la Fiscalia procura mantenir la dignitat judicial espanyola

Insòlit. El mai vist. El fiscal va arremetre ahir contra el Tribunal Suprem (TS) amb inusitada duresa per la causa oberta contra el jutge Garzón arran de la seva investigació sobre la repressió del franquisme. La Fiscalia no només va demanar l´arxiu de la causa. No es va quedar aquí. El que va fer el fiscal Luis Navajas va ser desenvolupar tot un al·legat contra el paper exercit per l´instructor del procés, el jutge Luciano Varela, atribuint-li la confecció de les tesis de l´acusació, després sostingudes pel sindicat ultradretà Manos Limpias i la plataforma Libertad e Identidad, del mateix biaix, que són les úniques que subsisteixen en el procés.



Sense aquests pilars, el castell de cartes del judici a Garzón per la repressió franquista s´enfonsaria. Per això va anar l´eix del debat ahir, en la primera jornada de la vista, que es reprendrà dimarts que ve. La base de la defensa de Garzón –a càrrec del lletrat Gonzalo Martínez Fresneda– no és la reivindicació de la competència del jutge per aixecar les catifes sobre els crims de la dictadura. La clau del debat va ser el paper de les dues organitzacions citades, en exercir l´acció popular contra un jutge al que la Fiscalia defensa.

La discussió es va centrar en qui té l´encàrrec i el deure defensar la legalitat i l´interès general davant els tribunals. El fiscal va reivindicar que aquest paper només correspon a la seva institució, la Fiscalia. I si la Fiscalia no acusa, apaga i anem-nos, va ser la seva conclusió. Garzón –qui, enfundat en la seva toga de magistrat, ja havia escoltat molt concentrat al seu lletrat– va començar a esbossar un mig somriure davant la contundència de l´exposició del fiscal Navajas. El moment culminant va arribar quan el fiscal va començar a acusar a l´instructor d´haver estat utilitzat per les acusacions, que demanen 20 anys d´inhabilitació per un suposat delicte de prevaricació. Navajas va deixar en l´aire qui va manipular a qui, perquè el fet és que va retreure al jutge Varela que, a la vista de la maldestra labor dels querellants, no els hagués expulsat del procés, arxivant-ho, en lloc d´ajudar-los amb els seus consells implícits a corregir els seus errors mitjançant un simple “retalla i enganxa”.

Al president del tribunal, Carlos Granados, se li va ser posant un gest cada vegada més adust. Granados va ser fiscal general de l´Estat. Amb Navajas, es coneixen. Però en el Suprem ningú s´esperava aquest atac en tota regla. Luis Navajas és un fiscal de tall clàssic. Ni una ganyota. Model piconadora. Pren la paraula i ai de tu si estàs a la seva línia recta. Només que ahir la màquina dialèctica no va arremetre contra la banqueta, sinó contra la fusteria després de la qual escoltava atònit el tribunal. I aviat van començar a saltar estelles.

Fins que el fiscal va portar al tribunal fins a la vora mateixa de l´abisme. Va dir que no només l´instructor, sinó la Sala Penal sencera va col·laborar amb l´acusació, en validar les tesis de Varela. I va afegir que per això el fiscal va plantejar en el seu moment la recusació de diversos magistrats, sol·licitud que va obtenir. Amb això es va evitar el “bochornoso espectáculo” que la justícia europea hagués pogut arribar a corregir un dia al Suprem d´Espanya per falta d´imparcialitat.

Ho anava a deixar aquí, però encara es va permetre un adorn. Va dir que amb la querella contra Garzón dues ramaderies sense tradició a la plaça van posar en sort un astat que hagués hagut de ser retornat als corrals. Però que l´instructor, en aquell temps president del festeig, va permetre que el morlaco s´ensenyorís indegudament de la plaça. Luis Navajas no va acabar l´anotació taurina. No va dir res de cornades. Però ell ja havia deixat el seu acer al més alt. A Garzón els ulls se li sortien de les òrbites, es protegia darrera del burladero de la graderia de la defensa. Si el fiscal hagués iniciat una volta al perímetre de la sala, Garzón li tira la toga, amb punyetes i tot.

25-I-12, J.M. Brunet, lavanguardia