España Global, o quan els Asuntos Exteriores són els Interiores (o és al revés?)

Combatre el discurs independentista va ser un dels objectius que es va proposar Josep Borrell quan va arribar a Exteriors i ho ha fet sempre que ha pogut, dins i fora d’ Espanya. Han estat constants les comunicacions i instruccions als diplomàtics perquè contrarestessin aquell discurs. L’últim document donat a conèixer per la secretaria d’ Estat de l’ Espanya Global, que dirigeix Irene Lozano, explica en 72 pàgines “la realitat sobre el procés independentista”. Es tracta d’una guia per als responsables d’ Exteriors que parlen del procés a l’estranger i es reparteix entre corresponsals, periodistes a l’exterior
i altres interlocutors interna­cionals. El document recull una cronologia del procés , des de la Diada del 2012 fins a les eleccions del 21 de desembre del 2017 i ­dedica un apartat important al “ judici al procés ” en què s’ex­pliquen els delictes dels quals s’acusa els líders independentistes, per què no es pot jutjar els fugits i els fets que, segons la Fiscalia i l’ Advocacia de l’ Estat , se’ls imputa. Així mateix s’inclou informació sobre com és el procés penal a Espanya . L’informe també defensa “la independència i garanties del sistema judicial espanyol”.

L’últim apartat està dedicat a possibles preguntes i respostes que es plantegen respecte al procés, des de per què no se’ls permet votar sobre la independència fins a les diferències amb els casos d’ Escòcia o el Canadà, sobre la violència policial l’1- O, o si la segregació de Catalunya suposaria la sortida de Catalunya de la UE.

14/08/2019 - lavanguardia

n

El moviment independentista és pacífic.

n

Com en tots els moviments, hi ha maneres d’actuar diferents. Hi ha hagut sectors que s’han radicalitzat i s’han implicat en actes violents. Exemple d’això va ser el setge tumultuari al Departament d’Economia de la Generalitat a Barcelona el 20 de setembre del 2017 [...].

n

Els presos independentistes són presos polítics.

n

És fals. A Espanya, òbviament, no hi ha presos polítics. Cap polític català no ha estat processat per les seves idees. Cada dia líders independentistes –com el mateix president del govern català– s’expressen lliurement als mitjans, i alguns ho fan fins i tot des de la presó. Les persones processades ho són per la comissió de delictes tipificats en el Codi Penal espanyol i estan sent jutjades amb totes les garanties inherents a un Estat de dret democràtic [...].

n

L’ONU reconeix el dret
dels pobles a l’ autodetermi-
nació.

n

L’ONU i el dret internacional públic reconeixen el dret d’autodeterminació dels pobles quan han estat pobles oprimits o colònies, que no és el cas. Catalunya forma part d’ Espanya, és reconeguda com una de les seves comunitats, té institucions pròpies, la seva societat és bilingüe i forma part d’un Estat de dret com l’espanyol que es troba entre les
20 democràcies plenes del món [...].

n

Som una nació.

n

La Constitució reconeix que (Catalunya) és una “nacionalitat”, igual que el País Basc i Galícia, perquè té particularitats culturals, lingüístiques, històriques i polítiques. Però el Tribunal Constitucional va establir en la seva sentència del 16 de juliol del 2010 que les referències a Catalunya com a
“nació” no tenien eficàcia
jurídica.

n

Els independentistes representem la majoria.

n

Les enquestes varien d’un mes a l’altre: una de les últimes la va fer la Universitat Autònoma de Barcelona (a finals del 2018) i donava un 46,1% als partidaris de la independència, i un 46,2% als qui s’estimaven més continuar sent part d’ Espanya. Els resultats elec­torals han demostrat que entre un 45% i 47% dels votants estan a favor de la independència.

n

Durant la jornada del referèndum (il·legal) d’autodeterminació, l’actuació de la policia va provocar més de mil ferits.

n 

Sense entrar a valorar el nombre de persones que van patir contusions d’algun tipus en aquella jornada, cal destacar que només tres persones van ser ingressades en hospitals per algun tipus de lesió directament derivada de càrregues policials. Quaranta-vuit hores després, només quedava una persona hospitalitzada.

n

Del referèndum de l’1- O se’n ­deriva un mandat democràtic a favor de la independència de Catalunya.

n

No va ser un referèndum democràtic. No va tenir les mínimes garanties democràtiques, d’acord amb ­institucions com la Comissió de Venècia, ni en el seu origen, ni en el procés de votació per si mateix. No hi va haver cens, ni campanya pel no, ni ­neutralitat dels mitjans públics catalans; sí que hi va haver múltiples irregularitats i no va ser obser­vat per cap institució internacional ( OSCE, Consell d’Europa, UE). Va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional.