Sahra Occidental, víctima del règim del 78 i de la ’comunitat internacional'
L’ONU tutelarà una “taula rodona” sobre el Sàhara els pròxims 4 i 5 de desembre a Ginebra, amb la presència de totes les parts implicades en el conflicte. L’expresident alemany Horst Köhler, enviat especial del secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ja té la confirmació oficial que el Marroc, el Front Polisario, Algèria i Mauritània seran en aquella taula.
Els responsables de l’ONU, tant Guterres com Köhler, eviten parlar de “negociacions” i rebaixen la trobada a una “discussió”, per la qual cosa no proposen agenda de temes, sinó que han demanat a les parts que facin arribar suggeriments i iniciatives. La data límit per acceptar aquesta taula rodona va acabar el passat dia 20 i Stephane Dijarric, portaveu del secretari general, ha confirmat la resposta positiva de totes les parts.
L’últim cicle de negociacions directes entre el Marroc i el Polisario sobre el problema del Sàhara es remunta a l’any 2012, data des de la qual no s’han produït nous contactes. L’estancament de la situació va fer que Guterres confiés a Köhler l’any 2017 la missió d’intentar reunir de nou marroquins i sahrauís. L’expresident alemany ha pres amb absoluta serietat i diligència l’encàrrec, sense regatejar esforços. Entre finals de juny i principis de juliol va fer una gira que el va portar a Alger, Nuakxot, Tinduf, Rabat, Al-Aaiun, Smara i Dakhla.
Algèria és la part que manté més reticències respecte a aquesta trobada ja que el règim de Buteflika continua defensant que el problema del Sàhara és un tema bilateral entre el Marroc i el Front Polisario. Rabat, per la seva banda, insisteix que Algèria ha de tenir-hi una representació del màxim nivell “com a part plenament implicada pel seu suport decisiu i indissimulat al Front Polisario”.
L’anunci de la celebració d’aquesta taula de negociació ha coincidit amb les dades facilitades per l’Alt Comissionat per als Refugiats ( HCR, per les seves sigles en anglès), que xifren en 173.600 el nombre de sahrauís que actualment es troben sobrevivint als campaments ubicats a Tinduf ( Algèria). Del total de refugiats, el 51% són homes i el 49% dones, mentre que un terç del total són menors de 17 anys.
El nombre de persones que viuen als camps és una qüestió central del problema, especialment amb vista a la futura celebració d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara, tal com pretén el Polisario i hi dona suport Algèria. Els sahrauís independentistes tendeixen a augmentar el nombre d’habitants mentre que el Marroc, al contrari, minimitza la població que considera “segrestada”, segons la terminologia oficial de Rabat. Atès que les dades de l’ HCR han aparegut filtrades en la premsa algeriana, nombrosos mitjans marroquins les consideren “totalment falses”.
Des del 1975, després de la retirada espanyola, el Marroc controla la major part del Sàhara Occidental, una extensió desèrtica de 266.000 quilòmetres quadrats i únic territori de l’ Àfrica postcolonial el present (i futur) del qual no està solucionat.