assassinats tres periodistes russos més

Retrats de Rastorgúiev, Radtxenko i Djemal a l'entrada de la seu de la Unió de Periodistes Russos a Moscou, ahir Retrats de Rastorgúiev, Radtxenko i Djemal a l'entrada de la seu de la Unió de Periodistes Russos a Moscou, ahir (AP)

Rússia es preguntava ahir per què i com van morir en realitat tres reconeguts periodistes russos que havien viatjat a la República Centreafricana seguint la pista d’un grup de mercenaris pròxim al Kremlin. Com en altres dissortades morts d’informadors en zona de guerra, el grup va ser assaltat per uns bandits, segons sembla per robar-los el que portaven. Però que el seu conductor sortís indemne i que els informadors viatgessin sense cap protecció per una regió perillosa aixeca sospites. Companys dels periodistes i l’opinió publicada de Moscou volen saber detalls.

El reporter de guerra Orkhan Djemal, el realitzador Aleksandr Rastorgúiev i el càmera Kiril Radtxenko van arribar la setmana passada al país centreafricà per investigar la presència d’empreses de seguretat privada russes, incloent-hi el conegut com a Grup Wagner, la presència del qual s’ha documentat, entre altres llocs, a Síria. Complien un encàrrec per a l’ Investiga­tion Control Center (ICC), un projecte de periodisme d’investigació finançat per l’exoligarca Mikhaïl Khodorkovski, que després de passar deu anys a la presó a Rússia s’ha convertit des de l’exili en opositor al president rus, Vladímir Putin.

Dilluns Djemal, Rastorgúiev i Radtxenko van emprendre viatge des de la capital, Bangui, fins a la ciutat de Sibut, uns 180 quilòmetres al nord. Segons el web de la BBC, l’objectiu era arribar a Bambari per entrevistar un treballador de l’ONU. “Havia de donar-los informació sobre la situació respecte als instructors militars russos i ajudar-los a filmar a les mines d’or de Ndassima”, van explicar des de l’ICC.

Viatjaven de nit, la qual cosa desperta preguntes sense resposta a Moscou, ja que els havien avisat que després de les 19 h la zona era encara més perillosa. L’agència Tass especulava ahir amb la possibilitat que caiguessin en una emboscada de grups ex-Seleka, una coalició de milícies musulmanes acusada per Human Rights Watch d’assassinats massius de civils i que el març del 2013 van fer fora el president François Bozizé, cosa que va donar inici a la situació actual de guerra civil.

La República Centreafricana no té un exèrcit efectiu i els grups rebels controlen la major part del país. L’ONU hi conserva 13.000 homes per mantenir l’ordre i l’ac­tual president, Faustin-Archange Touadéra, ha recorregut a l’ajuda russa per a la seva seguretat personal.

El desembre del 2017 Moscou va acon­seguir que el Consell de Seguretat de l’ONU aprovés una excepció a l’embar­gament d’armes per al país i va enviar-hi especialistes per entrenar l’exèrcit, així com agents de seguretat per incorporar-se a la guàrdia presidencial. Diverses informacions han situat en aquell contingent el Grup Wagner.

Segons un funcionari de Sibut, els periodistes van ser assaltats en un control de carretera per homes amb turbants que no parlaven ni francès ni sango, els idiomes comuns del país. El portaveu del Govern centreafricà, Ange Maxime Kazagui, va afegir que un periodista va plantar cara als assaltants, que volien robar-li el seu equip.

El conductor del vehicle, tot i ser ferit, va avisar dels fets. La columnista Iúlia Latí­nina deia ahir a Nóvaia Gazeta que “el primer d’ells a qui disparen sempre és al conductor. Si va sobreviure, és que va portar els passatgers a una emboscada”. I Anastàssia Gorxkova, subdirectora de l’ICC, va dir que van tenir dubtes sobre aquest home quan la policia va aturar el grup a Bangui i per mit- jà d’ell van haver de pagar un suborn. Però els ­periodistes van assegurar que era de ­con­fiança.

El Ministeri d’Exteriors rus va desmentir ahir que haguessin patit tortures ja que només presentaven trets de bala.

La missió de l’ONU al país centreafricà està ajudant les autoritats locals a investigar el crim. Van ser precisament forces de pau de l’ONU les que van trobar els periodistes, segons va confirmar fa dos dies a Nova York el portaveu de les Nacions Unides Farhan Haq.

En el negoci de la guerra hi ha soldats de fortuna. Els més coneguts a Rússia són el Grup Wagner, un equip de mercenaris creat per l’antic oficial d’intel·ligència Dimitri Utkin i que informacions periodístiques han situat a Síria el 2013, molt abans que Moscou s’involucrés oficialment en el conflicte. Darrere dels diners per al seu funcionament s’ha assenyalat un personatge pròxim al Kremlin, l’empresari i restaurador de Sant Petersburg Ievgueni Prigozhin, a qui la premsa local ha anomenat “el cuiner de Putin”. Les accions del Grup Wagner van cridar l’atenció el febrer passat, quan es va registrar la mort en combat d’un gran nombre de mercenaris a Síria. El Conflict In­telligence Team, un grup rus de pe­riodistes i blogaires d’investigació, va establir que algunes desenes eren membres del Wagner. Després de dies de silenci, el Kremlin va reconèixer que cinc ciutadans russos havien mort i que algunes desenes havien resultat ferits. Però va subratllar que hi eren “per la seva pròpia iniciativa”. Els analistes creuen que Moscou utilitza el Grup Wagner per negar la seva presència en zones de conflicte, com Síria o l’est d’ Ucraïna, o per rebaixar el nombre de baixes oficials. Un altre motiu per negar l’existència del grup és que ser mercenari és un delicte a Rússia.

, Moscou. Corresponsal

03/08/2018 - lavanguardia