Klubrádió, darrer? bastió de la llibertat d´expressió a Hongria

- els hereus de Hitler reprenen poder a Europa 

"La llibertat d´expressió és l´oxigen d´una democràcia i Hongria, el canari de la mina per a Europa. No s´oblidin de nosaltres, per favor", implora Rerenc Vicsek, redactor cap de l´emissora hongaresa Klubradio, amb seu a Budapest. És el prec desesperat de qui tem no només perdre el seu treball en poques setmanes sinó veure com s´apaga sense l´únic espai d´expressió obert al debat polític i a la crítica al Govern a Hongria. "Ens devem al nostre mig milió d´oïdors", recalca.

La pressió exterior és gairebé l´única esperança d´aquesta emissora perquè el Consell Nacional de Mitjans Audiovisuals -format exclusivament per membres de Fidesz, el partit en el poder- reconsideri la seva decisió de no renovar-los el permís per emetre en el 95.3 del dial de Budapest. La freqüència, en la qual emet des de fa deu anys, es va atorgar al desembre a Autoradio, una empresa sense experiència, creada del no-res fa un any.



"Hem recorregut contra la decisió i arribarem fins a on faci mancada per denunciar-la", explica András Arató, director de Klubradio, convençut que la decisió es va prendre per motius exclusivament polítics. "No puc donar més detalls perquè el recurs està en marxa, però quan se sàpiga què tipus de programació ha promès Autoradio - adverteix-semblarà una broma". La polèmica, afirma, reflecteix una fallada de càlcul per part de Viktor Orbán: "La nostra existència seria la prova que Orbán podria presentar davant el món que a Hongria hi ha llibertat d´expressió".

El Govern hongarès rebutja tallantment les acusacions. El Consell de Mitjans va emetre a la fi d´any un furibund comunicat criticant la pressió exterior a favor de Klubradio. Tant la secretària d´Estat de EE. UU., Hillary Clinton, com la comissària europea d´Informació, Neelie Kroes, s´han interessat pel cas.

"Es va convocar un concurs públic i Klubradio va treure la màxima puntuació en els criteris subjectius però no en els objectius, una altra empresa va presentar una oferta millor", explica la ministra d´Assumptes Europeus, Eniko Gyori. "Sospitós, no?", apunta Vicsek. La convocatòria "estava feta a mesura i plena de paranys perquè no guanyéssim".

Entre els requisits per fer-se amb la freqüència estava dedicar el 60% del seu temps a la música i un 40% a informació, quan ja abunden les emissores musicals a la capital i Klubradio es distingeix per consagrar el 75% de les seves emissions a notícies, debats i cridades d´oïdors. També es va duplicar el preu de la llicència, un desafiament per al seu actual propietari; des que Fidesz va arribar al poder, encara que ha augmentat l´audiència, se sent "escanyat" financerament. Els seus oïdors han acudit al rescat i, gota a gota, l´any passat li donaron mig milió d´euros.

La llei a la qual deu la seva existència el Consell Nacional de Mitjans va ser el primer senyal d´alerta per a Europa, fa un any, que alguna cosa passava a Hongria. Coneguda com a llei mordassa,la Comissió Europea va aconseguir que el Govern introduís alguns canvis mínims. Però ha estat el Tribunal Constitucional hongarès el que, fa unes setmanes, ha declarat il·legal part de la llei, com els poders de vigilància del Consell o la limitada protecció de les fonts dels periodistes.

No lluny de la seu de Klubradio -un edifici art déco comprat en els temps accelerats de les privatitzacions i ara en venda-, un grup de periodistes roman acampat enfront de la MTV, la televisió pública hongaresa. Protesten per la manipulació informativa i reclamen la dimissió dels responsables de la cadena. El detonant va ser l´aparició en antena d´unes imatges en les quals s´havia esborrat digitalment el rostre d´un antic jutge crític amb Orbán.

Després que dos periodistes, ja acomiadats, passessin tres setmanes en vaga de gana, ara s´alternen amb altres col·legues. "Una vaga de gana per tandes, així qualsevol!", riu Jozsef Szajer, eurodiputat de Fidesz. Defineix la protesta com un mer conflicte laboral i l´atribueix al descontentament pels acomiadaments dels últims mesos. "No som la BBC, no podem permetre´ns tants canals ni tant personal. Ara, quan hi ha una notícia, es mana a un equip que treballa per a la tele, la ràdio i l´agència de notícies", argumenta Szajer. L´austeritat, enemiga de la pluralitat informativa.

16-I-12, B. Navarro, lavanguardia