BarcelonaRadical.net

Ens assabentem que l’altre dia al pobre d’en Kasparov li va caure al damunt, mentre feia un discurs en contra de Putin, un enorme penis volador impulsat per un motor petit. Aquesta maniobra, que alguns atribueixen al propi Putin i a les seves Joventuts, m’ha semblat enorme, colossal, fantàstica. L’antic campió d’escacs, que reclama més democràcia i més llibertats a Rússia amb tota la raó del món, es va torbar una mica en veure aquell immens tros de sigala que volava pels aires i li venia de cara. L’efecte fou extraordinari. Les riallades de la premsa i dels assistents a l’acte, també.

La sap llarga, en Putin. No debades va ser oficial del temut KGB on deuria aprendre tècniques de sabotatge, entre d’altres coses que val més no saber.

Aquesta és la falla del nostre sistema. Com que la majoria de els nostres polítics han estudiat la carrera d’advocat, de metge o, a tot estirar, d’economia, a ningú se li acudeix fer entrar volant a tota hòstia un cigaló més llarg que un dia sense pa per tal de rebentar un acte. Diguem-ho clar. Aquí estem a anys llum d’aquestes sofisticacions.

Un exemple, perquè ho entenguem. Ara vindran a Palamós, convidats pel consistori, els Prínceps d’Astúries, patria querida. Les joventuts d’Esquerra han dit que es manifestaran en contra. Hi tenen el dret a fer-ho, igual que l’ajuntament també hi té el dret a convidar a qui li doni la gana. Què creuen que passarà? Doncs crits, aldarulls, policies fins a la sopa i tot plegat, com digué el clàssic, perquè tot acabi en un “Gritóle, fuese y no hubo nada”

Tinc poca fe en aquesta manera tan antiga de fer patent la no desitjada presència d’algú. Potser perquè a mi no em sobra quasi bé cap persona. No hi veig la necessitat de cridar “Fora, fora” a ningú. M’estimo més ficar-me a un bar i prendre un refresc i unes anxoves. A Palamós n’hi ha de magnífiques.

De fet, penso que no hi ha una manera més efectiva de demostrar que algú no és benvingut que un poble buit de gent, amb les cases tancades i els carrers sense ni un automòbil. Ho patiren els reis i l’Aznar en un viatge a Cuba, si ho recorden. Ja entenc que a Palamós de ben segur que hi haurà gent a qui li faci gràcia que vinguin els Prínceps i que la gent de les joventuts d’Esquerra no deuen ser hegemònicament majoritàries a aquesta vila. O potser si, no ho sé.

Sigui com sigui, aquests vailets són una colla d’antiquats. Cremen banderes, fotos, criden, fan soroll i apa, cap a casa que s’ha de sopar. Home, no foteu. Guanyeu-vos el sou. Defenseu les vostres idees amb una mica d’imaginació. És veritat que, i ho dic seriosament, la cosa judicial és tan malgirbada a casa nostre que per cremar una bandera et poden caure de dos a tres anys de presó, com a en Franki i, en canvi, per penjar un vídeo al You Tube on uns fatxes agredeixen a un pobre botiguer xinès no passa res, com vàrem denunciar l’altre dia al programa “La Via Làctia”, d’en Jordi González. La desproporció és enorme, bo i tenint en compte que si la bandera cremada haguera estat la senyera, aquí tampoc no hagués passat res. I no és això.
Però un s’ha de créixer enfront les dificultats. No sé si al Codi Penal hi diu alguna cosa de titoles voladores, però potser fora una bona solució emprar-les. Ja sé que fer un membre viril que voli i amb motor és car i que la cosa no està per gaires alegries, però també es poden fer de cartró, de papier maché, amb uns mitjons vells o les mitges de la iaia, i de motor, no sé, es pot ficar un del automòbil de l’Scalextric del germà petit, a veure que tal.

En fi, ho deixo a la imaginació del personal. Fora una protesta amable, divertida i, fins i tot esperonadora veure milers de polles volant pels cels blaus de Palamós. Dalí frisaria veient-ho i en Pla es faria un tip de riure. A més, podria servir com a esperó perquè molta gent que hi hagués per allà s’animés i tingués ganes de fer una guarreria española y una caidita de Roma, que diria al gran Chiquito de la Calzada.

En casos de protesta, val més titola en mà, que cent volant. O a l’inrevés. Ah, i compte amb no treure-li un ull a ningú amb les cigales, que això si que es delicte.

´El penis volador´, Miquel Giménez