"Els morts sota el menjador", G. Remi
Benvolguts amics de Barcelona Radical,
amb el vostre permís, he pensat que potser us podria interessar que us fes arribar una ressenya del llibre "Els morts sota el menjador".
De què va aquest llibre? És un assaig que proposa una causa racial de la guerra civil, no racial en el sentit clàssic, sinó de regeneració de la raça espanyola. M'explico: Des de principi de segle hi ha un creixent clam regenerador atès que hom encara no ha digerit la darrera pèrdua colonial, ha tingut fracassos sonors al Rif, i s'entén que la societat espanyola ja no és aquella que bastia imperis. El clam regenerador alguns ho enfoquen a la religió i moral, altres a l'educació, altres a la raça. Era una època en que el racisme era patró a tot occident (tot i que la brutalitat nazi ho tapà), l’eugenèsia s’aplicava a no pocs països, i era tema de debat entre personalitats de la talla de l’Azaña. A Espanya es poden trobar centenars d’articles, proclames, etc., reclamant la regeneració de la nació espanyola mitjançant la regeneració de la raça, atès que el pensament polític occidental del moment relaciona raça i nació. En l'extrem d'aquest pensament, en el nazisme s’identifica plenament la nació amb la raça, una raça pura dona lloc a una nació forta i poderosa, capaç de bastir imperis (l’obsessió franquista). Cal recordar que el nazisme era admirat arreu i era mirall de no pocs països.
Així, sota la perspectiva racista, cal regenerar la raça espanyola, i la ideologia (comunisme, catalanisme) és considerada pels militars rebels com el símptoma de la malaltia: la degeneració racial. Eliminant als individus que mostren els símptomes, es purifica la raça i per tant la nació.
Entre moltes altres, el militar que feia de portaveu rebel, el Gonzalo de Aguilera, el 1937 afirmà clarament a corresponsal anglesa Virgina Cowles: “Ahora espero que usted comprenda qué es lo que entendemos por la regeneración de España… Nuestro programa consiste en exterminar un tercio de la población masculina española…”. I àdhuc hi ha una entrevista a un diari italià en que en Franco descriu que la guerra tenia com a objectiu “salvar a la Patria que se hundía en el mar de la disociación y de la degeneración racial”. Obviament, també hi ha una cort de científics franquistes avalant la regeneració racial, des de psiquiatres a demògrafs, passant per metges.
El prestigiós historiador Paul Preston va escriure fa uns anys el llibre “L’Holocaust espanyol”, atès que les matances indiquen un programa específic. Sembla haver un programa dissenyat per a "netejar", nombroses pistes duen cap a aquesta conclusió, però cap historiador va més enllà de fer llistats i reculls de matances, atès que els documents oficials han desaparegut (mort en Franco es purgaren arxius de tota mena). Una neteja ideològica pot tindre un abast ampli, però no general, quan la neteja social és tan amplia com la succeïda durant i després de la guerra civil, hom pot especular un motiu més profund. I així, de demostrar-se una motivació de regeneració racial, la guerra civil passaria de massacre a genocidi. És una diferència molt important que donaria una perspectiva prou diferent de la historia contemporània espanyola en general, i l’encaix català a Espanya en particular, atès que Catalunya té un capítol particular en tot això.
En qualsevol cas, les referides dalt i moltes altres dades que apunten al programa de regeneració racial es recullen en l’assaig, del que es pot llegir més referències i algunes pàgines a https://www.mylibreto.com/libros/es_els-morts-sota-el-menjador-g-remi-racismo-guerra-civil.html
Com bé deveu imaginar, és un tema pelut, tant pel perillós fet de furgar en el franquisme, com pel fet que esmenar alguns conceptes històrics no fa cap gràcia als historiadors, com és comprensible, tot i que ells a vegades encotillin la feina dins de veritats prefixades.
Bé, en qualsevol cas rebeu una salutació,
G. Remi (és pseudònim)
