la UE (?!) no evacua els camps de refugiats (?!) a Grècia malgrat el coronavirus

Abandonats a la seva sort

Si el confinament al seu habitatge del primer món li pesa, tanqui els ulls i imagini’s tancat amb cinc persones més en una precària tenda de tres metres quadrats, envoltat d’escombraries pudents que fa mesos que ningú no recull, compartint la mateixa aixeta d’aigua amb 1.300 persones, el lavabo amb 167 i la dutxa amb més de 200.

Així és la vida sota la pandèmia a Mória, el camp de sol·licitants d’asil de Lesbos i el més (tristament) famós de les illes gregues, on viuen 20.000 persones tot i que estava dissenyat per a tres mil.

La Unió Europea es resisteix a evacuar els camps del mar Egeu, malgrat les advertències sobre el potencial catastròfic d’un brot infecciós. La comissària d’Interior, Ylva Johansson, va dir dijous a Deutsche Welle que està “treballant intensament en l’elaboració d’un pla d’emergència amb les autoritats gregues” per treure’n els més vulnerables, però els experts alerten que cada dia que passa és com jugar a la ruleta russa.

Les recomanacions de l’OMS per fer front al virus són un luxe inabastable a Mória, explica Apóstolos Veizis, coordinador de Metges sense Fronteres (MSF) a Grècia. “No hi ha prou aigua ni sabó per rentar-se les mans, ni és possible aïllar-se. Les autoritats tanquen escoles i comerços, ens demanen d’evitar aglomeracions, mentre mantenen aquests camps superpoblats. Aconsellen a la gent que vagi al metge si té símptomes, però a Mória hi ha tres metges per a 20.000 persones”, diu.

És erroni creure que els migrants, majoritàriament joves, corren menys perill davant un virus que s’acarnissa amb els vells, adverteix el metge. Després de mesos enmig de la insalubritat i amb una alimentació deficient, el seu sistema immunitari no és el d’una persona jove, assenyala. Cal sumar-hi la limitada atenció mèdica. Quan la dreta va arribar al Govern grec a l’estiu, els va retirar el número de seguretat social, deixant els malalts crònics sense tractament i els nens sense vacunes.

A començaments de març, abans de decretar el confinament per a tota la població nacional, el Govern, que des de fa mesos planeja tancar els camps, va imposar estrictes normes adduint el perill d’un brot. Està prohibit sortir de set de la tarda a set del matí i durant el dia només pot fer-ho un membre per família. Ara el Govern fa un pas més. Escudant-se en el perill que suposa el tràfec de migrants cap a les entitats bancàries de Mitilene, capital de Lesbos, ha suspès el cobrament de l’estipendi mensual (19 euros) que els sol·licitants d’asil reben de l’ONU en espera d’instal·lar caixers als camps. La decisió ha disparat la tensió a Mória i ha provocat disturbis, afirma Veizis.

De moment a Lesbos hi ha només sis contagis i una mort, cap de migrants. Sí que s’ha detectat un brot de 20 persones en el petit camp de Ritsona, a la Grècia continental, que ha estat posat en quarantena.

ELIAS MARCOU / Reuters (Reuters)

La clínica d’MSF a Mória està en alerta màxima per identificar contagis. Un brot seria letal tant per als refugiats com per a la població local en unes illes els sistemes sanitaris de les quals ja estaven al límit. “Aquest és un virus molt democràtic, no respecta les fronteres ni demanarà papers”, adverteix Veizis, que assenyala que l’hospital de Lesbos només té sis llits d’UCI, i el de Samos, dos. “Si no reaccionem ara ens veurem obligats a prendre decisions que només haurien de prendre països sense recursos”, afegeix el metge.

Les veus d’alarma arriben també des del Parlament Europeu. “La Covid-19 ha posat en una situació inèdita de risc la població amuntegada als camps grecs, les condicions dels quals hem denunciat en totes les llengües de la Unió. Un brot podria tenir un balanç esgarrifós en cost de vides. Seria un sisme moral, demolidor per al prestigi de la UE”, adverteix l’eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar. Al capdavant de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior del Parlament Europeu, ha exigit a la Comissió que evacuï immediatament els camps, començant pels més vulnerables.

També ell insisteix que el perill sanitari amenaça no només els migrants sinó tota la població grega i fins i tot europea, i que a més un brot podria atiar la violència xenòfoba que ja va treure el cap fa unes setmanes a les illes. L’exministre espanyol de Justícia no entén què frena el pla d’evacuació de 1.600 de menors no acompanyats, al qual s’han compromès set països ( Espanya, no). Es va anunciar a començaments de març però “encara no ha estat executat ni té data”, subratlla. La comissària Johansson va dir a Deutsche Welle que espera que la primera reubicació es produeixi la propera setmana.

La Comissió ha promès també 350 milions d’euros. “Hem preguntat com es distribuirà. El que no acceptem és que ocorri com fins ara, que tots els fons han estat destinats a l’agència europea de fronteres”, diu López Aguilar. Segons la informació subministrada als eurodiputats, es preveu construir un centre per a famílies, així com pagar 20.000 llits en pisos de lloguer i habitacions d’hotel per evacuar els malalts i els més vulnerables. Tot podria ser molt més senzill, o així ho entenia Axel Steier, de l’oenagé alemanya Mission Lifeline, abans dedicada al rescat a la Mediterrània i ara amb el seu vaixellimmobilitzat a Itàlia. Steier esperava haver enviat ahir a Lesbos el primer de dos vols xàrter per recollir un total de 300 nens. Per això havia recaptat 55.000 euros, havia parlat amb polítics... Fa uns dies el senador de Justícia de Berlín, el verd Dirk Behrendt, va proposar de portar a la ciutat 1.500 refugiats de Lesbos, però l’alcalde, Klaus Liderer, va dir que haurien de ser compartits amb altres ciutats. “Ara mateix hi ha un debat –diu Steier–, alguns creuen que és el Ministeri de l’Interior el que ho ha d’acceptar. Sabem pel Ministeri d’Exteriors que ha de discutir-se amb la Comissió Europea”.

Però hi ha una altra qüestió. “El 9 de març, el Govern alemany va decidir acollir 400 de menors no acompanyats, però les autoritats gregues, que tindrien la decisió sobre qui se’n va, no han dit res. Potser prefereixen una altra cosa”. Steier té la sensació que “els grecs volen mantenir Lesbos com una presó” per descoratjar les arribades. En això coincideix amb el politòleg Gerald Knaus, cervell gris de l’acord –avui inoperant– entre la UE i Turquia. Knaus creu que “ Grècia és reticent a portar la gent en aquests vols a Europa perquè tem un efecte crida”. En tot cas, “ Atenes hauria de dir clarament que vol evacuar les illes”.

Knaus defensa la següent proposta. Si, seguint l’exemple de Berlín, cinc lands alemanys acollissin mil persones, altres països europeus n’acceptarien unes altres 5.000. Ha parlat en les últimes setmanes amb mig Europa, segons afirma, i assegura que “no només el virus, també la solidaritat és contagiosa”. En total, serien 10.000 rescatats, els mateixos que queden com a refugiats reconeguts a la Grècia continental. I l’espai que aquests deixarien lliures seria ocupat pels evacuats de Lesbos i altres illes. L’efecte crida es pal·liaria, sosté, amb “un nou acord amb Turquia el més ràpid possible”.

Steier no l’hi veu sentit. Segons ell, “amb el pla de Knaus encara tindries molta gent allà, i les condicions de Mória continuarien igual perquè per canviar-les caldria molt de temps”. Knaus creu que sí que seria possible millorar la situació dels camps.

Del que ningú no dubta és que tècnicament l’evacuació de Lesbos és possible. Alemanya ha estat capaç de portar a casa 170.000 dels seus nacionals en pocs dies.

03/04/2020 - lavanguardia