47.- Dadá. El cambio radical del siglo XX; Jed Rasula; 22-IV-21
LIBER100, 47
recomanacions bibliogràfiques
L'estiu de 1917, els joves pagesos europeus no sempre saltaven de les trinxeres, a l'ordre dels seus superiors, en direcció a les de "l'enemic". La diferència només era que si escollies la direcció contrària, qui et multiforadava no eren els del davant sinó els del darrere ...de Turquia a Flandes, de Rússia a França, la Gran Guerra era una escabetxina que ningú havia volgut ni sabut qui o què l'havia començat ...
De les masses de pacifistes, més aviat d'esquerres, que renegaven de la guerra feia quatre dies, en restaven quatre gats espaordits cercant fugir de la Gran Sagnia. Però Europa estava en guerra. Tota Europa? No, tota Europa, no. En mig del merder, un pilot de muntanyotes que mai ningú ha volgut ocupar feien de territori neutral, Arcàdia de traidors de les Nacions contendents, Discrecció per a diplomàtics, Compra-Venda de tresors que havien perdut el propietari, ...aquell estiu del 17, en un cul-de-sac anomenat Zuric, aprop d'un cabaret, mentre James Joyce vivia EL seu totxo, de retorn d'un Trieste que ho perdria tot en mans de la Nació Itàlia, un grupet de fugits russos es trobaven al voltant de Vladimir Ilich Ulianov, il·luminat com pocs que acabaria, gràcies a un acord amb el Reich, a Rússia liderant, amb el nom artístic de Lenin, una escabetxina bis, però aquesta contra els seus, afluixant així la pressió bèl·lica sobre els alemanys ...
Sembla que malgrat el proper veinatge entre ells i amb el cabaret, mai van coincidir. La història d'aquell estiu de 1917 a Zuric l'escriu el magnífic Agustí Pons a "Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara. Les tres revolucions que van canviar Europa" (LIBER100-90). Però aquesta, la del LIBER100-47, ens diu d'aquell cabaret, el Cabaret Voltaire, que fundà Hugo Ball convocant "als joves artistes de Zuric" i acabà avantguardant Berlin, París, Nova York, ...amb ambaixadors com George Grosz, Tristan Tzara, Marcel Duchamp, Francis Picabia, ...
Avantguardant o, i, sabotejant una de les més vergonyoses, patètiques, pedants, grotesques i ridícules 'pàgines de la història' humana: l'Art. Els artistes. La sociopsicologia del creador. De la Creació. De l'absurd d'afirmar la molt romàntica escissió entre Creador i Creació, però situant-se, i vet aquí la novetat, a la banda creadora.
No feia gaire que et socarrimàven de dalt abaix, i de viu en viu, a la plaça del poble, per ben menys. Però, en un moment on, al front bèl·lic, escrupulosos investigadors feien experiments massius de gasificació amb els que duien un uniforme diferent, enfotre-s'en de la creació artística no era al top ten de coses-que-impressionen.
Però dadà és el contrari de sí mateix. I quan dadà, conscient i volgudament, proclamava pública i ostentòriament que "... no transigim amb el gust del públic ..." (p. 179) estava fent sabotatge actiu a la semiòtica de l'art, i a través d'ell, de qualsevol situació vital.
"... hem de prendre consciència de que la nostra manera habitual de viure amb les seves impresions adormides i mancades de vida, ens encasella en clixès de realitat creats per l'hàbit i l'abscència de reflexió ..." (p. 108). Mig segle després, hom faria servir etiquetes com 'societat de l'espectacle' ...
NB: dadà és dadà, que no pas gratuït: algú sap d'on surt aquesta -única- menció en el libre a l'espanyolitut?: "... las fechas sólo interesan a los imbéciles y a los profesores españoles ..." (p.262)
Dadá«Se invita a los jóvenes artistas de Zúrich para que acudan con sus propuestas y aportaciones sin que importe su orientación particular.» Así decía el llamamiento que Hugo Ball publicó en un periódico de Zúrich el 2 de febrero de 1916 cuando decidió fundar el mítico Cabaret Voltaire, la cuna del dadaísmo. Y lo hizo sin saber quiénes acudirían ni qué llevarían. Tres días más tarde, el Voltaire abrió sus puertas sin ninguna planificación previa.
«Mítico» es un adjetivo que suele asociarse, con frecuencia, al dadaísmo y a algunos de sus geniales representantes: Tristan Tzara, primero en Zúrich y luego en París, junto a André Breton, futuro padre del surrealismo; George Grosz en Berlín, donde también destacaron artistas como Raoul Hausmann y Hannah Höch, pioneros del collage y del fotomontaje, y Richard Huelsenbeck, autor del insustituible Almanaque dadá; la pareja Duchamp-Picabia con su dadaísmo neoyorquino… Pero, como oportunamente se pregunta el autor de este libro, ¿qué hubo de verdad y qué de mito en el origen y la evolución del dadaísmo?
En cualquier caso, esta amena y documentada biografía colectiva, en la senda de los trabajos de historia narrativa de Barbara Tuchman y Peter Gay, retrata las figuras y los momentos más brillantes de un movimiento que transformó radicalmente el arte del siglo XX y cuyas ramificaciones llegan hasta nuestros días. Una revolución antiacadémica y provocadora que, partiendo de la idea de destrucción, logró construir obras artísticas y literarias de una frescura y una vitalidad que aún no se han apagado. Sin dadá, nos dice Jed Rasula, hoy no tendríamos collages musicales, ni fotomontajes, ni happenings… Y ni siquiera habrían existido el surrealismo, el pop art y el punk. «Sin dadá, la vida moderna tal como la conocemos difícilmente podría calificarse de moderna.»
«Dijo una vez Hans Arp, hablando de dadá, que “sólo a los imbéciles y los profesores de español les importan las fechas”. A Jed Rasula le importan, pero, a diferencia de muchos otros, lleva dadá grabado en la piel; de ahí que escriba y piense desde dentro de esa encarnación del arte moderno y que pueda seguir sus huellas en todas partes» (Greil Marcus).
«Excelente y exhaustivo. Rasula detalla los pensamientos, las preocupaciones, las pasiones y las aventuras sexuales de unos artistas con una personalidad fuera de lo común» (Nicole Lee, The Washington Post).
«Una historia fascinante de diversos lugares: desde los cabarets de Suiza a los cafés de París, las ferias de arte de Berlín y las galerías de Nueva York. Un estudio riguroso pero accesible que resume la historia de un movimiento cuya irreverencia e inventiva siguen ejerciendo influencia» (Publishers Weekly).
«Un viaje estimulante. Una investigación bien documentada que muestra el alcance de dadá y su influencia en el mundo del arte» (Kirkus Reviews).
Jed Rasula es doctor por la Universidad de California-Santa Cruz y jefe del departamento de Lengua y Literatura Inglesas de la Universidad de Georgia. Especializado en cultura del siglo XX, es antólogo y autor de diversos estudios sobre poesía contemporánea y ha ejercido como asesor de la Library of America. Ha publicado los poemarios Tabula Rasula (1986) y Hot Wax, or Psyche’s Drip (2007).