Málaga II, presó -sense aigua- per als immigrants
El centre penitenciari ubicat a la localitat malaguenya d’ Archidona, que des de fa una setmana allotja mig miler d’immigrants algerians arribats en allau a les costes murcianes durant el cap de setmana dels dies 18 i 19, aspira seriosament a inscriure el seu nom al llibre dels principals nyaps de l’ Administració espanyola. Una situació que ha estat estudiada a finals de setmana per un equip del Defensor del Poble espanyol.
Amb la construcció acabada des del 2013, amb una inversió de 117 milions d’euros, la presó gegantina triada pel ministre de l’Interior per acollir l’allau d’immigrants, que literalment “va desbordar el Govern”, acumula un retard de gairebé cinc anys en la posada en marxa com a recinte penitenciari. I ho fa per múltiples motius, entre els quals perquè es va construir sense torre de vigilància i sense accés a aigua potable.
El centre penitenciari Màlaga II, el seu nom oficial, disposa de 1.008 cel·les convencionals en dotze mòduls. A més, té 72 cel·les al mòdul d’ingressos, 50 en règim tancat i 64 a la infermeria. Projectada durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, es va construir sense torre de vigilància. Eren els temps en què els experts tornaven a confiar en la bondat humana, per la qual cosa es va considerar que ja no era imprescindible aquella tètrica silueta d’una torre de vigilància des d’on controlar tot el que passava a la presó.
Van passar els anys i el govern va canviar de color. Al nou secretari d’Estat d’ Institucions Penitenciàries, Ángel Yuste, no li va agradar gens que Màlaga II no tingués torre de vigilància. “Tothom sap que a la silueta d’un complex penitenciari la torre de vigilància és la més important de les senyes d’identitat d’aquesta mena de recintes a tot el món. Vam provar de canviar el disseny, però no hi vam ser a temps”, assenyala Yuste.
A falta de torre, el recinte disposa d’un sistema reforçat de vigilància electrònica, una doble tanca coberta de concertines i una distància suficient entre els dos murs que envolten la instal·lació perquè la Guàrdia Civil hi pugui patrullar amb els seus vehicles.
Tampoc no es van tenir en compte les dificultats per al proveïment d’aigua potable a un complex tan immens i tan poblat, amb 110.000 metres quadrats i 2.000 usuaris, entre funcionaris i presos, quan s’inauguri. La idea de l’ Estat era que fos la localitat d’ Archidona la que proveís l’aigua potable, però el Consistori no podia fer-ho, entre altres raons perquè no estaven fetes les canalitzacions imprescindibles.
Els funcionaris estatals van haver de buscar aigua pels voltants i, finalment, van trobar un pou a la pedania de Fuente del Fresno que proporciona una aigua d’escassa qualitat. El Govern ha hagut de construir una planta d’osmosi a la pedania per potabilitzar l’aigua. També s’estan acabant de construir les canalitzacions que connectaran la xarxa municipal d’ Archidona amb el centre penitenciari. L’alcaldessa Mercedes Montero assenyala que, “pel que sembla, ja està tot acabat, però oficialment a nosaltres ningú no ens ha dit res”.
Miguel Ángel Heredia, diputat malagueny del PSOE, assegura que, “si l’aeroport de Castelló és un aeroport sense avions, Màlaga II és una presó sense reclusos”. Sense reclusos i sense personal, perquè encara no estan fetes les contractacions dels 500 funcionaris i 100 treballadors laborals que es necessiten perquè pugui obrir les portes. Mentrestant, el recinte penitenciari continua retardant la posada en marxa, amb unes despeses de manteniment que superen els 1,6 milions d’euros anuals.
L’arribada dels immigrants ha creat un altre problema seriós. Els sindicats temen que la nova situació retardi sine die l’obertura del centre com a presó, un moment que esperen amb ànsia els treballadors i empreses d’una zona durament castigada per l’ atur i que veuen en el centre penitenciari una oportunitat de millorar la situació de nombroses famílies.
Sense telèfon a les instal·lacions per informar els parents del seu ingrés al centre Màlaga II, sense màquines expenedores de tabac ni de cafè, alguns presentaven símptomes d’ansietat, segons assenyala un dels advocats que s’han personat al centre. “Persones bastant desorientades que no comprenien la situació. Ens preguntaven si ells eren a la presó”, assegura. Com a protesta per la seva situació, els immigrants llancen tota mena d’objectes per les finestres, com ara gots, rotllos de paper higiènic, peces de roba i fins i tot matalassos. Altres fonts parlen de destrosses de mobles o llits. Tot això sota la mirada de diverses desenes de policies nacionals, que són els que s’encarreguen de mantenir l’ordre amb una disciplina estricta, “superior fins i tot a la carcerària”,
afegeixen alguns familiars dels internats.
Mentrestant, l’Ajuntament adverteix que calcrà ampliar les instal·lacions de la caserna que la Guàrdia Civil té a la localitat, que ara acull tretze funcionaris. L’obertura del macrocentre penitenciari comporta la necessitat d’incrementar el nombre de guàrdies, tant per garantir la seguretat als voltants de la presó, com a la localitat d’ Archidona . L’alcaldessa calcula que seran necessaris set o vuit agents més, que, de moment, ningú no sap on s’allotjaran.
27/11/2017 - lavanguardia