"24/12: Aeroport Joan Miró", Vicenç Villatoro
Fa uns anys em van preguntar en una enquesta què em semblaria que l’aeroport de Barcelona es digués Joan Miró. Em va semblar una idea fantàstica. Posar un nom de persona a un aeroport no és tan sols una manera de fer-li un homenatge. És una decisió estratègica que lliga el nom d’una ciutat a una imatge coneguda internacionalment, de manera que els seus valors es multipliquen. Miró és la creativitat, la modernitat, el geni, la vitalitat. Valors que van molt bé a la imatge de Barcelona i de Catalunya. Per això em sembla un error que ara es bategi l’aeroport com a Josep Tarradellas. Vaig tenir l’honor d’entrevistar Tarradellas i li tinc un respecte i una admiració enormes: el polític separatista dels anys trenta, el que es va enfrontar a la FAI i va crear la indústria de guerra, el que va mantenir la institució nacional a l’exili i va retornar-la com a únic cap de pont de la legalitat republicana. Per tant, el que encarna una idea essencial: que la legitimitat de la Generalitat no neix de la Constitució espanyola, sinó que és anterior. Mereix un homenatge, però no aquest. I menys de la manera que s’ha fet: amb la frivolitat i la prepotència amb què el govern espanyol ha pres una decisió que afecta Catalunya, sense Catalunya.
23/12/2018 ara