L’Audiència Provincial de Madrid ha exculpat als doctors de l’Hospital Severo Ochoa per sedacions irregulars, però, qui els lliura del calvari pel que han passat? Les clíniques avortistes i les dones que han avortat viuen l’angoixa d’uns processos judicials. Desconeixem el seu final, però ja s’ha fet un dany irreparable als afectats.
Davant aquestes situacions, la única solució és plantejar-se el fons de la qüestió. És necessària una llei de l’eutanàsia i una nova llei de l’avortament. Sens dubte són temes polèmics, però la realitat no pot quedar al marge de les lleis, per molt que determinats sectors socials, amb part de la jerarquia eclesiàstica al capdavant, pressionen per imposar la seva doble moral.
Els qui s’oposen al divorci, anul·len el seu matrimoni quan els convé; els antiavortistes són en moltes ocasions partidaris de la pena de mort; els contraris als matrimonis homosexuals tenen a les seves files a nombrosos homosexuals, això sí, cèlibes; per no parlar dels qui es senten provocats per menors de tretze anys. Cal seguir?
I que no es digui que es vol imposar un model de societat. No conec ningú que li faci alegria divorciar-se. A cap dona que no pateixi amb l’avortament. A cap família o persona que li agradi acceptar la mort. A cap homosexual que demani prohibir els matrimonis heterosexuals. Es tracta de què l’Estat no doni l’esquena a la realitat, i que cadascú actuï segons la seva consciència i les seves creences.
30-I-08, eldebat