els hereus de Hitler reprenen poder a Europa

- dossier presseurop ´La Hungría de Viktor Orbán´

A la Segona Guerra Mundial sis països europeus van ser aliats militars de Hitler: Finlàndia, Hongria, Romania, Itàlia, Eslovàquia i Croàcia. Només Finlàndia, que no es va identificar amb la ideologia racista que animava la guerra, va mantenir un sistema democràtic dins d´aquell bloc i va explicar fins al final amb soldats i oficials jueus en el seu exèrcit. Un altre grup de països oficialment "neutrals" o ocupats, com Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca i Noruega, van enviar voluntaris a lluitar amb Hitler. Als països bàltics, en el nord del Caucas, a Polònia, Ucraïna i Bielorússia, així com en la mateixa Rússia, els greuges històrics del domini imperial rus, de la repressió estalinista, de la col·lectivització agrària i la qüestió nacional, es van traduir en lluites actives contra la URSS de Stalin, que Hitler va instrumentalitzar a favor seu de diverses maneres.



Magyar Gárda (Hongria)

El Parlament d´Estònia aprovarà al març, per àmplia majoria, concedir el títol de "lluitadors de la llibertat" als membres de la legió SS estonia que va combatre al costat d´Hitler contra els soviètics en la Segona Guerra Mundial. Els veterans estonios de la SS, uns 12.000 homes en 1944, glorifiquen des de fa anys la seva participació en la guerra en actes oficials concorreguts per veterans de les SS i joves neonazis d´altres països, però la de març serà la primera llei en matèria de "lluitadors per la llibertat".



Magyar Gárda (Hongria)

Alguna cosa semblança ocorre a Ucraïna, on es glorifica des de fa anys als combatents de la divisió Galizia de les SS. I a Budapest, cada 11 de febrer es reuneixen ultradretans d´Alemanya, Eslovàquia, Bulgària i Sèrbia per commemorar l´anomenat "dia de l´honor". La jornada recorda la fi de la batalla per Budapest en la qual un exèrcit de 100.000 soldats alemanys i hongaresos, envoltats pels soviètics, van mantenir la posició durant 52 dies, en 1945.

"Occident es va defensar de les hordes vermelles amb un immens tribut de sang i heroisme", assenyala la convocatòria de grups neonazis alemanys per acudir a l´acte. El cèrcol de Budapest va tenir entre les seves conseqüències l´anihilació de gran part dels jueus que quedaven a la ciutat a les mans dels feixistes hongaresos.


Magyar Gárda (Hongria)

"En molts països de l´antic bloc oriental s´està obrint pas una unilateral versió de la història a la mesura de la ultraderecha", assenyala el periodista rumanoalemán William Totok. El fenomen supera l´històric per manifestar-se en una creixent hegemonia política dretana que sembla estar calcant el mapa dels anys trenta, quan la regió va estar dominada per règims ultradretans.

Els països bàltics, Romania, Bulgària, Hongria, la Ucraïna occidental i la catòlica i conservadora Polònia, tornen a destacar en papers en els quals ja se´ls va veure en vespres de la Segona Guerra Mundial...

 

A Lituània, per exemple, s´oblida l´anihilació del 95% dels 220.000 jueus locals, entre 1941 i 1944. Els alemanys donaven les ordres, però la majoria dels executors de l´extermini van ser voluntaris lituans.

Els lituans, que van sofrir molt a les mans dels soviètics, s´han escudat en els 30.000 d´ells que van ser deportats a Sibèria en 1941, i en les desenes de milers que van tornar a ser-ho o van ser executats en concloure la guerra, per construir una consciència nacional neta i sense tatxa, malgrat que té 195.000 cadàvers jueus en l´armari. En el Museu Nacional de Vílnius la narració salta des del període 1939-1941 fins a 1944, sense detenir-se en els anys claus del col·laboracionisme. Des de juny del 2010, el Codi Penal lituà criminalitza la posada en qüestió del "doble genocidi". En el 2008 es va establir la prohibició de símbols nazis i comunistes, però un tribunal de Klaipeda va sentenciar en el 2010 que la esvástica pertany al "patrimoni cultural lituà".

16-I-12, R. Poch, lavanguardia

Los “héroes de la libertad” de las SS

11 enero 2012
Presseurop
Die Tageszeitung, 11 enero 2012, presseurop

"La canonización de las SS", denuncia el Tageszeitung, que publica en portada la foto del jefe de la organización nazi, Heinrich Himmler, visitando a la brigada de voluntarios de las SS en Estonia en octubre de 1943. El diario berlinés se refiere al proyecto de ley que el ministro estonio de Defensa pretende que se adopte en marzo. El texto otorga el estatus de "combatiente por la libertad" a todos los que participaron en la lucha contra la Unión Soviética durante la Segunda Guerra Mundial, lo que incluye a los miembros de las SS en Estonia. Los intentos para aprobar esa ley fracasaron tanto en 2006 como en 2010, pero en esta ocasión, "la mayoría parece estar asegurada”, informa el TAZ. Mientras la embajada rusa en Tallin tilda el proyecto de “blasfematorio”, los Verdes alemanes critican una "justificación a posteriori de las atrocidades cometidas por los esbirros de Hitler en la Unión Soviética".