intervenir Russia e Turquia


Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)


Armenian Military Portal





Etiquetas
adzebaidjan, armenia, artsakh, guèrra, naut karabagh, russia, turquia

Armenia e Azerbaitjan decretèron durant la dimenjada passada la lei marciala e mobilizèron lors armadas après los grèus afrontaments militars en Republica d’Artsakh, territòri tanben conegut coma lo Naut Karabagh. L’armada azèri ataquèt per divèrses fronts la frontièra que separa aquel estat de populacion armènia e sostengut per Armenia. En julhet, los combats transfrontalièrs entre Armenia e Azerbaitjan avián ja inquietat la comunautat internacionala. Mas la portada d’aquesta nòva escalada, amb la lei marciala decretada tant en Artsakh coma en Armenia e Azerbaitjan, fa crénher una vertadièra guèrra dobèrta entre los dos païses e sustot l’intervencion de las doas grandas poténcias de la region del Caucàs, Russia e Turquia.
 
Russia e l’Union Europèa an demandat lo cessament del fuòc, del temps que Turquia a sostengut sul pic Azerbaitjan, en allegant una “agression armènia”. Russia e Turquia s’afrontan totjorn que mai dirèctament en Siria. Aqueste conflicte, ont Russia sosten Armenia, poiriá far fòrça créisser lo nivèl de tension dins una region qu’es ja abitualament la pus violenta de la planeta.
 
Las ostilitats entre armènis e azèris sus la linha del front del Naut Karabagh son constantas dempuèi los ans 1990. S’agís d’una region estrategicament importanta, ont confluisson tres poténcias —Russia, Turquia e Iran— e per ont transitan qualques oleoductes e gasoductes essencials per Euròpa. En 2016, en seguida d’una tièra d’ostilitats que se tenguèron, publiquèrem una analisi per comprene cossí es arribada la situacion actuala, gràcias a la revista Nationalia d’informacions internacionalas suls pòbles sens estat e sus la diversitat.

    

fffff   fffff
  Una republica autoproclamada e sens reconeissença
 
Lo Naut Karabagh es una republica de majoritat armènia que fasiá partida d’Azerbaitjan del temps de l’Union Sovietica. Ja als tempses sovietics i aguèt de manifestacions d’armènis que reclamavan l’union del Naut Karabagh amb Armenia. Moscòu o acceptèt pas jamai. En plen procès de dissolucion de l’Union Sovietica, la republica s’autoproclamèt independenta en 1991. Degun l’a pas reconeguda, pas manco Armenia.
 
 
Un conflicte estancat dempuèi 1994, mas pas tant
 
Entre 1992 e 1994 las fòrças armènias de Karabagh, amb lo sosten de l’armada d’Armenia, liurèron una guèrra d’independéncia contra Azerbaitjan. Lo conflicte s’acabèt amb victòria armènia e la declaracion d’una alta al fuòc en 1994. La Republica del Naut Karabagh annexèt qualques territòris qu’èran anteriorament azerbaitjaneses e aqueles que li permeton de manténer la continuitat territoriala amb Armenia. Dempuèi aquel temps se considerava que lo conflicte s’èra estancat —perque i aviá pas de guèrra dobèrta e perque s’i manteniá un statu quo sens cap d’acòrdi de patz— mas esporadicament i a agut d’incidents violents sus la linha de demarcacion.
 
 
Militarizacion creissenta
 
Armenia e Azerbaitjan se son liurats a una corsa als armaments creissenta dempuèi l’estancament del conflicte. S’en 1995 Armenia despensava 52 milions de dolars (en prèses d’uèi) en armament, e s’Azerbaitjan ne destinava 66 milions, en 2015 las chifras avián pojat a 447 milions e 3,02 miliards, respectivament, segon de donadas del SIPRI. Per Armenia, aquò vòl dire qu’a passat del 4,1% de son PIB en 1995 al 4,5% ara; per Azerbaitjan, lo saut es fòrça mai significatiu: del 2,7% al 4,6%, en coïncidissent amb la riquesa creissenta d’aquel país gràcias a las exportacions del petròli.
 
 
Escalada recenta
 
L’analisi de çò que s’es passat pendent las doas darrièras annadas permet de conclure que l’esclatament violent d’ara es pas un fach isolat. Aqueste article que Sandra Veloy publicava sus Nationalia aquela meteissa annada explica qu’en 2014 i aviá ja agut 60 mòrts sus la frontièra e qu’en 2015 “òm arribèt a un gra de violéncia sens precedents, en i comprenent l’usatge de l’artilhariá de part de las doas partidas”, e èra “lo primièr còp qu’aquò se passava dempuèi l’alta al fuòc de 1994”.
 
 
Dinamicas intèrnas
 
Dins dos païses amb de problèmas economics, politics e socials, “la guèrra es venguda la font mai preciosa e abondosa per alimentar las maquinas de propaganda dels dos regims”, çò escriu l’analista Ryan McCarrel. “Lo bombardament mediatic constant es pensat per crear un sens de dever nacional e de patriotisme, e a l’encòp per desviar l’atencion dels tèmas mai importants de la vida vidanta, coma la manca d’accès a de bons emplecs, als servicis basics e a una situacion economica que se deteriora”.
 
 
La tension entre Russia e Turquia: un element pas tan central
 
Una explicacion recurrenta d’aquesta passa es que l’esclatament violent es una expression de las tensions entre Russia e Turquia, derivadas sustot de la guèrra de Siria. Vertat es que, en tèrmes generals, Armenia s’alinha amb Moscòu —qu’a una basa militara en Armenia e que fa partida amb ela del CSTO, un pache de defensa mutuala— del temps qu’Azerbaitjan obten abitualament lo sosten e la compreneson d’Ankara. Mas pasmens es segur que “recentament, Bakó s’es virat de mai en mai cap a Moscòu per refortir sa posicion militara: los darrièrs cinc ans, l’85% de las importacions azerbaitjanesas d’armas son vengudas de Russia”, çò explica Magdalena Grono, del Crisis Group. “Lo nombre d’actors azerbaitjaneses que lors calculs estrategics s’alinhan mai amb Russia an crescut, siá perque se fisan mens que l’Occident o Turquia poirián prevaler dins una confrontacion amb Russia, siá per d’interèsses economics personals”.
 
Dins la meteissa linha, Thomas de Waal, expèrt de l’institut Carnegie Endowment, precisa qu’“es una error de pensar que Moscòu es l’actor principal” de la tension actuala. “Armenia e Azerbaitjan son los actors principals en aquel conflicte. Moscòu es un actor segondari fòrt mas o manipula pas tot”. “Tant l’armada armènia coma l’azerbaitjanesa”, çò contunha De Waal, “son fòrça independentas, lor agrada pas que Moscòu lor faga pression”.