el TJUE corregeix la interpretació de Llarena amb Puigdemont
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat que tot acusat té dret a ser assistit pel seu advocat en la fase d’instrucció del procediment, fins i tot en cas que no s’hagi presentat davant el jutge. El TJUE ha fixat la interpretació que hauran d’aplicar a partir d’ara els tribunals espanyols i que pot influir en procediments anteriors, perquè a Carles Puigdemont i a altres acusats de l’1- O se’ls va denegar aquest dret.
El TJUE s’ha pronunciat arran d’un cas que no té res a veure amb Puigdemont. És una qüestió prejudicial introduïda per un jutge de Badalona sobre un ciutadà acusat de portar documentació falsa, en concret, un permís de conduir albanès. Però la sentència estableix el principi que s’haurà d’aplicar. S’oposa que, en la fase d’instrucció d’un procediment, “el gaudi del dret a l’assistència de lletrat pugui demorar-se per raó d’incompareixença del sospitós o acusat després d’haver-se-li practicat la citació per comparèixer davant d’un jutjat d’instrucció”. Això és precisament el que el jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, va fer amb Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, cinc investigats que van marxar d’ Espanya per evitar l’arrest.
Llarena no va permetre que els seus advocats es personessin fins passats cinc mesos, quan va acabar la primera fase d’instrucció i va dictar ordre de processament. “El Suprem els va mantenir al marge de la causa durant els primers cinc mesos –va escriure Josep Costa a Twitter–, la nul·litat d’actuacions, incloent-hi l’ordre de processament, és claríssima”.