Sàhara Occidental, l’únic conflicte postcolonial africà que encara no ha estat resolt
L’amenaça d’un veto rus ha endarrerit la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre la situació al Sàhara Occidental, que havia d’haver-se discutit i votat ahir. L’ esborrany de la resolució, que està sent redactat pels Estats Units com és habitual, és bastant favorable als interessos marroquins, una cosa a què s’oposa Etiòpia, membre no permanent del Consell, que sempre ha donat suport al Front Polisario. Moscou, per la seva part, busca venjar-se de les potències occidentals pels últims bombardejos a Síria.
Davant les objeccions russes i etíops, els diplomàtics nord-americans han sol·licitat “més temps” per analitzar les noves exigències. En el text que s’ha filtrat, Rabat surt clarament enfortit ja que el Consell de Seguretat anava a fer una crida explícita perquè el Polisario es retiri completament de la zona-tampó de Guergarat; es demana a les parts que cessin les activitats que puguin desestabilitzar el procés de pau, amb referència a les recents denúncies marroquines sobre moviments sahrauís a l’est del mur de contenció; s’exigeix als “països veïns” que s’impliquin en els esforços cap a la pau, amb referència a Algèria, que fins ara ha defensat que el problema és únicament entre el Marroc i el Polisario; i, finalment, s’amplia la missió de l’ONU ( Minurso) un any més.
L’independentista Front Polisario manté la seva exigència que se celebri un referèndum d’autodeterminació en els 266.000 quilòmetres quadrats que configuren el Sàhara Occidental, l’únic conflicte postcolonial africà que encara no ha estat resolt. El Marroc rebutja qualsevol solució que no sigui una autonomia sota la seva sobirania. La Minurso implica unes 400 persones, amb un pressupost anual de 52 milions de dòlars.
Entre els diplomàtics marroquins ha sorprès especialment l’oposició russa a aquest text, ja que les relacions de Rabat i Moscou havien millorat després de la visita de Mohamed VI a Vladímir Putin i la de Dmitri Medvédev a la capital marroquina. Entorn del conflicte a Síria, l’ actitud del monarca alauita segueix fidelment les potències occidentals, cosa que molesta Moscou. També se subratllen les especials relacions de Rússia i Algèria des de la independència d’aquest últim país.
Els bombardejos de mitjans d’abril duts a terme pels Estats Units, França i el Regne Unit a Síria han revoltat el president Vladímir Putin. El responsable rus d’Afers Exteriors va parlar “d’agressió” contra un Estat sobirà que no es quedaria sense resposta. Ara Rabat tem que Putin vulgui donar una puntada de peu als països occidentals al darrere dels marroquins.
La posició marroquina troba un ferm defensor en el Govern francès, que en els últims temps ha apostat clarament per una aliança incondicional davant la inacció de la política exterior espanyola. Mohamed VI i Emmanuel Macron s’han entrevistat en diverses ocasions, l’última fa uns dies al Palau de l’ Elisi, mentre es manté en suspens i sense data l’avortada visita dels Reis d’ Espanya a Rabat. Rússia “considera que la qüestió del Sàhara forma part del joc geopolític a l’escenari internacional, i l’utilitzarà a la partida d’escacs que manté amb els països occidentals”, refereix un diplomàtic marroquí. Atès que Washington, París i Londres formen el nucli central dels països que donen suport a la nova resolució sobre el Sàhara, Moscou vol fer-los pagar un preu pel succeït a Síria.
La nova resolució de les Nacions Unides hauria de rebre llum verda dilluns vinent, dia 30, data a què s’ha posposat la votació al Consell de Seguretat i en la qual expira l’actual mandat de la Minurso. Podria passar, tot i això, que el Consell decidís “parar el rellotge”, és a dir, continuar negociant durant els primers dies de maig i, si s’arriba a un consens, posar com a data de l’acord la del 30 d’abril.
26/04/2018 - lavanguardia