"La puntualitat", Ignacio Buqueras y Bach
10/08/2019 - lavanguardia - Ignacio Buqueras y Bach
Un minut que passa és irrecuperable (Gandhi)
Sobre l’ audiència que el Rei va mantenir dimecres amb el president del Govern central, tots els mitjans de comunicació han destacat els 52 minuts de retard amb què va començar. No era la primera vegada que el president feia esperar el cap de l’ Estat.
La puntualitat hauria de ser per a tothom una exigència ètica irrenunciable. Ningú no té dret a fer esperar ningú: ni en un acte públic, ni en una reunió, ni en una entrevista... Hem de ser puntuals i exigir als altres que ho siguin.
Tant directius com empleats han de ser respectuosos amb els horaris d’entrada i sortida dels centres de treball. Igualment a les reunions, que s’han d’iniciar a l’hora fixada, i acabar a l’hora prevista.
El fet de ser puntual hauria de ser un compromís personal. La puntualitat expressa compromís i responsabilitat. Amb pun- tualitat tot funciona millor, tant al món laboral com al món social. La impuntualitat produeix la comparació entre els que són puntuals i els que no ho són, cosa que provoca en molts casos el ressentiment.
Els líders haurien de cuidar molt especialment la puntualitat. La seva impuntualitat transmet un missatge d’irresponsabilitat i falta d’interès. En canvi, si són puntuals, són un bon referent d’ètica a seguir, imitar i difondre.
La impuntualitat d’algunes persones és de tal magnitud que té efecte en la seva vida. És evident que els retards continuats han posat fi a amistats, amb parelles, amb llocs de treball...
A Espanya, lamentablement, la impuntualitat és un hàbit socialment acceptat en alguns sectors de la nostra societat. Cal posar-hi fi. La frase “esperarem deu minuts”, que els organitzadors de molts actes pronuncien, és una gran falta de cortesia per als puntuals. Sempre prioritzant l’impuntual.
Una cosa molt semblant passa en molts dinars de feina i en reunions. És una greu assignatura pendent, que hem d’aprovar millor avui que no pas demà.
Tenim tots els elements per superar aquesta situació. La radiografia la coneixem, i la metodologia per erradicar-la també. A més a més, tenim referents més que importants. Som puntuals a les corrides de toros, ho som en els partits de futbol... En els trens d’alta velocitat el nostre índex de puntualitat és el 98,5%, el més alt d’Europa, i el segon del món després del Japó. Pel que fa a les companyies aèries, Iberia és de les més ben situades del món. N’hem d’estar orgullosos i manifestar-ho, per tal que l’impuntual –que ens afecta a tots i perjudica la nostra imatge exterior– sigui conscient de la seva falta d’esperit cívic, i canviï la seva conducta. A més, l’impuntual ha d’aprendre a disculpar-se. Ha de ser conscient que és una falta d’educació i respecte, i una demostració de la seva incapacitat per organitzar el seu temps i de com de poc li importa l’altre.