Rússia envia a l’Àrtic l’única central nuclear flotant del món ("Txernòbil flotant", "Titanic nuclear", ...)
- Fa una dècada que els ecologistes alerten contra aquest “Txernòbil flotant”
L’ Àrtic, ara que es desglaça i en el futur podria deixar al descobert totes les riqueses, és cosa seriosa. Per a Rússia, que com els altres països riberencs voldran aprofitar-ne els recursos energètics i la nova ruta comercial que s’està obrint al nord. I per a les organitzacions ecologistes, que temen el mal que patirà el fràgil medi ambient de la regió. Cap aquella zona va enviar ahir Rússia el primer reactor nuclear flotant, segons Moscou la millor opció per dotar d’electricitat les ciutats de terra i les plataformes petrolíferes existents a la llunyana regió de Txukotka. Per als ecologistes, contràriament, es tracta d’un monstre nuclear, d’una amenaça en potència.
El vaixell atòmic, batejat com a Akademik en honor del savi rus del segle XVIII, va partir ahir de Múrmansk, ciutat pròxima a la frontera amb Noruega, en un viatge de 4.700 quilòmetres que el portarà a l’altra punta de la costa àrtica russa. Ha d’arribar a la població de Pevek, a Txukotka, vora l’estret de Bering i Alaska.
Una vegada allà començarà a funcionar com una central nuclear més, amb la gran diferència que estarà flotant sobre el mar. Després de connectar-se a les xarxes elèctriques, donarà subministrament a la regió, substituint en aquesta tasca la central nuclear de Bilíbino i la planta tèrmica de Txaunsk, ja obsoletes.
“Aquesta unitat d’energia flotant té prou personal per garantir el funcionament segur de les instal·lacions del reactor al llarg de la ruta de transport i per respectar les regles de navegació en mar obert”, va explicar Vitali Trútnev, director de Construcció i Operacions de la central flotant.
L’ Agència Nuclear Rusa Rosatom ha assegurat que aquest reactor és una alternativa més senzilla que construir una planta convencional a terra ferma, ja que el terra està congelat la major part de l’any.

Les organitzacions ecologistes, tot i això, no confien en la seva seguretat. Alerten de perills lligats a aquesta planta des que se’n va iniciar la construcció, el 2006. Grups com Greenpeace l’anomenen el Txernòbil flotant” o el “ Titanic nuclear”. I apunten que a més de la brossa nuclear i la possibilitat d’accident que comporten aquestes centrals, pot patir l’efecte de les tempestes. La fundació Bellona ja va apuntar el 2011 que un tsunami podria enviar aquesta mena d’estructures contra la costa.
L’explosió aquest mes en una base militar pròxima a Arkhànguelsk, sobre l’origen de la qual les autoritats russes guarden silenci, contribueix a augmentar la preocupació nuclear. Cinc científics van resultar morts i una població propera va experimentar un increment temporal de la radiació.
Rosatom, l’agència atòmica russa, diu que l’ Akademik no pot enfonsar-se, ni que es produeixi un tsunami com el de Fukushima del 2011, perquè porta un sistema de contraforts. L’administració rebutja també la comparació amb l’accident de Txernòbil, que va tenir lloc el 1986. Els reactors, argumenten, són més moderns i segurs.
El vaixell nuclear va acabar de construir-se l’abril de l’any passat i va ser traslladat sense combustible des de les drassanes de la fàbrica Baltískaia (a prop de Sant Petersburg) fins a Múrmansk. Aquesta central flotant, de 144 metres, porta dos reactors KLT-40S, ja provats als trencaglaços nuclears russos. Amb una potència de 35 megawatts cadascun, poden subministrar energia a una ciutat de 100.000 habitants. Pesa 21.000 tones i té una tripulació de 69 persones.
A les organitzacions ecologistes també els preocupa que es converteixi en un precedent. Rosatom veu en l’estació un negoci. Moscou ja ha firmat un memoràndum amb el Sudan, a qui podria vendre una planta similar. Altres països de l’ Àfrica i Àsia han mostrat interès, i la Xina ha dit que podria també construir-les en el futur.
La planta donarà energia a la regió de Txukotka, però també a les seves explotacions de petroli i gas
Aquesta és l’única central nuclear flotant existent al món. L’armada dels Estats Units va condicionar el 1961 un vell vaixell de càrrega amb un reactor nuclear. El vaixell, l’ MH-1A , va subministrar energia al canal de Panamà entre el 1968 i el 1973. Però l’alt cost va obligar a cancel·lar el projecte.