la jutgesa denuncia greu distorsió legal per a acabar amb el cas Casado
Quina irritació. La jutgessa del cas Màster, Carmen Rodríguez Medel, va dictar ahir un acte carregat d’àcida ironia en què arremet contra la Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) per haver permès que el líder del PP, Pablo Casado, hagi pogut impedir la prossecució de la investigació judicial sobre les condicions en què va obtenir el seu màster en dret autonòmic a la Universitat Rey Juan Carlos ( URJC).
La magistrada exposa que si a partir d’ara s’exigeixen indicis incontestables” per investigar els presumptes implicats en activitats delictives, els jutjats d’instrucció tindran poca feina, perquè no es podrà actuar contra gairebé ningú. Només li ha faltat dir, en la seva irada resolució, que d’ara endavant caldrà procedir exclusivament contra els autors de delictes flagrants. Després de queixar-se amargament, Rodríguez Medel diu que extreu l’única conseqüència lògica de la doctrina de la Fiscalia, i deixa fora del cas la major part dels investigats, alguns dels quals van obtenir el títol amb convalidacions i sense assistir a classe. I acorda concentrar-se en l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i en l’exdirector dels màsters, Enrique Álvarez Conde, però només pel presumpte delicte de falsedat documental, no per suborn i prevaricació, dels quals també els exculpa, com ha fet el Suprem amb Casado.
Tota la polèmica entre la jutgessa i la Fiscalia donaria matèria per a un bon examen de dret penal. Què és un indici? I què és una prova? Què necessita una jutgessa per actuar contra un presumpte implicat en un delicte? Després de l’informe dels fiscals, contraris a investigar Casado per falta d’indicis “incontestables”, el Suprem va arxivar el cas, en allò referent al líder del PP, de què es va ocupar l’ Alt Tribunal pel fet de ser un aforat.
La magistrada creu que, amb aquesta decisió, es desarma en bona mesura la capacitat d’actuació de la justícia. I això perquè la Fiscalia afegia que l’obertura d’un procediment penal “requereix un substrat necessari, sòlid fàcticament”. Arran de tot plegat, la jutgessa afirma que “amb aquesta doctrina” s’està “elevant notablement l’estàndard d’indicis” imprescindibles per obrir una investigació.
Rodríguez Medel fa un pas més enllà en el seu argument i afirma que “l’exigència d’un indici incontestable de responsabilitat penal sembla més propi d’una sentència condemnatòria” que no de pas de “la simple obertura d’una investigació”. I, ja portada per la seva evident contrarietat, la magistrada afegeix que “resulta imprescindible puntualitzar que, d’acord amb el modest entendre d’aquesta instructora, s’està elevant notablement les exigències habituals de la jurisprudència per obrir una instrucció penal i citar qualsevol persona a declarar com a investigat”.
Aquí la magistrada toca un aspecte nuclear, perquè ja a la Fiscalia General de l’Estat i entre els fiscals del Suprem hi va haver molt debat sobre si era procedent cridar a declarar a Casado perquè donés la seva versió del que va passar amb el seu màster. El que ve a dir la jutgessa és que amb un aforat es tenen uns miraments que ella mateixa no va aplicar a altres estudiants, a qui sí que va cridar a declarar. I no va poder fer el mateix amb Casado perquè, com a diputat, només podia ser citat com a investigat pel Suprem, precisament pel seu aforament.
Finalment, Rodríguez Medel sosté que els “indicis consistents” que li ha exigit el Tribunal Suprem “no solen aparèixer en el moment d’obrir una investigació, sinó que és al llarg de les indagacions “on es van obtenint”. I tanca la seva resolució amb la idea que “ difícilment un indici es pot qualificar d’incontestable”, i, en tot cas, sempre és aconsellable que l’investigat tingui l’oportunitat de desvirtuar-lo. Com? Precisament declarant.