Macedònia, Brexit, ...enganyant amb els referéndums?
La diplomàcia internacional va respirar ahir alleujada veient que el Govern de Macedònia aconseguia per sorpresa tirar endavant al Parlament l’acord amb Grècia sobre el canvi de nom del país malgrat el gran fracàs que va suposar el referèndum que havien convocat per ratificar-lo. Europa és una mica més a prop de tancar una de les ferides que continuen obertes des de fa gairebé tres dècades, després del desmembrament de Iugoslàvia, i el Govern del socialdemòcrata Zoran Zaev fa un altre pas cap al seu objectiu final, que no és cap altre que entrar a la UE i a l’OTAN.
Macedònia inicia així la reforma constitucional que farà que oficialment es digui Macedònia del Nord, diferenciant-se de la província grega homònima. L’altre gran artífex de l’acord, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va qualificar-lo de “dia d’alegria”; el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, d’“oportunitat històrica”, i la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va parlar que s’obria “una ocasió única” per al desenvolupament del país.
No és sorprenent tanta satisfacció. Divendres ningú no donava el sí per assegurat. El Parlament macedoni va aprovar l’acord a última hora en un gir inesperat de guió.
El gran escull que hi havia era el referèndum de ratificació convocat el 30 de setembre passat. El Govern es va imposar amb més d’un 91% de vots. Però va ser una victòria pírrica. Gairebé dos terços dels 1,8 milions d’electors no van anar a votar, secundant l’abstenció que demanava l’oposició conservadora. D’aquesta manera la consulta quedava invalidada, ja que no s’assolia el 50% de participació que exigeix la llei.
El Govern de Zoran Zaev ja s’havia cobert l’esquena i havia organitzat un referèndum consultiu, no vinculant. D’aquesta manera podia continuar. Però l’oposició conservadora es considerava guanyadora moral de la contesa i donava per fet que podria tombar l’acord aquest divendres al Parlament, on el canvi constitucional necessitava dos terços de la Cambra.
El que no s’esperaven és que Zaev jugués les seves cartes a la rebotiga. En la votació set diputats conservadors es van saltar la línia del partit i van votar-hi a favor. Ahir, després d’expulsar-los, el líder conservador, Hristijan Mickoski, renegava: “Han actuat en contra dels ciutadans; m’han decebut a mi i al país”.
Zaev se surt amb la seva i evita una crisi governamental, ja que havia dit que si no aconseguia els dos terços, convocaria eleccions anticipades. De tota manera, queden dues votacions més abans de poder reformar la Carta Magna. El procés pot prolongar-se encara uns quants mesos.
Se li farà llarg a Tsipras. El primer ministre grec vol tenir el tema tancat abans de les eleccions, previstes en principi d’aquí un any. Però l’acord també ha obert esquerdes en el seu Govern. Ahir va haver d’assumir la cartera d’ Exteriors per defensar-lo. El titular, Nikos Kotziàs, un dels seus principals artífexs, va dimitir dijous enfrontat amb el ministre de Defensa, el nacionalista Panos Kammenos, ferri opositor al pacte. Kotziàs va retreure a Tsipras poc suport. El primer ministre grec camina per aigües pantanoses.