Macron i Rivera, esperança (o desfeta) d’ALDE party

Quan el seu projecte d’ En Marxa tot just era un esbós mental, ­ Emmanuel Macron va assenyalar Ciutadans, el partit d’Albert Ri­vera, com una de les opcions polí­tiques amb què sentia més afinitat a l’hora de representar a Europa l’auge d’un moviment que, a parer seu, intenta oferir resposta des del “progressisme liberal” a les qües­tions que han desbordat “els vells partits” conservadors i social­demòcrates.

Des d’aleshores, els dos líders i els seus respectius equips han anat estrenyent la col·laboració de cara a les eleccions europees de l’any ­vinent.

Al marge de les seves afinitats polítiques, també de les seves diferències i matisos, Rivera i Macron volen traslladar a Brussel·les els bons resultats domèstics, i per això, entenen, s’ha de teixir una ­aliança liberal d’abast continental que preferentment passaria per ­integrar E n Marxa dins l’ALDE ( Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa), grup en què Ciutadans té un paper preponderant i en què hi ha el PDECat, malgrat que sembla que per poc temps. Ciutadans, que s’ha convertit en un dels partits cuidats a l’ALDE perquè és el de més representació del sud d’Europa, ja ha advertit, de cara a les eleccions del 2019, que ells i el partit català són “incompatibles”.

La possible entrada d’ En Marxa a l’aliança socioliberal ha estat qualificada per algunes veus d’opa hostil gal·la, ja que, si Macron repetís a les europees els resultats de les franceses, seria de llarg el grup amb més eurodiputats dels que integren l’ALDE.

Dirigents de Cs i En Marxa celebrant a Madrid la victòria a les presidencials de Macron

Si es consumés, l’operació do­taria Macron d’una talaia a Brussel·les que reforçaria el seu perfil europeista i donaria al socioliberalisme un gran protagonisme. A Cs tampoc no hi falten els que temen que la presència de Macron dilueixi el seu actual protagonisme a l’ALDE. Tot i així, els contactes ­entre les dues formacions venen de lluny, i s’han accelerat el 2018. És una relació en què està exercint un paper decisiu l’economista Luis Garicano, que podria encapçalar la llista de Cs a les europees.

En la seva recent visita a Roma, on Rivera es va reunir amb l’avui defenestrat Matteo Renzi, el líder de Cs va explicar a l’italià els plans de Macron de construir una “gran aliança centrista” a Brussel·les. Es va posar sobre la taula la possibi­litat, ara per ara llunyana, d’una llista transnacional.

“Les connexions polítiques existeixen, la convicció que el vell sistema polític s’ha esgotat, així com una clara aposta per reforçar Europa davant nacionalistes i populistes és evident; de fet, fa temps que intercanviem documents en matèria d’economia, educació i seguretat, i també idees i projectes”, assenyalen fonts de Cs.

En aquesta voluntat de col·laboració s’han d’emmarcar els contactes gairebé setmanals que mantenen des de fa un any Ciutadans i En Marxa. Durant la campanya de les presidencials, Cs va ajudar el partit de Macron en diversos actes celebrats a Espanya dirigits a la comunitat francesa, i van obrir les portes de la seva seu a Madrid perquè simpatitzants d’ En Marxa seguissin (i celebressin) la nit electoral.

Es tracta de gestos de fraternitat que s’han anat repetint. Si el mes de febrer el diputat Pieyre-Alexandre Anglade, de Jeunes avec Macron, va estar al congrés de les joventuts de Cs celebrat a Salamanca –i va aprofitar la seva presència per reunir-se amb Rivera–, el cap de setmana passat els diputats de Ciutadans Toni Roldán i Melissa Rodríguez van participar a París en una trobada de les joventuts macronistes. Va ser un acte en què Ciutadans va ser l’únic partit convidat i en què hi havia, entre d’altres, el primer ministre francès, Édouard Philippe, i diferents diputats gals.