"Berlin, un lliberalisme refinat", Ferran Requejo
En aquest any 2009, es compleix el centenari del naixement d'un dels pensadors més originals i influents del segle XX: Isaiah Berlin. Les biografies intel·lectuals acostumen a incloure un conjunt de lectures i moments que ens treuen del "somni dogmàtic" en el qual, només llavors, entreveiem que estàvem instal·lats. És el que li va ocórrer a Kant en llegir a Hume. Una cosa semblant li va ocórrer a Berlin a través de l'obra de Maquiavel, Herder i Vico, a pesar que més tard els critiqués alguns aspectes. Personalment haig de dir que el liberalisme de Berlin va ser -com en altres ordres el van ser Montaigne i Wittgenstein- una espècie de llampec teòric que t'envaeix la ment, a partir del com penses millor, d'una manera alhora més completa, més realista i més matisada. Perspectiva que en Berlin s'ha consolidat amb el temps.
Nascut a Riga en 1909 i establert a Anglaterra, Berlin pot ser considerat un "liberal d'esquerres" -tan crític amb el comunisme i el feixisme com a favorable a la democràcia ja els estats de benestar-. Però la seva originalitat resideix principalment en la seva defensa de la llibertat i del pluralisme, en la seva aproximació una miqueta heterodoxa a la història de les idees, i en el seu rebuig al utopismo mentre que legitimador de sistemes totalitaris. També és rellevant la seva compressió del nacionalisme -associat a la dignitat, reconeixement, autoestima i benestar individuals-; una anàlisi bastant més refinat que el de la majoria dels pensadors liberals i socialistes del segle passat.
Berlin és famós en els cursos de filosofia política per aprofundir en la distinció clàssica entre les nocions de llibertat negativa i de llibertat positiva. Però el nucli del seu liberalisme gira entorn d'alguna cosa diferent: 1) la crítica als prejudicis del pensament occidental des dels temps de Sòcrates, i 2) la seva noció del "pluralisme de valors".
1) A partir d'una lectura heterodoxa dels pensadors romàntics antiilustrados,
Berlin reinterpreta els valors de la Il·lustració i els seus derivats. El pensament occidental, ens diu, ja sigui en les seves versions racionalistes d'arrel grega o d'arrel religiosa cristiana, ha assumit usualment tres consideracions: a) que tota pregunta té una resposta racional, b) que aquesta resposta és única i cognoscible, i c) que totes les respostes considerades veritables o correctes són compatibles entre si. Berlin mostra com cadascuna d'aquestes tres consideracions resulta qüestionable. Les ideologies polítiques o religioses basades en una perspectiva teòrica única no tan sols resulten irrealitzables (i han mostrat una faç de terror quan han tractat de posar-se en pràctica), sinó que també són incoherents (es basen en una mala teoria). El monisme,contraposat al pluralisme, ens diu Berlin, està en l'arrel de tot extremisme.
única no tan sols resulten irrealitzables (i han mostrat una faç de terror quan han tractat de posar-se en pràctica), sinó que també són incoherents (es basen en una mala teoria). El monisme,contraposat al pluralisme, ens diu Berlin, està en l'arrel de tot extremisme.
2) El fons moral de la humanitat està revestit per un "pluralisme de valors", és a dir, per valors heterogenis que no poden ser reduïts a un principi únicooauna combinació universal i permanent de valors aplicable a tots els individus i casos pràctics. L'heterogeneïtat moral impossibilita una combinació harmònica de valors. Existeixen, més aviat, diverses maneres de ser racional i de ser moral enfront d'una situació determinada. Així, Berlin afirma tres coses: a) la irreductibilitat dels valors: aquests són diversos entre si, no és possible derivar uns d'uns altres -la llibertat, la igualtat, el coneixement, la justícia, l'amistat, etcètera-, ni és possible derivar-los d'un únic valor superior; b) el agonismo dels valors: aquests són sovint incompatibles entre si; els valors competeixen entre si, la lluita moral no sol produir-se entre el ben i el mal, sinó entre el ben i el ben; i c) la inconmensurabilidad dels valors: els conflictes morals no solen ser decidibles en termes universals, ja que moltes vegades els valors no són comparables ni mesurables amb una mateixa escala.
De tot això ens parlen de forma magnífica les tragèdies de la Grècia clàssica i de Shakespeare. Tot això no significa adoptar una posició relativista o escèptica en l'àmbit polític i moral. Berlin defensa un paper actiu de la raó en els conflictes polítics i morals. Però ara la discriminació entre accions alternatives resulta molt més contextual que el que suposen les concepcions racionalistes de tipus religiós, polític o moral. La raó exerceix un paper en el moment d'establir una priorització i una interpretació dels valors en disputa. Però en una situació concreta, moltes vegades no hi haurà només una única posició moral o racional correcta, sinó vàries.
Malgrat les nostres diferències genètiques i culturals, els humans compartim desitjos i necessitats. Existeixen "mals universals" que evitar (esclavitud, tortura, genocidi, opressió de les minories, etcètera). Però, en positiu, cap concepció moral pot pretendre defensar el veritable "ben humà". Potser alguns creen que el pluralisme de valors no sigui una concepció de la moralitat per quedar-se en ella, però crec que com a mínim es tracta d'una concepció per "passar per ella" si volem despertar del "somni dogmàtic" en el qual sempre tracten de ficar-nos les teories polítiques o religioses que pretenen saber més del que poden mostrar raonablement.
26-X-09, Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política (UPF) i coautor de ´Desigualtats en democràcia´ (Eumo 2009), lavanguardia