atemptats a Sri Lanka: (i els ports de) Hambantota, Trincomalee, ...

23/04/2019 - lavanguardia

La víctima més discreta de la salvatge cadena d’atemptats de diumenge a Sri Lanka és la Marina nord-americana, que va suspendre ahir les maniobres conjuntes al port de Hambantota, al sud de l’illa, que s’havien de prolongar fins divendres.

“Tot el personal dels Estats Units implicat en les maniobres està sa i estalvi i abandona el ­país”, va dir ahir un portaveu de la Setena Flota a la revista militar Stars & Stripes. Una sortida ­precipitada, ja que els vaixells de guerra –el destructor USSi la nau de transport USNS– tot just ha­vien atracat divendres passat al controvertit port construït i gestionat per la Xina. Curiosament, un dels focus de la missió havia de ser l’entrenament antiterrorista.

Aquesta era amb prou feines la segona vegada –la primera va ser el 2017– en què la marina de Sri Lanka s’unia a les maniobres ­Carat, que els Estats Units realitzen anualment amb aliats del sud-est asiàtic des de fa ja vint-i-cinc anys. Un gir important per a un país que formava el nucli dur dels no-alineats i que des de la ­dècada passada s’havia anat escorant cap a la Xina, que no feia ­gaires preguntes sobre els mè­todes antiterroristes del Govern de Colombo.

Encara que la lluita a mort amb els Tigres Tàmils va obligar l’anterior president, Mahinda Rajapaksa, a obrir la mà a la Marina dels Estats Units ja el 2007, el veritable gir en la relació militar es va produir a partir del 2015, quan el seu company Maithripala Sirisena es va imposar primer al partit i després com a president.

Un policia, ahir en l'ensangonada escala de l'església de Sant Sebastià a Negombo, Sri Lanka (AP)

Cal dir que la ciutat de Hambantota és el feu de Rajapaksa, que va estimular la intervenció xinesa, aixecant al seu torn grans suspicàcies a la veïna Índia. Sri Lanka és una peça clau en la nova ruta marítima de la seda, concebuda per Pequín.

Sirisena ha reequilibrat la re­lació a favor de l’ Índia respecte a la Xina, per a assossec de Nova Delhi. Actualment, el nombre de vaixells de guerra indis i japonesos que atraquen a les seves aigües supera en molt el de vaixells xinesos. Mentrestant, Washington sembla haver descobert una cosa que Londres no va oblidar mai. Que el port de Trincomalee, a la zona més tàmil de l’est de l’illa, és el segon port natural més gran d’aigües profundes del món i el millor d’ Àsia. Òptim a més a més per a submarins nuclears.

El desembre passat, el porta­avions dels Estats Units USS, de propulsió nuclear, va atracar a Trincomalee i di­versos mitjans van començar a parlar del cobejat port com a centre logístic per a la flota dels Estats Units al Pacífic i clau d’accés a l’ Índic, en coordinació amb la base de Diego García.

Els EUA tornen a somiar amb una base. No s’ha d’oblidar que davant les costes de Sri Lanka passa el 30% del trànsit mundial de contenidors, el 30% dels petroliers i, sobretot, el 90% del petroli amb destinació a la Xina.

Tot i això, l’acostament als Estats Units podria haver anat més enllà no només del que desitjaria la Xina –i el seu aliat, el Pakistan– sinó del que desitjaria la mateixa Índia, els tractats de la qual amb Colombo des del 1987 exclouen expressament l’ús dels seus ports contra els interessos de seguretat de Nova Delhi. Pranab Mukherjee, ministre d’Exteriors abans que president de l’ Índia, va dir amb referència a Sri Lanka: “No tolerarem actors internacionals al nostre pati del darrere”. Encara que Mukherjee no és Modi.

Si bé la cadena d’atemptats de diumenge encara està envoltada d’enigmes i no ha estat reivindicada, del que no hi ha dubte és que no obeeix a causes internes, sinó d’un radi molt més gran. Els atemptats de diumenge contra hotels de cinc estrelles de Colombo freqüentats per estrangers i contra esglésies –una d’elles ­precisament evangèlica, una cosa poc habitual a Sri Lanka– no és necessàriament un missatge amb un destinatari clar. Però la Ma­rina nord-americana ha reaccionat, per si de cas, com si ho fos.